_
_
_
_
_

Colau i CiU eviten declarar el Rei ‘persona non grata’ a Barcelona

El vot de qualitat del govern salva l'alcaldessa de la reprovació per la gestió del 'top manta'

Clara Blanchar
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.Albert Garcia

Les abstencions dels grups de Barcelona en Comú, al govern municipal, i CiU han evitat aquest dimecres que l'Ajuntament de la capital catalana hagi declarat el rei Felip VI i tota la Casa Reial persones non grates a Barcelona. La declaració s'ha votat en la Comissió de Presidència de l'Ajuntament, a proposta de la CUP, i ha tingut només el suport d'ERC, de manera que han sumat vuit vots. Ciutadans, el PSC i el PP hi han votat en contra, amb un total de 12 vots. Les abstencions del partit de l'alcaldessa Ada Colau i de CiU n'han sumat 21.

El regidor de la formació assembleària Josep Garganté ha qualificat la monarquia d'"institució antidemocràtica basada en privilegis de sang que es legitima amb l'anterior règim" i ha afegit que "la relació de la dinastia borbònica amb Catalunya és d'imposició". Des d'ERC, Trini Capdevila ha utilitzat arguments semblants i ha celebrat que el seu partit va impulsar des de l'alcaldia de Breda la primera declaració en el mateix sentit al gener. A més, a l'anunciar el regidor convergent Joaquim Forn la seva abstenció, Capdevila li ha retret que durant el congrés del cap de setmana passat el seu partit es va declarar "republicà".

El govern municipal, per part del seu portaveu, Gerardo Pisarello, ha argumentat l'abstenció recordant que ha afirmat que la monarquia li sembla "una anomalia democràtica". "Podem reprovar una institució, però no veiem plantejar com una causa general utilitzar la figura de la persona non grata si no hi ha una actitud concreta que ho avali", ha dit, i ha recordat les "mostres d'afirmació republicana" de Barcelona en Comú, que va eliminar el bust de Joan Carles I o va retirar la Medalla d'Or a Cristina de Borbó.

Ciutadans qualifica a Garganté de "filoetarra"

El portaveu del grup municipal de Ciutadans, Paco Sierra, ha demanat declarar al regidor de la CUP, Josep Garganté, "persona non grata" durant el debat sobre la figura de Felip VI. Sierra ha afirmat que el regidor de la CUP "ha estat condemnat, és un delinqüent que fa apologia del terrorisme, pressiona els membres de la Guàrdia Urbana...". "Vostès són filoetarres", ha continuat, i tot seguit ha recordat que Garganté "va demanar la llibertat d'Arnaldo Otegi" en iniciar el mandat. "Va dir que ha estat segrestat per l'Estat espanyol, no li trobo una altra paraula", ha conclòs. Després que la presidenta de la comissió, Francina Vila, demanés calma, Garganté ha respost a Sierra que estudiarà si les "calúmnies poden tenir conseqüències legals".

Per part de CiU, Joaquim Forn s'ha mostrat partidari de "treballar en positiu per la construcció d'un Estat català". "Quan siguem Estat, deixarem de tenir Rei, CiE, i no haurem de suportar 'operaciones Cataluña' construides per l'Estat", ha manifestat.

Des del PSC, Carmen Andrés ha considerat la idea "fora de lloc i sense fonament". "Felip VI no ha tingut cap actitud que pugui ser recriminada cap a Barcelona. Es confon la persona amb la institució. Volem fugir de l'oportunisme polític en aquestes comissions", ha resolt.

Per la seva banda, Ciutadans i el PP han fet una defensa vehement tant del Rei com del paper de la Casa Reial. "En el breu mandat del cap d'Estat només trobem motius d'agraïment a la representació del poble espanyol a tot el món i la monarquia parlamentària és exemple de com es fa una transició", ha dit el regidor de Ciutadans Paco Sierra. Per part dels populars, Àngels Estellés ha considerat que "la monarquia aporta unitat i estabilitat a Espanya, que ha canviat molt gràcies a la monarquia en 40 anys.

El primer Ajuntament català que va declarar el rei Felip VI persona non grata va ser el de Breda, al gener. Li van seguir les poblacions d'Arenys de Munt, Torelló, Esparreguera, Balaguer, Cervera o la Bisbal. A Sant Adrià de Besòs, municipi enganxat a la capital, la idea no va prosperar per la negativa del PSC.

En la mateixa comissió, el vot de qualitat de Barcelona en Comú ha evitat reprovar Colau per la gestió del top manta. La reprovació era una proposta de CiU, que ha rebut el suport de Ciutadans i el PP. En el front del no a la reprovació s'han col·locat el govern, el PSC i la CUP. I ha estat l'abstenció d'ERC, en l'últim minut, el que ha decantat la balança cap al vot de qualitat del govern.

El portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha defensat que la "inacció" del govern Colau ha provocat "un efecte crida que ha portat a doblar la xifra" de venedors ambulants en situació irregular, un argument en el qual han coincidit Paco Sierra, de Ciutadans, i Àngels Estellés, del PP.

Per part de la CUP, Josep Garganté ha criticat la gestió del govern però amb diferents arguments. Ha afirmat que Colau "no ha deixat de fer passos a la dreta, ha cedit dia a dia a les pressions dels partits, que no han dubtat a posar-se al costat dels lobbys en comptes de posar-se al costat de les persones empobrides". Carmen Andrés, del PSC, ha recordat que hi ha més institucions implicades en la resolució del conflicte i que cadascuna ha de buscar la seva responsabilitat.

Des de l'executiu, el portaveu Gerardo Pisarello ha respost a la proposició de CiU recordant les paraules d'ahir de l'alcaldessa de Roses, del mateix partit: "El fenomen del top manta és complex; fa temps que ho estem intentat tot, no es pot culpar l'Ajuntament quan la solució depèn de la coordinació entre administracions".

El portaveu dels republicans, Jordi Coronas, s'ha abstingut després d'imposar tres condicions al govern: el reconeixement d'errors en la gestió del fenomen, el compromís d'abordar el fenomen en tota la seva complexitat i el de dur a terme les mesures que es van acordar al març en tancar la taula de treball sobre el top manta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_