Selecciona Edició
Connecta’t

Una pel·lícula de TV3 recrea la història de la Maternitat d’Elna

Noémie Schmidt protagonitza 'La llum d’Elna', en què apareixen com a extres set persones que van néixer a la institució

Natalia de Molina, Noémie Schmidt i Nausicaa Bonnín són les actrius principals.
Natalia de Molina, Noémie Schmidt i Nausicaa Bonnín són les actrius principals.

La Maternitat d'Elna va suposar un oasi de pau per a les dones republicanes que es van exiliar a França a causa de la dictadura franquista, així com per a les refugiades jueves que fugien del règim nazi, en una època convulsa on van poder néixer uns 597 nens allunyats dels estralls de la guerra. La pel·lícula televisiva La llum d’Elna recrea aquesta història real, tot i que amb alguns elements de ficció, sobre les mares coratge que la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va ajudar en fundar la institució el 1939. “No em puc creure que existís algú tan valenta com ella”, ha expressat la jove actriu que la interpreta, Noémie Schmidt, durant el rodatge.

Schmidt, d'ascendència suïssa, ha assegurat que per ella és un honor encarnar l'Elisabeth, morta el 2011, especialment per la lliçó d'humanitat que va donar en vida: “És molt intens i increïble per mi perquè va fer coses que em toquen molt”. Després de la Guerra Civil espanyola, la infermera es va dedicar a acollir les embarassades dels camps d'internament francesos d'Argelers de la Marenda i Rivesaltes, a més d'amagar mares jueves de la Segona Guerra Mundial i dels alemanys que van ocupar França. La pel·lícula, que transcorre l'estiu del 1942, condensa aquells anys abans que la Maternitat d'Elna fos clausurada el 1944 per les autoritats nazis del règim de Vichy.

Entrar a Elna, creuar la porta del paradís

Nicolás García, l'alcalde d'Elna en el període del 2001 a 2014, va conèixer Elisabeth Eidenbenz i va reivindicar la seva història: “Entrar a la Maternitat d'Elna era com creuar la porta del paradís”. La tasca de la infermera va passar desapercebuda després del tancament de la institució i l'edifici va ser abandonat fins que el va comprar un artesà vidrier. “Quan l'estava arreglant, va conèixer un dels nens jueus que hi havia viscut, que li va explicar el que havia passat en aquest lloc”, ha assenyalat l'ara exalcalde. El 2002 es van disposar a trobar l'Elisabeth, que va ser considerada com una heroïna al municipi francès.

“Va haver-hi un retrobament molt emotiu amb ella i 60 persones que havien nascut allà”, ha recordat García, i ha afegit que també se li va dedicar una placa commemorativa per seva gesta. No obstant això, ha explicat que “el que li interessava a l'Elisabeth era no oblidar el perquè de les guerres i mantenir la memòria viva, mai va explicar el que havia fet ni es va atribuir el mèrit perquè considerava que havia estat un treball col·lectiu de totes les mares i infermeres”. L'exalcalde va decidir adquirir l'edifici, un palauet al qual es referien com el castell de Bardou, amb l'ajuda de la Generalitat de Catalunya. En l'actualitat, fa la funció d'espai museístic després d'una reforma realitzada el 2013.

El fil conductor de La llum d’Elna serà el creixement d'un nen de la institució humanitària, fill del personatge que interpreta Natalia de Molina, que veu el lloc com un castell. L'actriu, que aquest any ha guanyat un Goya, ha comentat que s'alegra de participar en una producció “amb tantes dones i una història que s'hauria de conèixer més”, en la qual Blanca Romero interpretarà la primera jueva de la institució. Per la seva banda, Nausicaa Bonnin ha afirmat que el seu paper contrastarà amb el de la pacifista Elisabeth. “La Victòria és una combatent republicana que té una relació d'amistat i d'agraïment amb ella, però és més batalladora i té molt clar el tipus de lluita que vol fer, així que les dues hauran de trobar un punt intermedi”, ha avançat.

Un dels actors, Isak Férriz, ha definit la pel·lícula com “una història de sacrifici individual pel bé comú”, mentre que Josep Anton Muñoz ha destacat que el seu personatge, un comissari amb inclinacions feixistes, podria encaixar com “una víctima de les circumstàncies”. La producció, que finalitzarà el rodatge d'aquí a cinc setmanes i tindrà una durada aproximada de 90 minuts, ha comptat amb una trentena d'actors i amb set de les persones que van néixer a la Maternitat d'Elna com a extres especials.

Catalunya, escenari de l’exili

Sílvia Quer dirigeix una pel·lícula coral amb guió a càrrec de Montse Ganges i Ana Sanz, sota el pseudònim de Margarita Melgar, que s'estrenarà a TV3 durant el segon semestre del 2017. La directora ha explicat que busca la reflexió de l'espectador amb La llum d’Elna, una història relativa a Catalunya que es pot comparar a la situació actual dels refugiats europeus. “Vull que el públic no només pensi en la bonica història que ha vist, sinó que pensi i prengui consciència sobre el que ara està passant a Europa”, ha manifestat.

Encara que la Maternitat d'Elna es troba a la regió del Rosselló (Catalunya del Nord), les localitzacions que han triat per a la producció se centren en la resta del territori català. Actualment, el rodatge se situa a la Torre Roure de Calonge (Baix Empordà), on s'estan gravant els exteriors de l'edifici que simularà la institució. A més, la zona disposa d'una entrada per als cotxes d'època i un hort artificial, creats expressament per a l'ocasió. Els interiors es rodaran en un altre lloc, i altres escenes a Sant Cugat del Vallès (Vallés Occidental), Estana (Cerdanya) o la platja de la Gola del Ter, a l'Estartit (Baix Empordà).

Escena del rodatge, gravada a l'exterior de la Torre Roure de Calonge.
Escena del rodatge, gravada a l'exterior de la Torre Roure de Calonge.

La llum d’Elna és la primera pel·lícula per a televisió sobre el tema, produïda per Distinto Films en coproducció amb TV3. La directora l'ha assenyalat com una “torre de Babel” perquè es roda en català, castellà, francès i alemany per donar a conèixer la proesa de l'Elisabeth. A més d'estrenar-se a la cadena catalana, la producció es podrà veure a Televisió Espanyola i a altres llocs gràcies a les coproduccions de Bohemian Films, Producciones Cibeles i Radio Télévision Suisse.