Selecciona Edició
Connecta’t

Implanten per primera vegada a Espanya una vàlvula aòrtica humana sense cèl·lules

L'Hospital Clínic de Barcelona ha estat el pioner a realitzar aquesta tècnica amb què s'aconsegueix reduir la probabilitat de rebuig

Els metges del Clínic en plena intervenció d'un recanvi de vàlvula aòrtica humana.
Els metges del Clínic en plena intervenció d'un recanvi de vàlvula aòrtica humana.

El pla era "mantenir només la carcassa" i no deixar ni rastre de les cèl·lules del donant, explica el doctor José Luís Pomar. I ho va aconseguir. Ell i diversos metges de l'Hospital Clínic de Barcelona han aconseguit, per primera vegada a Espanya, implantar amb èxit en un pacient una vàlvula aòrtica humana descel·lularitzada. La intervenció, emmarcada dins del projecte europeu ARISE, preveu analitzar el resultat de l'implant de vàlvules aòrtiques les cèl·lules originàries del qual han estat eliminades. Aquesta tècnica permet reduir al mínim el risc de rebuig i neutralitza la resposta immunològica de l'organisme en detectar "un cos estrany".

L'èxit d'aquesta tècnica obriria un ventall de possibilitats per a una intervenció —el recanvi de vàlvula aòrtica— que es fa unes 65.000 vegades a l'any a Europa. Fins ara, les opcions de què disposaven els facultatius passaven per implantar una vàlvula biològica (de vedella o porc), una de mecànica o una d’humana criopreservada. Tanmateix, malgrat que tenen bona resolució, les tres tècniques presenten limitacions que pot superar aquest nou mètode: d'una banda, la pròtesi biològica té una durabilitat limitada; la mecànica obliga a acompanyar l’implant amb medicació anticoagulant per a tota la vida, i la humana criopreservada es calcifica amb el pas del temps.

"Se'ns va ocórrer que traient les cèl·lules, deixant només la carcassa del teixit, tindria menys problemes immunològics", assenyala el doctor Pomar

"Als bancs de teixits es guarden les vàlvules de cadàvers i es conserven molt bé. De fet, es conserven tan bé que les cèl·lules romanen intactes i mantenen la seva capacitat immunològica que, tot i que generalment els malalts la toleren bé, a la llarga les cèl·lules es calcifiquen i s'espatlla la vàlvula", explica Pomar, que és coordinador de l'estudi ARISE a Barcelona. Sobre aquesta premissa, els metges van pensar a treure les cèl·lules que generen les calcificacions per evitar que la pròtesi es faci malbé i, de passada, eliminar el risc de rebuig. "Se'ns va ocórrer que traient les cèl·lules, deixant només la carcassa del teixit, tindria menys problemes immunològics", assenyala el metge.

Així, seguint la línia del Hannover Medical School, el centre que coordina la investigació internacional i pioner al món en aquesta tècnica, els facultatius del Clínic van intervenir un home amb estenosi aòrtica greu (disminució de l'orifici d'aquesta artèria), amb insuficiència cardíaca i una dilatació de l'arrel de l'aorta. El pacient va haver d'esperar més d'un mes des que es va trobar una vàlvula d'un donant cadàver adequada per a ell i fins que es va completar el procés de descel·lularització. En la mateixa operació es va corregir el defecte de la vàlvula i es va substituir l'arrel de l'aorta amb el mateix empelt. "Malgrat que la tècnica de l'implant és més complexa que una substitució valvular aòrtica convencional i el postoperatori ha transcorregut sense incidències", va explicar el doctor Eduard Quintana, un dels cirurgians cardiovasculars que va participar en la intervenció. Tan bons resultats ha donat la tècnica que el Clínic ja ha operat un segon pacient i en poques setmanes intervindrà el tercer.

Una altra de les troballes en aquesta tècnica és que la carcassa del donant va canviant i les cèl·lules del receptor van cobrint aquesta coberta. "En nens, per exemple, això permet que la vàlvula creixi a mesura que creix el nen quan abans li quedava petita i calia tornar-lo a intervenir", apunta Pomar. El projecte encara durarà cinc anys aproximadament però, si es confirmen científicament les bonances de la nova tècnica, Pomar no descarta començar a implantar-la al seu hospital. "Les expectatives són molt bones", conclou.