Selecciona Edició
Connecta’t

Estructures catalanes

El TC anul·la normes exorbitants de la Generalitat, però en valida algunes

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en un moment d'un acte públic sobre la situació política que viu Catalunya.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en un moment d'un acte públic sobre la situació política que viu Catalunya. EFE

El Tribunal Constitucional (TC) va emetre ahir una substanciosa sentència sobre el procés independentista català. El Tribunal examina la pretensió de la Generalitat de Catalunya de construir estructures d’Estat per al moment d’una eventual desconnexió secessionista. I les desautoritza, en concloure que, en general, desborden les funcions d’una comunitat autònoma, suposant una clara “extralimitació competencial”.

El Constitucional ha decidit novament prendre’s el seu temps per aconseguir la unanimitat dels seus membres, entre els quals destaquen prestigiosos juristes catalans, per afermar la seva credibilitat. Per això emet una decisió tardana, referida a unes disposicions addicionals a la Llei del pressupost català del 2015, la inclusió del qual es va deure a la pressió d’Esquerra per forçar Convergència.

Una altra clau de la sentència és que posa en fora de joc la tendència —vehement en l’àmbit secessionista— de denigrar en bloc, i sense matisos, tota decisió, conducta o institució que consideri perjudicial per a ella. El TC ho impedeix en salvar dues de les esmentades estructures d’Estat, contra el que pretenia en el seu recurs el Govern central. De manera que qualsevol dramatisme o victimisme desemparat sobra. Un dels plans validats és l’inventari dels béns patrimonials de les administracions catalanes, cosa que —raona el TC— encaixa literalment en l’Estatut i per res envaeix competències centrals.

L’altre és el pla per crear una Agència de Protecció Social d’àmbit català. No ha d’estranyar, perquè la llei recent (posterior a la pressupostària del 2015) sobre aquesta qüestió no ha rebut cap cop. Per la simple raó que es limita a organitzar i coordinar millor les prestacions socials que depenen de la seva competència estatutària, sense ocupar les pròpies de l’Estat en la gestió de la Seguretat Social.

Una lliçó de tant interès com les anteriors deriva de l’anul·lada nova Agència Tributària catalana, una remodelació de l’existent des del 2007. El Tribunal recorda que el Pla Director de la nova agència exigit per la llei del 2015 era molt més que “un estudi” (com va tractar d’emmascarar el Govern català); era en realitat exorbitant en establir “modificacions normatives que queden extramurs” del seu poder competencial: en pretendre assumir la gestió d’impostos estatals no cedits. Però aconsella a la Generalitat que si pretén aquesta gestió, la sol·liciti i aconsegueixi, i només després la desenvolupi. Marca línies vermelles, però suggereix també alternatives practicables, com solen fer les jurisprudències més madures.

Entretant, el mateix nou Govern de la Generalitat ha aparcat alguns dels gestos grandiloqüents, però infructuosos —com els d’aquestes estructures d’Estat—, i ha descobert (mirant-se en altres autonomies), encara que ho negui en la seva retòrica, que la manera autonòmica brinda encara molt recorregut a l’autogovern. I així comença a cobrar directament als grans morosos, tasca que havia subcontractat a l’Agència Tributària... espanyola.