Selecciona Edició
Connecta’t
Jocs Olímpics | Atletisme

Dídac Salas, el saltador sense perxa

L’atleta no va competir en l’última prova classificatòria per als Jocs perquè Vueling no li va entregar la perxa a temps

Dídac Salas, en un salt.
Dídac Salas, en un salt.

El saltador de perxa Dídac Salas (Sant Cugat, 23 anys) va tornar divendres dels Europeus d’Atletisme celebrats a Amsterdam amb la frustració de no haver assolit la mínima de 5,70 m. per a als Jocs de Rio. Però la federació espanyola va organitzar un últim control específic per oferir als saltadors l’última oportunitat per obtenir el bitllet olímpic. Tot no estava perdut. El repte, no obstant era ardu. Salas, amb una marca personal de 5,60 metres assolida el 2014, tan sols havia volat per sobre dels 5,50 en una ocasió durant tot el curs. La mínima quedava lluny.

Però les seves esperances van convertir-se en desengany quan les seves perxes, el seu material d’oficina, no apareixien a la cinta d’equipatge especial de l’aeroport d’El Prat. “Em van dir que no havien embarcat a Holanda”, explica Salas. El català, atleta del FC Barcelona, es va trobar sense possibilitats de saltar. Era un saltador sense perxa.

“Competir amb perxes d’altres companys és complicat. Una perxa és molt personal”, avisa Javi Navas, entrenador de saltadors. La duresa i la longitud de la perxa determinen les possibilitats de salt. Com més dura sigui, més alt és el salt, però més destresa es necessita per doblegar-la correctament. “Depèn de les capacitats dels saltadors. És possible que el material propi no tingui res a veure amb la d’altres companys”, afegeix. Salas ha utilitzat perxes d’entre 4,95 i 5,20 metres, mentre que Adrián Vallés, per exemple, es mou entre els cinc metres. Els saltadors acostumen a portar unes cinc o sis perxes per concurs. “Són de diferents gammes”, clarifica Navas, “per escalfar es fan servir les més toves, i per competir, les més dures. Si et veus molt fort i aspires a tot, agafes la sisena, que és la més dura”.

El que havia de convertir-se en un dia especial per a Salas, va acabar sent una gran decepció. El català no va passar el tall i va quedar-se en 5,20 després d’utilizar la perxa d’Igor Bychkov. “Aquesta disciplina és molt psicològica. A més, existeix un factor de risc”, admet l’atleta, que a mitjans de 2015 va lesionar-se a l’espatlla per caure fora del matalàs. Navas justifica la marca: “No comptar amb el material propi hi té molt a veure”.

Que Salas es quedi fora dels Jocs, no obstant, no sembla un fet sorprenent. Les mínimes olímpiques es podien aconseguir des de l’1 de maig de 2015, i l’atleta no s’ha apropat als 5,70 en tot aquest període. “En Dídac té un nivell brutal, però no ha estat possible obtenir la classificació. La mínima per a Río va cara”, resumeixen des de la federació. Salas no posa excuses tot i reconèixer que actualment es trobava en bona forma. “L’incident amb Vueling no m’ha permès encarar l’última oportunitat, res més”

Les perxes van arribar a Barcelona el passat dilluns. Sense el bitllet a Rio, Salas encara els propers Campionats d’Espanya amb optimisme. Torna a tenir les seves perxes.