Selecciona Edició
Connecta’t

La nova Convergència es decanta per la “república” catalana

La ponència fundacional es marca l'objectiu de la independència però la militància rebutja incloure la declaració unilateral

Artur Mas (dreta), amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Artur Mas (dreta), amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

La refundació de Convergència s'ha convertit en una carrera amb més obstacles dels previstos per a l'equip d'Artur Mas. Les bases van vetar aquest divendres a la nit les propostes de nom del partit i aquest dissabte encara que en un ambient menys tibant, han mantingut la pressió sobre els seus plans. Especialment sobre els seus plans per estructurar la direcció de la formació i el nom del número tres del nou partit, que el nucli dur de Mas planteja que sigui Jordi Turull.

També era un punt feble el tema de les incompatibilitats dels membres de la direcció. Mas, que opta a ser el primer president del partit, vol que l'actual consellera portaveu de la Generalitat, Neus Munté, sigui la seva vicepresidenta en el partit.

Aquest dissabte a la tarda, dues de les tres ponències continuaven vives i en el cas de la que fixarà l'estructura organitzativa s'havien reservat per al final la votació sobre, precisament, el règim d'incompatibilitats. En el document ideològic, les bases havien optat per donar més pes al terme 'independentista' que al 'sobiranista', que agrada menys a Mas perquè considera que d'aquesta forma es redueix el “carril central” al qual la nova Convergència es vol dirigir. També s'ha inclòs en aquest document l'objectiu de constituir una “república” en el cas d'una suposada independència de Catalunya, encara que els militants han rebutjat incloure una proposta que pretenia que el nou partit es declarés partidari d'una declaració unilateral d'independència.

La polèmica del nom

Las bases també van esmenar les propostes de noms de partits. Les gairebé 300 persones que es van apuntar a la comissió improvisada per abordar aquesta matèria van decidir portar al plenari d'aquest dissabte tres propostes: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català i Partit Nacional Català. Cap de les tres inclou el concepte convergent com reclamava el 65% dels militants.

Les tres idees, a més, susciten algun problema. Junts per Catalunya va ser proposada per a una suposada coalició electoral a les generals per Demòcrates de Catalunya, partit que també va advertir ahir que la segona proposta topa amb el seu nom per la qual cosa “jurídicament no és possible”. La tercera opció no agradaria a Mas, que fa uns mesos va demanar “aïllar el concepte nacionalista perquè es relaciona amb altres moviments polítics que res tenen a veure amb nosaltres”.