Selecciona Edició
Connecta’t

Obama declara Clinton garant del seu llegat

"La Hillary de vegades no rep el reconeixement que es mereix", diu el president dels EUA en el primer acte de campanya en el qual participa per donar suport a la candidata

El president dels EUA, Barack Obama, amb Clinton a Charlotte (Carolina del Nord).

En altres temps rivals ferotges, Barack Obama i Hillary Clinton van compartir aquest dimarts escenari en el seu primer míting conjunt i van escenificar que el partit fa pinya a l'entorn de Clinton, fet que contrasta amb el desconcert i les divisions que encara provoca la candidatura de l'empresari Donald Trump entre els republicans. Obama va irrompre en la campanya amb un encès al·legat a favor de l'exsecretària d'Estat, que va designar així garant del seu llegat.

“Crec en Hillary Clinton”, va dir a Charlotte (Carolina del Nord) un Obama entusiasta, que recordava la febre que despertava als mítings del 2008. “Tothom sap tuitejar”, va dir llançant un dard a Trump, però governar és diferent “i Clinton ha estat avalada, ha estat en les reunions, ha participat en la presa de decisions i ha vist les conseqüències del que funciona i el que no”. El president es va declarar a punt per "passar el relleu" a qui considera "la persona més preparada que hi ha hagut mai" per a la presidència americana.

Tot just unes hores abans, l'FBI havia anunciat que no recomanarà a la justícia americana que imputi Hillary Clinton per la seva descurança en la gestió d'informació classificada quan era secretària d'Estat i ha llevat, doncs, un dels principals obstacles de la candidata demòcrata a la Casa Blanca. Després va pujar a l'avió presidencial per volar a Charlotte amb el president. Als llibres que s'escriguin sobre les eleccions del 2016, aquest dimarts serà una data assenyalada.

El suport d'Obama és un actiu d'or per a Clinton. El president té una ràtio d'aprovació del 56% a escala nacional, la més alta des de l'execució d'Ossama bin Laden, i pot ajudar-la a connectar amb el vot jove, que se li ha resistit a Clinton.“La Hillary no rep de vegades el reconeixement que es mereix”, va dir Obama en aquest sentit, a causa de l'atracció de l'electorat per “la novetat”, una cosa de la qual ell mateix, segons va admetre, s'havia beneficiat, però que pot arribar a un absurd: “Que haver fet coses, haver estat a la trinxera, no sigui una virtut”.

La d'Obama i Clinton ha estat una relació difícil, el seu enfrontament en les primàries del 2008 va ser aferrissat però després la va nomenar secretària d'Estat, un paper que ara li serveix de credencial com a aspirant a comandant en cap dels Estats Units. Tots dos van recordar aquella dura baralla. "Vaig poder comprovar que era molt intel·ligent i estava molt preparada, en els debats em feia trontollar, se sabia cada fet, cada detall", va dir. “Ella és una dona d'Estat que ens farà sentir orgullosos a tot el món”, davant d'una alternativa amb “atzagaiades que no ens faran sentir més segurs”.

L'ex-primera dama també va elogiar els mandats d'Obama, a qui va reconèixer que havia evitat "una segona Gran Depressió" després de la gran crisi financera del 2008 i que, va recordar, ha estat el president sota el mandat del qual es va executar Ossama bin Laden, principal responsable de l'11-S.

Ni John McCain va exhibir com a actiu George W. Bush fa vuit anys, amb l'ombra de la guerra de l'Iraq, ni Al Gore es va acostar a un Bill Clinton tacat per l'escàndol sexual. Però Hillary Clinton ja ha abraçat el llegat d'Obama com a defensa davant dels atacs del seu principal rival en la cursa demòcrata, Bernie Sanders, que oficialment no s'ha retirat, tot i que ja no té opcions. Sanders, un veterà d'esquerres, vol mantenir la seva candidatura fins a la convenció demòcrata, a finals de juliol a Filadèlfia, tot i que s'ha compromès a donar suport a Hillary Clinton. També li ha fet costat en mítings la senadora Elizabeth Warren, flagell de Wall Street i representant del corrent més progressista del partit, cosa que li suposa un aval davant dels qui rebutgen Clinton per encarnar l'establishment.

Al davant té l'empresari Donald Trump, acabat d'arribar com a republicà i com a polític, amb un discurs extravagant i sovint racista i misogin, que ha guanyat la nominació conservadora sorprenent el seu propi partit i el món.

Però a Clinton, favorita ara com ara en els sondejos, li queden quatre mesos de batalla contra Trump. Obama ja va començar la campanya la setmana passada, quan va utilitzar contra el magnat novaiorquès el to més dur que ha emprat fins ara i el va acusar obertament de xenòfob: “Les persones que no s'han preocupat mai per un treballador; que no han lluitat mai per qüestions socials, no són populistes perquè diuen alguna cosa controvertida per obtenir vots. Això és més aviat xenofòbia, o encara pitjor, és cinisme”, va dir la setmana passada al Canadà, durant la cimera de l'aliança comercial d'Amèrica del Nord, responent al president mexicà, Enrique Peña Nieto, que va qualificar Trump de populista.

Les eleccions presidencials de novembre, va continuar aquest dimarts, no consisteixen en una disjuntiva "entre esquerra o dreta, demòcrates o republicans", sinó "entre ancorar-se a un passat imaginari a construir el futur". Obama va recordar que els republicans han estat bloquejant al Senat mesures econòmiques de la seva Administració i va recalcar que "si la pregunta és qui s'ocuparà de les famílies treballadores", el seu vot no podia anar pels conservadors i un candidat que, va dir, "vol eliminar el salari mínim federal, quan cal apujar-lo". "Ni tan sols els republicans saben de què parla" Trump, es va burlar.