Selecciona Edició
Connecta’t

La “ignorància deliberada” de Messi el porta a ser condemnat

El tribunal rebutja la idea que el jugador no sabés que estava cometent una possible infracció tributària

El tribunal que ha condemnat Lionel Messi com a autor de tres delictes contra la Hisenda Pública per ocultar al fisc la percepció de 10,2 milions d'euros entre el 2007 i el 2009 per drets d'imatge i defraudar una quota de més de quatre milions, no es creu la teoria que el jugador no sabés que estava cometent una possible infracció. La Secció Vuitena de l'Audiència de Barcelona s'apunta a la doctrina de la “ignorància deliberada” de l'esportista, és a dir, que aquest va optar voluntàriament per no tenir informació sobre el compliment de les seves obligacions tributàries.

L'actitud activa de Messi de mirar cap a un altre costat sobre la gestió del seu patrimoni quan tenia accés a la informació suposa, segons el tribunal, que el jugador tenia una “sospita justificada” que els ingressos per drets d'imatge “no tenien un origen clar i nítid”.

L'Audiència barcelonina es basa en nombrosa jurisprudència del Tribunal Suprem sobre la “ignorància deliberada”, una expressió que part del món del Dret considera una contradicció en els termes perquè “és obvi que qui deliberadament fa alguna cosa és perquè ho sap”.

L'alt tribunal, tanmateix, accepta l'oxímoron i afirma que qui es posa en situació de “no voler saber allò que pot conèixer i ha de conèixer i, tanmateix, es beneficia d'aquesta situació, està assumint i acceptant totes les possibilitats del negoci en què participa”, entre les quals hi ha la possible il·legalitat.

“La persona que no vol conèixer voluntàriament l'origen dels efectes sobre els quals actua es pot afirmar que coneix l'origen delictiu, ja que amb el seu acte de negar les fonts de coneixement es representa la possibilitat de la il·legalitat de la seva actuació”, assenyala l'Audiència de Barcelona en la seva sentència.

El tribunal recorda que Messi “va intervenir en multitud de contractes” analitzats durant el judici i havia encomanat la gestió dels seus negocis, per recomanació del seu pare, al bufet Juárez, expert en fiscalitat internacional, el qual tenia entre els seus clients nombrosos esportistes d'elit. Aquest despatx d'advocats va ser qui li va explicar al jugador la conveniència de crear una societat al seu nom, anomenada Jenbril, que servís per canalitzar els drets d'imatge, fins aleshores en una societat de la seva mare.

Segons la sentència, en constituir Jenbril, domiciliada a l'Uruguai, Messi va manifestar davant de notari que coneixia la mercantil que estava a nom de la seva mare. A més, el tribunal recorda que els drets d'imatge del jugador van ser objecte de litigi en els tribunals per la demanda que el 2006 va interposar Nike contra Messi i Adidas.

Finalment, els magistrats posen en relleu un altre argument contra la idea que Messi desconeixia de forma absoluta la gestió del seu patrimoni. El 2007 i el 2009, les declaracions de l'impost sobre renda de les persones físiques (IRPF) li van sortir a tornar: 808 euros el primer dels exercicis i 7.210 euros el segon, malgrat els “abundants ingressos” com a jugador del Barça, així com pels drets d'imatge pels quals havia d'haver tributat. “El seu desconeixement del dret fiscal no l'eximeix de comprendre la desproporcionalitat del fet que, malgrat els ingressos percebuts, la declaració de la renda li sortís a tornar”.

La teoria de la ignorància deliberada és relativament comuna en els assumptes penals per infraccions tributàries i en els delictes de blanqueig. En el cas Nóos, l’acusació popular de Manos Limpias l'ha invocat contra la infanta Cristina de Borbón, a qui acusa de ser cooperadora necessària en dos delictes fiscals atribuïts al seu espòs, Iñaki Urdangarin.

MÉS INFORMACIÓ