Selecciona Edició
Connecta’t

Richard Charkin: “L’ego dels editors ha fet que es creguin millor que els escriptors”

El president de l'Associació Internacional d'Editors demana en el marc del fòrum Edita Barcelona que s'eviti que Google o Apple arribin a una situació de monopoli en el llibre

El president de l'Associació Internacional d'Editors, Richard Charkin, ahir a Barcelona.
El president de l'Associació Internacional d'Editors, Richard Charkin, ahir a Barcelona.

Com si el màxim representant de l'esport rei digués que el futbol actual ha insultat la pilota prescindint de la seva presència i que li ha de retornar el protagonisme, jugar a partir d'ella i cuidar-la. Doncs això és el que diu l'anglès Richard Charkin (1949), director de Bloomsbury (segell descobridor de Harry Potter) i president de l'Associació Internacional d'Editors (IPA, amb 60 organitzacions de 50 països) sobre la seva professió. “Els editors hem estat tan obsessionats a vendre que hem perdut el pilar del nostre ofici: ser socis dels autors; hem estat deslleials amb ells, obsessionats amb les fusions i a vendre i vendre. L'ego dels editors ha estat tal que ens hem cregut més importants que els autors, una mica com l'ego dels mànagers dels clubs anglesos de futbol… I miri com estan ara”, exemplifica. Ho diu a Barcelona, on ahir va dialogar amb el seu homòleg i president dels editors espanyols, Daniel Fernández, acte estrella de la primera jornada del fòrum Edita Barcelona, coorganitzat pel Gremi d'Editors de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.

En els països emergents la telefonia mòbil serà molt important i obligarà a reorientar estratègies;  avui, el gran distribuïdor de llibres a Egipte és Vodafone

Charkin és tan afable com iconoclasta i franc perquè té clar que els editors del segle XXI tenen tres grans problemes “existencials”: “la ingerència dels governs en la llibertat d'expressió, un analfabetisme funcional més elevat del que es pensa i la defensa del copyright, que està sota amenaça perquè a les grans corporacions els interessa que el contingut no tingui cost ni suposi cap obstacle”. Sobre aquesta última qüestió, creu que els editors encara no han perdut la batalla pels continguts amb les empreses tecnològiques i les grans companyies de la distribució electrònica perquè “aquesta batalla encara no ha acabat; de fet, hauríem d'intentar que no fos una guerra perquè els necessitem per distribuir els nostres continguts, hem d'estar a favor que Google o Apple entrin al món del llibre”, sorprèn.

Hem d'estar a favor que Google o Apple entrin al món del llibre; els necessitem per distribuir els nostres continguts, però cal lluitar perquè no es converteixin en monopolis: són massa grans fins i tot per a Europa

Però com es pot frenar Amazon, Apple, Google, Facebook o fins i tot els xinesos Baidu o Tencent QQ, doncs? Charkin s'encomana a les pròpies lleis salvatges del mercat: “Cal intentar que no es converteixin en monopolis: governs i societat hem de fer que competeixin entre ells, no hi ha una altra manera, són massa grans per a nosaltres, fins i tot ho són per a Europa mateixa en un context globalitzat; la solució passa més per un tema comercial que no pas legislatiu”, sentencia. I davant de l'escepticisme del seu interlocutor, recorda el cas d'IBM: “Dominava el mercat, va perdre oportunitats davant de competidors i ja no ha tornat a ocupar la posició que tenia”.

Quan tot el sector diu que el llibre digital es mantindrà estable en un 30% de quota del mercat, el cap dels editors del planeta creu que “aquest percentatge pujarà més perquè moltes empreses d'Internet no donen xifres de venda i tampoc s'estan mesurant els préstecs bibliotecaris per aquest sistema; en qualsevol cas, no canibalitzarà l'edició en paper ni l'extingirà; o això no passarà fins d'aquí a molt de temps”. En canvi, creu que s'hauria de prestar més atenció a les companyies de telefonia mòbil, sistema a través del qual accedeixen un 39% dels qui ho fan a la xarxa al món. “Als països emergents serà molt important i obligarà a reorientar estratègies; ja avui el gran distribuïdor de llibres a Egipte és Vodafone”, il·lustra.

“La qualitat d'edició xinesa és boníssima, serà un repte per a l'edició occidental, però no hauríem de tenir por: els continguts no han de  ser xinesos

Una mirada al rànquing dels 10 grans grups mostra el predomini de l'edició educativa (Pearson, líder mundial, és d'aquest gremi; McGraw-Hill Education…) o de l'àmbit cientificotècnic i professional (Thomson Reuters, Wolters Kluber…), eclosió que contrasta amb l'estancament dels ingressos dels grups d'edició més generalistes i literaris, excepció de Penguin Random House (cinquè del món). “No es tracta d'enfrontar un tipus d'edició amb l'altre; la caiguda de la literatura i el trade és més perquè els preus s'han mantingut o disminuït per la crisi i per l'efecte del llibre digital; l'altre tipus d'edició és resultat del creixement dels països d'economies emergents i de la població mundial; sí, és avui el subsector a l'alça, també perquè té molta subvenció, tant pública com privada”.

L'altra gran sorpresa de la classificació mundial la proporciona la presència, per primera vegada, de dos grups xinesos. Phoenix i China South, cinquè i sisè. “La qualitat de l'edició xinesa és boníssima, serà un repte per a l'edició occidental, però no hauríem de tenir por: els continguts no han de ser necessàriament xinesos”, deixa anar.

Avui, com a editor, m'especialitzaria, buscaria un nínxol, però acompanyaria els meus llibres d'una revista, conferències, potser un premi, un web ... Crearia una comunitat: avui un editor ha de ser un comunity manager. Això sí, al centre d'aquesta comunitat hi ha de ser l'autor

Sembla que Charkin té resposta per a gairebé tot, però li resulta “difícil d'explicar” el lleuger però sostenible augment de llibreries independents als EUA i Espanya. “Pot semblar que a un editor li importa poc si es venen els seus llibres en línia o en botigues físiques, però aquestes últimes són vitals perquè són aparadors i els llibreters ajuden a crear supervendes, un efecte que no veiem tant a Internet si no és amb un grandíssim esforç de l'editor”. També té clar que els grups editorials acabaran venent directament als consumidors a través de les seves pròpies plataformes o canals, si bé “seran només de continguts minoritaris o molt específics, no veig els editors venent de tot des de les seves pàgines web, no té sentit”.

Ha de reflexionar una mica més per ser capaç de recomanar a algú que comenci avui com a editor si fer-ho amb un segell generalista o especialitzat: “Jo m'especialitzaria, buscaria una veta de mercat, però acompanyaria els meus llibres d'una revista, conferències, potser un premi, un web... Crearia una comunitat: avui un editor ha de ser un community manager. Això sí, al centre d'aquesta comunitat hi ha d'haver l'autor…”.

Fe d'errades

u

MÉS INFORMACIÓ