Monstres i gegants

A les estrenes cinematogràfiques d’aquest segon semestre del 2016, hi brilla amb llum pròpia l’adaptació de dues destacades novel·les per a infants i joves.

La primera és una de les obres més elogiades del seu autor, i de les poques que no se n’havia elaborat una pel·lícula per al gran públic: El gran amic gegant, de Roald Dahl, publicada el 1982. De ben segur que ha vist la llum per la celebració, aquest 2016, del centenari del naixement de l’autor. Una efemèride que, entre d’altres, serveix per corroborar la vigència de les obres de Roald Dahl entre els infants i el seu regnat en l’univers dels referents que utilitzen els professionals del llibre i la lectura infantil.

El gran amic gegant és una novel·la de gènere fantàstic per a lectors a partir de set anys, amb uns personatges i una imaginació suggeridors, amables i innocents, ideals per als que comencen a adquirir l’hàbit lector. La pel·lícula està dirigida per Steven Spielberg, i les primeres crítiques, al Festival de Cinema de Canes, en qüestionaven la manca d’acció, aspecte que també es podria qüestionar en l’obra literària si volguéssim trobar-li algun però. La novel·la destaca per les imatges i els paisatges que dibuixa, i especialment per la relació que s’estableix entre una nena òrfena i un gegant bo que es dedica a caçar i escampar somnis, pels diàlegs entre ambdós, per l’univers fantàstic que els envolta i pel llenguatge enginyós i humorístic d’un gegant autodidacte que, de petit, no havia pogut anar a escola.

La segona és una novel·la per a joves, Un monstre em ve a veure, que arriba amb els premis literaris més prestigiosos del món anglosaxó sota el braç i havent estat escollida, fa poc, com a candidata al premi Protagonista Jove que atorguen els lectors catalans. El seu autor, Patrick Ness, va desenvolupar la idea d’una escriptora, Sioban Dowd, que va morir de càncer just abans de poder-la escriure, i aquest és precisament el tema que aborda: la d’un noi que té la mare malalta de càncer i un manat de sentiments al seu interior que no sap com gestionar. Juan Antonio Bayona, director de Lo imposible, l’ha transformat en film i l’estrena arribarà als cinemes l’octubre vinent.

Al contrari de l’obra de Dahl, la de Ness és una novel·la realista, encara que hi té un paper clau un personatge fantàstic, un monstre, que pren forma real a partir del conglomerat de sentiments que confonen el protagonista i que es desfermen dins del seu cos per la seva difícil situació familiar —pares separats— i escolar —se sent sol i és objecte d’assetjament—, i sobretot, per la malaltia terminal que pateix la seva mare.

L’autor fa palpable la lluita interior del noi a través del monstre i treballa al detall la relació entre la realitat i la fantasia, l’estira-i-arronsa entre el noi i un monstre que només veu ell i que apareix amb l’objectiu d’abordar i comprendre la situació.

L’evolució interna del protagonista és lenta; a estones, complexa, i de tant en tant, explosiva, fins al desenllaç final, amb un lector atònit i corprès davant dels fets. És també una evolució molt mesurada al llarg de tot el text, impecable, com el mateix disseny de l’edició. Tot i ser una novel·la per a joves, conté força il·lustracions que s’entenen a la perfecció, quant a contingut i disseny, amb el text. Són de Jim Kay, un jove il·lustrador anglès que, a partir d’aquesta obra, va ser l’escollit per elaborar la versió il·lustrada dels set volums de Harry Potter, dels quals ja s’ha publicat el primer. A part de descriure, de forma precisa i conceptual, els paisatges i els sentiments d’Un monstre em ve a veure, submergeix el lector encara més en l’atmosfera prèviament creada per Ness.

EL GRAN AMIC GEGANT / UN MONSTRE EM VE A VEURE

Roald Dahl / Patrick Ness

Traducció de Carme Geronès i Carles Urritz / Ferran Ràfols

Il·lustracions de Quentin Blake / Jim Kay

RBA / Sembra Llibres

224 / 216 pàg. 10 / 16,50 euros