Selecciona Edició
Connecta’t

El nou partit de Mas s’abraça a l’independentisme

El Partit Demòcrata, relleu de Convergència, compromet el lideratge del seu futur president

Artur Mas respon a l'ovació del públic durant la clausura del congrés.
Artur Mas respon a l'ovació del públic durant la clausura del congrés.

La política catalana va tancar aquest diumenge una etapa de la seva història en acomiadar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i il·luminar el Partit Demòcrata Català. És el relleu de l'organització creada el 1974, forçat per l'escàndol provocat per la fortuna no declarada del seu fundador, JordiPujol . Artur Mas, qui va ser el seu dofí, preveu mantenir la presidència del nou partit que, per decisió expressa de les seves bases, es defineix ja com partit “independentista”, allunyat del concepte “sobiranista” (molt més ampli i que el propi Mas preferia).

Convergència ja havia apostat per la independència com a objectiu polític en una ponència política del 2012. El partit que la substitueix va més enllà, en situar el terme per definir la nounada formació. Aquest qualificatiu no era del grat de Mas perquè, al seu judici, desvirtuava el seu objectiu d'aspirar a una formació d'ampli espectre polític. De la mateixa forma, s'ha introduït en la ponència ideològica del nou partit la idea d'“unilateralitat” per aconseguir la independència —encara que no es parla de declaració unilateral d'independència—, malgrat que l'equip de Mas havia defensat la solució escocesa d'un referèndum pactat.

Ara el Partit Demòcrata s'assimila a l'Esquerra Republicana d'Oriol Junqueras i ho fa amb desavantatge: des de les europees del 2014 els republicans han guanyat més eleccions que els convergents, situació que es va afermar a les últimes generals: ERC li va treure gairebé 150.000 vots a Convergència, que va obtenir el pitjor resultat de la seva història.

Però el camí ja està marcat i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el va abonar aquest diumenge durant la clausura del congrés: va demanar al nou partit —del qual forma part— que es posi “a disposició” de del seu Executiu, del Parlament i de la societat catalana per dur a terme el compromís “insubornable” de la independència.

El fet que la militància aconseguís introduir conceptes com “independentista” i “unilateralitat” malgrat el desgrat de la direcció és un avís per a Artur Mas i, sobretot, per al seu equip: les bases del nou partit han dit a qui serà el seu president que respecten el seu lideratge però que, al mateix temps, rebutgen una actitud molt presidencialista. El seu càrrec ha de tenir només un paper institucional, li vénen a dir.

El congrés fundacional no va ser plàcid per al nucli dur de Mas, que es va veure contra les cordes els dos primers dies. El primer obstacle es va produir en la votació de la qual havia de sortir el nom del partit. No va agradar cap de les dues opcions proposades i la rebel·lió va obligar a constituir una comissió ex profeso que va acabar decidint tres propostes que es van votar aquest diumenge, abans de la clausura del conclave. Mai abans CDC havia viscut una revolta d'aquestes dimensions. Per a més inri, cap dels noms votats per Mas —primer Junts per Catalunya i després Partit Nacional Català— van acabar sent escollits. El segon va sucumbir per 657 vots a 871 davant del vencedor: Partit Demòcrata Català.

Aquesta oposició es va repetir durant les negociacions del dissabte, no resoltes per la via de les votacions fins molt després de la mitjanit. Mas va haver de negociar les incompatibilitats perquè Neus Munté, la seva candidata a vicepresidenta, no fos vetada per al càrrec. I el mateix va passar per evitar que Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, quedés fos de la lluita per ser el número tres del partit. Salvar aquest nom ha costat que altres aspirants —alcaldes de municipis que són també diputats— s'hagin quedat sense possibilitat de formar part de la candidatura per entrar a l'executiva del nou partit.

Pessimisme a les bases

Molts participants al congrés fundacional manifestaven el seu entusiasme per la batalla que han donat a les ponències, senyal —opinen— que nova formació està viva i que l'organització va de la base cap amunt i no a l'inrevés. Un destacat dirigent era, no obstant això, molt més pessimista: “Hem rebaixat molt la nostra base de votants, tenim seriosos problemes a l'àrea metropolitana de Barcelona i a Tarragona, que és la segona metròpoli de Catalunya. I per solucionar això necessitem una executiva que només pensi en això i que no tingui altres maldecaps”, afirmava aquest diumenge.

El seu plantejament no és únic. Les bases demanaven canvis visibles en la direcció i persones alliberades amb capacitat per tornar a teixir el territori, una de les virtuts que sempre es van atribuir a Jordi Pujol i que ara està donant avantatge a ERC, abanderada des de l'inici com primera força independentista.

En tot cas, i malgrat les crítiques, en l'immens vestíbul del Centre de Convencions Internacional de Barcelona on es va celebrar el congrés els més de 3.000 associats al nou partit van ovacionar Mas, qui consideren una víctima del procés sobiranista. Tenen en compte la seva imputació com a impulsor de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014 i per haver-se hagut de retirar de la presidència de la Generalitat per les pressions de la CUP. Continua sent el líder, però no a qualsevol preu.