_
_
_
_
_
ART

El darrer vals

La sala Artur Ramon tanca portes a Ciutat Vella per anar a l’Eixample

Mostra a la sala Artur Ramon al carrer de la Palla de Barcelona.
Mostra a la sala Artur Ramon al carrer de la Palla de Barcelona.RUTH DE LA ROSA

Dins la voràgine de trasllats i desaparicions iniciada fa un parell d’anys en el món del galerisme barceloní, el tancament de la sala Artur Ramon del carrer de la Palla adquireix un protagonisme absolut. Aquí no es tracta de cap empresa que faci fallida sinó d’un canvi radical de manera de fer, generat per la venda substanciosa del local que ocupa, arran de la transformació que estan patint molts indrets de la ciutat a partir del turisme de masses, i també perquè el comerç d’art està canviant de paràmetres. D’aquí pocs dies, Artur Ramon tanca portes a Ciutat Vella per instal·lar-se de manera més privada a l’Eixample dels majoristes i els grans industrials tèxtils de primers del XX, al carrer de Bailèn. Però d’entrada ja no muntarà exposicions, ni tampoc tindrà la porta oberta al públic. Ara serà un negoci de gestió d’obres d’art a escala internacional i la tasca que sovint complementava, i moltes vegades suplia, amb les institucions —pobres de calaix i, fins abans-d’ahir, bastant mandroses d’esperit— no es preveu que tingui continuïtat a curt termini.

En trenta anys, la sala dels Ramon ha fet 187 exposicions monogràfiques, totes amb cartell i catàleg o tríptic, sempre amb text d’un especialista: hi han escrit pràcticament la majoria d’historiadors i crítics d’art catalans de renom del darrer terç del XX. La llista és inacabable, igual que la dels artistes exposats, de Piranesi i Fortuny a Picasso i Dalí, passant per Martí Alsina, Mir, Nonell, Manolo, Nogués, Pidelaserra, Sunyer, Sert, Rebull, Mariano Andreu, Togores, Ismael Smith o Llorens i Artigas, sense oblidar el dibuix renaixentista, barroc o neoclàssic, una de les especialitats de la casa, ni tampoc la modernitat, amb Barceló, Guinovart, Tàpies, Hernández Pijuan o Ràfols Casamada, i sorpreses agradables com la presentació de l’històric abstracte francès Georges Valmier o el català instal·lat a Mèxic Vicente Rojo. A més, fidel als seus orígens, també ha vindicat la ceràmica, el vidre i l’argenteria antics, amb exposicions memorables, muntades de forma impecable, com la resta, essent aquest tret una de les seves marques de fàbrica. Potser en l’art contemporani és on han estat més moderats i s’han mantingut, quasi sempre, en la confortable rereguarda del realisme. Per mostrar aquesta altra faceta, els Ramon van obrir al mateix carrer una altra galeria (de 2001 a 2008), on es van fer 46 exposicions que, juntament amb les altres, sumen 233. El 1988 van rebre el premi ACCA, de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, però és curiós que en nou anys dels premis del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, els GAC, encara no l’hagin rebut.

Amb la seva activitat constant, dirigida per Artur Ramon Picas, amb la col·laboració dels seus dos fills, Artur i Mònica, i de Jordi Humbert i Anna de Sandoval, la galeria ha generat cultura i col·leccionisme, i també negoci, és clar, i ho ha sabut combinar amb desimboltura i elegància. Els clients també han estat innumerables, fins i tot artistes i novel·listes famosos, a més de museus de primera línia com el Prado, el Louvre, el British Museum, el Rijksmuseum d’Amsterdam o la Morgan Library de Nova York, a part del MNAC i, també, museus petits com el de l’Hospitalet o el de Cerdanyola.

S’han fet moltes col·leccions a l’ombra d’Artur Ramon, i també se n’han desfet, i les millors obres han estat recomprades per tornar a les lleixes d’on havien sortit, a l’espera de nous amateurs. Però el mercat s’està obrint en les fires internacionals, com la TEFAF de Maastricht, el Salon du Dessin de París, i les Master Drawings Week de Londres i Nova York.

Darrerament, la galeria ha buscat línies innovadores, com l’exposició Memòria i desig, amb Pedro Azara de comissari, o El prodigi, extravagant i sorprenent gabinet de curiositats, muntat per Pablo Milicua i Artur Ramon Navarro, que propiciava l’entrada d’artistes més transgressors de l’habitual, com Marcel·lí Antúnez, Carles Pazos o Zush/Evru.

Amb L’última exposició la galeria tanca el cicle i penja tots els cartells que formen la seva història, i en comptes de vendre, aquest cop regala les publicacions als visitants com a record. És el darrer vals al costat de la catedral; esperem que un moment o altre, però, comenci una nova tanda i tinguem tots plegats, llavors, el carnet de ball a punt.

L’ÚLTIMA EXPOSICIÓ

Artur Ramon Art

Palla, 23, Barcelona

Fins al 15 de juliol

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_