El mar del maó

Hi va haver un temps en què el somni de l'espanyol que accedia al món acabat d’inaugurar de la classe mitjana consistia a tenir una segona residència a la platja. La línia més recta fins al mar de milions de ciutadans de la Meseta portava inexorablement fins a València i Alacant, i la distància que hi hagués entre la finestra de l'apartament acabat d’hipotecar i la platja era directament proporcional a la felicitat de tota la família. L'equació va propiciar en dues dècades un dels creixements urbanístics més grans d'Europa i un dels fenòmens de depredació del territori vinculats al turisme nacional —significa el 14% del seu PIB— que millor expliquen la bombolla immobiliària espanyola. Avui, la Comunitat Valenciana busca reformular aquest model i oferir a la gent que ve de fora alguna cosa més que maons amb vista al mar. Però les cicatrius ja no es podran esborrar mai.

Marina d'Or, ciutat de vacances (com ells mateixos es feien publicitat) és un clar exemple d'aquest estrany somni d'estiu espanyol. Aquesta bèstia de ciment que va començar a erigir-se el 1983 on només hi havia “un secall”, en paraules d'un dels empleats que acompanya EL PAÍS pels seus voltants, està formada avui per cinc hotels, prop de 15.000 apartaments, desenes de parcs d'oci, un balneari, més de vint restaurants, desfilades de carrosses cada nit… Un imperi erigit en la mateixa localitat on els Aznar estiuejaven (Orpesa) i el projecte d'expansió del qual —paralitzat pel Tribunal Suprem— va servir de coartada per a la construcció de l'aeroport fantasma de Castelló. Els avions segueixen sense amb prou feines aterrar-hi, l'expresident de la Diputació, Carlos Fabra, és a la presó i Marina d'Or intenta reformular el somni del seu promotor Jesús Ger a través de Mundo Ilusión, una nova fantasia de 18 milions de metres quadrats a l'altre costat de la carretera per la qual es va interessar el grup Wanda, del superempresari xinès Wang Jianlin.

Abreujant l'anàlisi podria dir-se que la destrucció del litoral valencià es compon de tres lletres: PAI (Programa d’actuació integrada). Durant anys, el govern de la Comunitat de València, en mans del PP des de 1995 fins a 2015, va aprofitar aquesta fórmula legal per deixar fer als ajuntaments el que els semblava convenient. Durant aquest temps es van reclassificar 108 milions de metres quadrats de sòl no urbanitzable, 92 dels quals durant l'etapa del boom i al marge dels plans generals. En alguns casaments, expliquen testimonis, va arribar a cridar-se allò de: “Visca els PAI!”.

Des del 1995 al 2005, durant els governs del PP, es van reclassificar 109 milions de metres quadrats

L'entrada del PSOE i Compromís a la Generalitat Valenciana ha propiciat la paralització de molts d'aquests plans i de tots els desenvolupaments a menys de 500 metres de la costa. “Aquí la marca del PP es va vincular a la gallina dels ous d'or, que era la construcció. Es va abandonar el sector productiu tradicional i es va confiar a la construcció a costa de la depredació del territori. La mateixa empresa pública d'habitatge era un agent més del sector. Es va gestar un model del Llevant feliç i n’estem patint les conseqüències”, analitza María José Salvador, la nova consellera de Territori i Habitatge.

A l'hivern i entre setmana els carrers d'aquest monument al sol i platja són un desert. Molts estiuejants, la majoria de Madrid, van comprar aquí un apartament durant els anys daurats. Alguns el van perdre, d’altres van aconseguir desfer-se’n i molts el segueixen conservant perquè els agrada venir. Martín García, veí d'Alcalá de Henares, va comprar el seu fa 14 anys. Va pagar uns 200.000 euros, recorda, i avui sap que no n’hi donarien ni 120.000. “Molts van comprar per especular i els pisos han quedat buits. A més, com que no votem aquí, l'Ajuntament d'Orpesa no es preocupa de nosaltres: ens estem quedant sense serveis i els jardins estan abandonats”, protesta a la petita biblioteca que ha construït al costat de la platja aquest grup de veïns. Com que els ignoren, assenyala, s’estan organitzant per muntar un partit polític per a les properes municipals.

A la façana d'aquests pisos pengen ara anuncis d'immobiliàries de bancs. La Sareb es va quedar molts dels apartaments buits de Marina d'Or i l'empresa ara s'ha redirigit cap al turisme hoteler (el 90% són espanyols seduïts pel reclam dels baixos preus que permeten tenir una habitació en un cinc estrelles per 70 euros). “Ja no som una immobiliària”, insisteix Alberto D., envoltat d'arbres vivents i tobogans d'aigua, en el Jardí Encantat, un dels petits parcs d'atraccions per a nens que l'empresa ha construït per tota la urbanització. Fins que aconsegueixin desencallar el seu macroprojecte uns quilòmetres més enllà, l'empresa explota ara els seus hotels i tots els serveis generats al voltant (restaurants, botigues, lloguers...).

Al litoral valencià amb prou feines queden ara llocs verges. El PP va deixar lligats plans urbanístics que permetia a pobles com El Puig duplicar la població; a Cabanes multiplicar-la per 20; a Orpesa per 10; a la Vila Joiosa per 2, o a Benaguasil per 3. Com explicava Rafael Chirbes a les seves novel·les, el mar va atreure el maó i el maó, la corrupció. Llocs com la platja de l'Ahuir són ara els últims reductes del litoral sense construir. Però tot i així tenia previst un desenvolupament urbanístic.

“Vivim una versió equivocada del turisme”, assenyala el secretari del ram

Per això el nou Govern vol reformular el model turístic, fins ara basat en el visitant nacional. S'han desclassificat ja 13 milions de metres quadrats i es busca oferir una nova versió del lloc als visitants. El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer (PSOE), parla en el seu despatx del model turístic de la Comunitat. Ell mateix, alcalde durant 9 anys de la ciutat de Benicàssim, va reduir l'edificabilitat d'aquest municipi un 66%. “Durant anys hem viscut una versió equivocada del turisme. És un sector honorable que té a veure amb la identitat d'una societat, amb ser bon amfitrió i mostrar la cultura i el patrimoni que un té. Però es va confondre amb la locomotora immobiliària i amb l'abús del monocultiu de la segona residència i es va desconsiderar la capacitat de càrrega del territori”, assenyala. El departament que dirigeix vol enterrar ara aquells anys i mostrar al món un lloc genuí. Queda per dilucidar ara si, després de tants anys, el maó a primera línia de platja forma ja part del catàleg de productes autòctons.