Selecciona Edició
Connecta’t

Tempestes, tramuntana i cigonyes

El Festival de Peralada segueix sent un escenari únic que no amplifica les veus en concerts i espectacles lírics a l’aire lliure

El castell de Peralada.
El castell de Peralada.

Contra vent i marea, el Festival de Peralada segueix sent un escenari únic que no amplifica les veus en concerts i espectacles lírics a l’aire lliure. Molts divos, com l’inoblidable tenor Alfredo Kraus i la soprano Mirella Freni, es van mostrar reticents a cantar a l’aire lliure sense cap tipus d’amplificació, però van quedar satisfets després de l’experiència. Altres figures que s’han intentat contractar, com Cecilia Bartoli, ho tenen molt clar: no canten a l’aire lliure, i punt.

No va ser el cas de la mezzosoprano Agnes Baltsa; va acceptar cantar en una funció de L’italiana in Algeri, de Rossini, però quan va trepitjar l’escenari de la muralla del castell, amb una tramuntana d’upa, només va pronunciar una frase: “Jo aquí no cantaré”. I va tocar el dos, sent substituïda in extremis per Raquel Pierotti.

Però més que a la tramuntada —si bufa fort, les veus amb prou feines arriben a les files altes; li va passar a Kiri Te Kanawa (2003)—, el que més es tem a Peralada és el risc de tempesta. “El pitjor és haver de suspendre l’espectacle pel temps. No oblidaré mai la cara d’Ainhoa Arteta, plorant d’impotència en veure que la pluja havia buidat l’auditori quan faltava mitja hora per acabar la funció de La traviata”, recorda López de Lamadrid.

O Daniel Barenboim, parant un concert mentre el públic buscava refugi davant la tromba d’aigua. Perquè també el gran repertori simfònic i coral ha tingut els seus moments de glòria, amb solistes i directors com Alicia de Larrocha, Mstislav Rostropovitch, Neville Marriner, Anne Sophie Mutter, Lorin Maazel, Zubin Mehta i Martha Argerich.

Hi ha moltes anècdotes provocades per les cigonyes que nien al costat de l’escenari, el claqueig —el soroll que produeixen fent xocar ràpidament la part superior del bec amb la inferior— ha acompanyat el cant de distingides veus; Kaufmann, per exemple, les mirava extasiat durant l’assaig.

També hi ha una altra manera molt més silenciosa d’explicar la història de Peralada, un festival que ha buscat la complicitat de les arts plàstiques encarregant el seu cartell anual a creadors com Eduardo Arroyo, Antonio Saura, Javier Mariscal, Guillermo Pérez Vilalta, Jaume Plensa, Eduardo Úrculo, Frederic Amat, Nazario, Perejaume o Perico Pastor, autor del cartell que enguany glossa la imatge de Turandot. Luxe fins al cartell, literalment.