Antonio Resines dimiteix com a president de l’Acadèmia de Cinema
L'actor al·lega "serioses discrepàncies amb part de la junta directiva" de la institució que dirigeix des de fa un any. El seu vicepresident, Emond Roch, també hi renuncia
Antonio Resines, de 61 anys, ha presentat la seva renúncia aquest matí com a president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. També ha presentat la seva dimissió el vicepresident de la institució, Edmon Roch. Resines, president en funcions després de la dimissió de l'anterior màxim responsable, Enrique González Macho, va accedir al càrrec després de ser ratificat en l'assemblea del 5 de maig del 2015 davant la falta de rivals entre els 1.400 acadèmics. Ambdues dimissions irrevocables de tots els càrrecs i funcions han estat comunicades a l'Acadèmia, que al seu torn, les ha anunciat a través d'un comunicat.
En una carta dirigida als acadèmics, els dos han manifestat que “aquesta decisió ha estat presa arran de serioses discrepàncies amb part de la Junta Directiva que han impossibilitat en els últims mesos el treball diari presidencial en la institució”, segons apunta la nota. Fonts de la Junta assenyalen que aquest òrgan està radicalment dividit en dos, fins al punt de torpedinar en algun moment la feina del president, que no és escollit per la Junta sinó per l'Assemblea dels acadèmics.
Tant el productor Edmon Roch com Antonio Resines -vicepresident amb González Macho- han volgut transmetre que ha estat un honor presidir aquesta entitat: “En tot moment, la nostra intenció ha estat exercir les nostres funcions de la millor forma possible i sempre en benefici del sector al qual hem representat. Per això hem emprès nous projectes, alguns encara en desenvolupament, que esperem que acabin fructificant per al bé de l'Acadèmia”, afegeix la nota publicada pel departament de premsa de la institució.
Curiosament, una hora i mitja abans de la dimissió de Resines també ho feia Emilio Martínez-Lázaro, un dels dos vocals de l'especialitat de Direcció, encara que diu que "és per motius laborals". Ahir, quan li va dir a Resines, aquest li va respondre: "T'entenc, tal com estan les coses".
Un membre de la Junta explica que el funcionament de l'Acadèmia és insostenible. "Cada especialitat -les catorze representades en aquest òrgan rector- escull els seus dos vocals. I són òbviament independents de la presidència, cosa que provoca friccions". És la Junta Directiva qui tria el Director General, càrrec que actualment ocupa Porfirio Enríquez, i encarregat del funcionament diari de la institució. Històricament molts presidents i directors generals han xocat, fins al punt que en alguna ocasió ni es parlaven més enllà del merament protocol·lari. Enríquez i Resines, en canvi, han tingut bona comunicació segons algunes fonts."Això ha de canviar, cal replantejar-se aquest sistema d'elecció que ens porta a xocs. Hem de remar Junta, Presidència i Direcció en el mateix sentit".
Altres membres de la Junta expliquen que l'últim esclat a l'Acadèmia es va iniciar amb l'intent d'acomiadament de la Junta d'Enríquez. Quan el van avisar des de l'organisme de la seva no renovació anual, el Director General els va contestar que en el seu contracte constava que havien d'haver-lo preavisat amb 15 dies (i s'havien passat per tres) i si no, indemnitzar-lo amb gairebé 100.000 euros, un blindatge que desconeixia l'Acadèmia, i que no estava en els contractes de directors generals precedents. Així que la Junta, molt majoritàriament a favor de l'acomiadament, va recular.
Un vocal de l'Acadèmia comenta: "Tant de bo Resines torni a presentar-se, perquè havia fet coses interessants, com la Fundació Acadèmia de Cinema per a projectes educatius i de tipus assistencial, amb la qual compleixen un dels objectius fonamentals, o projectes com Nuestra Memoria, per entrevistar i arxivar el coneixement dels cineastes". També va crear una AIE, una Agrupació d'Interès Econòmic [una societat mercantil amb personalitat jurídica pròpia la fi de la qual és desenvolupar alguna activitat econòmica auxiliar de la que desenvolupin els seus socis], per a la cerimònia dels Goya, i això no va ser ben rebut per alguns dels vocals. Tant el càrrec de Enríquez com la AIE van ser debatuts a l'Assemblea de l'11 de juny. Allà, el Director General va ratificar que no dimitiria, i molts socis es van mostrar sorpresos perquè Resines defensava la situació. Com assegura un acadèmic: "No vam entendre aquesta tossuderia d'Antonio. En realitat, el Director General hauria de ser un gestor professional i no com passa habitualment, que és un vocal de la Junta ascendit, perquè hi ha molts interessos econòmics amb l'organització de la cerimònia dels Premis Goya. És un sistema de portes giratòries". A Resines li retreuen les seves formes, ja que amb la seva franquesa de vegades oblida de certa diplomàcia amb els vocals. "El va enfadar que l'AIE es filtrés a la premsa. Al final és trist que se'n vagi pel tema de la direcció general, perquè en realitat li tocava tangencialment". Porfirio Enríquez ha declinat fer declaracions a EL PAÍS.
La Junta Directiva està composta per dos vocals de cadascuna de les 14 especialitats, un president i dos vicepresidents. El mandat dels membres de la Junta Directiva és de sis anys, i es renoven la meitat cada tres. En cada renovació és substituït un membre de cada especialitat. El càrrec de president no té remuneració, però un cineasta que hi va passar explicava: "Ni tan sols tens poder, ni en el lloc ni en general l'Acadèmia, ja que no pots influir ni laboral ni legislativament en la indústria. Però sí dóna gran rellevància pública als mitjans de comunicació, i pots intervenir i ajudar en trobades professionals".
Fa 10 dies, també va presentar la seva renúncia com a vicepresidenta la cineasta Gracia Querejeta a través d'una carta. Ella va al·legar problemes per compatibilitzar el seu càrrec amb els seus compromisos professionals.
La dimissió ara de la cúpula de l'Acadèmia se sumeixi a la inesperada renúncia de l'anterior president, l'exhibidor, distribuïdor i productor Enrique González Macho, el febrer del 2015, després d'haver aconseguit la seva reelecció deu mesos abans. Setmanes després, va saltar a l'opinió pública que González Macho estava sent investigat, juntament amb altres professionals del cinema, per presumpte frau a la taquilla.
