Selecciona Edició
Connecta’t

CCOO rebusca en els orígens

Comissions Obreres es reuneix a l'església de Sant Medir, a Barcelona, el lloc on fa 40 anys la formació va fer el pas per ser un sindicat

Ignacio Fernández Toxo, durant la seva intervenció en la commemoració dels 40 anys de CCOO
Ignacio Fernández Toxo, durant la seva intervenció en la commemoració dels 40 anys de CCOO

El barri de Sants, a Barcelona, segueix encarnant l'esperit de lluita obrera i veïnal. No en va allà hi ha Can Vies, la casa okupa que ha posat en escac els dos últims alcaldes de la ciutat. O el recinte fabril de Can Batlló, que després d'anys de reivindicacions és ara un gran espai gestionat pels veïns. I allà també hi ha la parròquia de Sant Medir, on l'11 de juliol del 1976, fa 40 anys, CCOO va fer el pas per convertir-se en un sindicat en una assemblea clandestina després d'anys de lluita a l'ombra i de comissions a les empreses. Els màxims responsables hi han tornat per commemorar la data i celebrar el consell confederal que dóna el tret de sortida al procés de renovació dels quadres de l'organització.

Una bandera independentista corona l'església, de construcció humil i maó a la vista. A dins, segons recorda Josep María Rodríguez Rovira, feia la mateixa calor que  l'estiu del 1976. En aquells dies ell tenia 30 anys i era un enginyer d'ACSA, una filial d'Agbar. Tot un líder obrer. “A la calor cal sumar-hi que la gent fumava, era un ambient dur”, recordava Rodríguez. Dos altres líders històrics de CCOO, Antonio Gutiérrez i Marcelino Camacho, es van quedar a casa seva durant l'assemblea.

“Vam demanar permís per celebrar l'acte però no ens el van donar. Al final ens van donar suport els capellans per poder celebrar-la”, ha explicat. Avui, precisament, hi va hagut molts agraïments per als sacerdots Josep Maria Vidal i Josep Bigordà. Tots dos van facilitar el lloc. “Clar que en aquell moment no hi havia tanta gent com avui”, ha bromejat Bigordà, de 87 anys. Vidal ja va morir i ells dos també van estar darrere dels tancaments en diverses esglésies catalanes d'immigrants sense papers, a principis de la dècada passada.

EL PAÍS va informar aquell mateix dia d'aquesta trobada, que havia de produir-se a Barcelona “o en una localitat del seu entorn industrial” davant “el possible establiment de la llibertat sindical”. Una de les mítiques fotos de l'anomenada Assemblea de Barcelona, en què es veu una taula caòtica amb unes estovalles on es llegeix “General d'Espanya de Comissions Obreres”, coronava avui l'auditori on s'ha celebrat l'homenatge. Una imatge que contrastava amb el munt de cabells blancs que omplien el saló i intentaven fer passar la calor amb ventalls souvenir de CCOO.

“Allà hi havia els joves”, recordava Rodríguez. El sindicat és conscient dels canvis dels temps i sap que la seva assignatura pendent és que les noves generacions entenguin la seva existència. El secretari general de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo, va posar ahir l'èmfasi en aquesta necessitat. “Volem interpretar de manera adequada els canvis de la societat espanyola i volem vincular més i millor el sindicat amb els sectors nous i emergents”, va assegurar. El congrés en què Toxo pot optar al seu tercer mandat serà el juliol del 2017. No obstant això, no va revelar el seu futur i va demanar “fugir de debats nominalistes”. “Ja sé l'edat que tinc”, va postil·lar.