Selecciona Edició
Connecta’t

Absolt el treballador de TV3 acusat de filtrar els sous de la plantilla

El fiscal demanava set anys de presó per a l'acusat per haver entrat en els correus de diversos directius i haver reenviat un arxiu als treballadors

Gustavo C. (d'esquena) amb els treballadors de TV3 minuts abans del judici.
Gustavo C. (d'esquena) amb els treballadors de TV3 minuts abans del judici.

La jutgessa ha absolt Gustavo C., acusat d'haver filtrat els sous de la plantilla de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La magistrada entén que no ha quedat acreditat que fos Gustavo C. qui va entrar de manera reiterada als correus electrònics del que era president de la Corporació, Brauli Duart, i dos exdirectius més, i des d'allà reenviar un arxiu Excel amb els sous de la plantilla i el càlcul del que costaria fer un ERO.

El fiscal demanava set anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets i un altre de descobriment. El comitè d'empresa va emprendre des del primer moment una campanya de defensa del seu company i va demanar a la CCMA que retirés l'acusació particular, que demanava la mateixa pena que la Fiscalia. Gustavo C. ha negat en tot moment els càrrecs.

La sentència considera que les proves "circumstancials" que va presentar la Fiscalia no són suficients. Segons aquestes proves, Gustavo C. pertanyia al departament de postproducció, des d'on es van fer alguns dels accessos als correus electrònics privats dels directius. I aquestes incursions coincidien suposadament amb l'horari de l'acusat.

"Qualsevol podria haver entrat en aquest departament i haver utilitzat els ordinadors com s'ha dit", manté la jutgessa, que també qüestiona el fet que Gustavo C. tingués la xarxa TOR al seu ordinador personal, que serveix per navegar amagant la IP. A més, considera que no s'ha provat que la instal·lació d'aquest programa al seu Mac es fes abans dels fets.

La magistrada també incideix en el fet que ningú ha justificat què podria haver fet que Gustavo C. i no una altra persona entrés en aquests correus electrònics. "S'ha donat a entendre en l'acte del judici que en l'època dels fets hi havia tensió amb els treballadors davant l'amenaça d'un ERO" per part de la CCMA. A l'Excel filtrat hi havia un càlcul del que valia indemnitzar els treballadors si es duia a terme l'ERO. "És evident que una informació d'aquesta magnitud tenia interès per a tots els treballadors, però en cap moment s'ha posat de manifest el perfil de l'acusat dins de l'empresa, ni que tingués interès a perjudicar-la. Apareix com un treballador anodí que només coneixen els seus companys de feina més directes", conclou la jutgessa.

Per tot això, la titular del jutjat penal número 6 de Barcelona imposa la màxima d'in dubio pro reo davant la "incertesa probatòria i davant la inexistència d'indicis" i considera que "no s'ha provat que l'acusat realitzés cap dels accessos il·legítims relatats i, en definitiva, que sigui autor de cap dels delictes pels quals s'ha formulat l'acusació".