Selecciona Edició
Connecta’t

Nova vida per a La Rotonda del doctor Andreu

L’edifici modernista de l’avinguda del Tibidabo reobrirà al setembre amb oficines i locals comercials

La cúpula de l'edifici. Veure fotogaleria
La cúpula de l'edifici.

Després d’anys d’estar ocult entre lones i xarxes, l’edifici de La Rotonda, la casa de Salvador Andreu (el doctor Andreu) que també va ser hotel i hospital en els més de cent anys de vida, ha descobert les seves façanes. Una, la històrica, amb el templet que la corona en el vèrtex de l’avinguda del Tibidabo amb el passeig de Sant Gervasi, després d’un llarg procés de rehabilitació i reconstrucció; i la nova, a la cantonada amb Lleó XIII, un edifici que contrasta vivament amb el conjunt recentment restaurat. Tota l’obra ha estat realitzada per la constructora de Núñez i Navarro que el va comprar el 1999 i una dècada després va iniciar una reforma que no ha estat exempta de polèmica.

Una plataforma veïnal, Salvem La Rotonda, es va oposar frontalment a l’enderrocament de l’edifici de la cantonada de Lleó XIII, obra de l’arquitecte Enric Sagnier, que finalment va anar a terra perquè, a diferència de la part històrica, no estava protegit. A més, la primera proposta de reforma suposava més edificabilitat, cosa que també es va modificar. Amb tot, la nova Rotonda té una superfície construïda d’11.000 metres quadrats amb cinc plantes d’aparcament subterrani. L’ús de l’edifici reformat serà d’oficines i locals comercials que encara no s’han començat a comercialitzar, segons van apuntar fonts de la constructora. El final de l’obra està previst per al setembre, quan es farà una jornada de portes obertes.

Les lones que han cobert l’edifici en obres s’han retirat aquesta mateixa setmana i han permès contemplar la lluentor dels mosaics i de la decoració modernista de la cúpula de La Rotonda, obra del ceramista Lluís Bru i Salellas, el mateix que va fer la cúpula de la Casa Lleó i Morera, d’un altre mestre del modernisme, Lluís Domènech i Montaner. Curiosament, en l’avenir dels anys, els dos edificis modernistes, La Rotonda i la Casa Lleó Morera, han anat a parar a les mans de Núñez i Navarro, en altre temps constructor que va condemnar a la piqueta desenes d’edificis de l’Eixample. I alguns modernistes com la Casa Trinxet, de Josep Puig i Cadafalch, i altres que es van salvar in extremis, com la Casa Golferichs, que la constructora va comprar per convertir-la en pisos als setanta i els enderrocaments dels quals es van aturar per la mobilització veïnal. Ara, la constructora Núñez i Navarro es presenta com a regeneradora del patrimoni arquitectònic de la ciutat: “La Rotonda se suma a una vintena de projectes en els quals el Grup Núñez i Navarro ha recuperat per a Barcelona part del seu patrimoni arquitectònic”, sosté una nota de premsa.

La constructora ha invertit en la rehabilitació de La Rotonda 70 milions d’euros en unes obres que són perceptibles, especialment, en les façanes que han recuperat elements que estaven molt danyats, com alguns pinacles, i altres que havien estat eliminats i s’han reproduït. A l’interior de la primera, segona i tercera planta –les originàries de La Rotonda– s’han recuperat les bigues de ferro i les jàsseres. Però una part molt important de tota l’obra s’ha concentrat en el reforç de l’estructura, segons explicaven en la visita d’obres.

La Rotonda, els primers plànols de la qual, del 1900, es van aixecar per a la construcció d’una caseta per encàrrec de l’empresari farmacèutic Salvador Andreu, és un clar exemple de les múltiples vides d’un edifici a Barcelona. Els primers plànols els va signar l’arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana i ell mateix, pocs anys després, el 1906, va presentar el projecte que finalment va ser l’hotel de La Rotonda amb la cúpula que ha estat un dels senyals d’identitat al peu de l’avinguda del Tibidabo. El doctor Andreu va voler ampliar-lo i el 1918 va encarregar el nou projecte a l’arquitecte noucentista Enric Sagnier que va ser el que va construir l’edifici adossat del carrer Lleó XIII, enderrocat ara i construït de nova planta com un immoble purament funcional.

Durant anys La Rotonda va ser l’Hotel Metropolitan, un ús que va alternar en diferents etapes amb el de clínica. Va ser precisament en la dècada dels cinquanta, quan l’arquitecte al càrrec de l’edifici era Josep Maria Sagnier –fill d’Enric– els anys en els quals es van eliminar els elements modernistes i es van edificar dues altures més. Va continuar amb l’ús d’hotel fins a la dècada dels seixanta com a un dels llocs habituals de celebració de noces i batejos. El 1975, els propietaris, la família Andreu, van plantejar l’enderrocament total de La Rotonda i es va salvar per la mobilització veïnal que va forçar, un any després, que fos catalogada i protegida, encara que només en les seves façanes i el templet. En la dècada dels 80 va acollir una clínica de malalts terminals de la Fundació Sociosanitària de Barcelona. L’ebullició preolímpica va ser útil a La Rotonda i la seva façana i la cúpula van ser sotmeses a una operació de maquillatge que no va evitar, anys després, que entrés en una fase de deterioració progressiva que demanava a crits el rescat.