Selecciona Edició
Connecta’t

Les ciutats es llancen a la reconquesta del seu espai públic

El CCCB lliura el premi europeu que reconeix intervencions públiques que milloren les ciutats

Una estampa de Copenhaguen.
Una estampa de Copenhaguen.

Degradat unes vegades. Contaminat fins i tot. Amb barreres que separen la gent. Castigat pel pas del temps. Desordenat. Pres pels cotxes. Les ciutats europees s’han llançat a recuperar el seu espai públic, oblidat com el tenien pel frenesí del progrés que porta a prioritzar altres qüestions. I des de fa nou anys el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i sis institucions europees més relacionades amb l’arquitectura premien les millors intervencions.

Aquest any el reconeixement ha estat ex aequo per a dues intervencions molt diferents. Una és la reurbanització de les Hortes de Baix, un sistema de reg de tres hectàrees que durant tres segles es va alimentar del sobrant de les aigües termals de Caldes de Montbui (Barcelona) però el descuit de les quals i una combinació de males pràctiques van acabar col·lapsant l’activitat agrícola. La intervenció ha restablert el sistema de reg, ha retornat la vida als horts i ha convertit la zona en un parc. L’altre premi és la plaça de Solidarnosc de la ciutat polonesa de Szczecin, una intervenció en l’espai que ret homenatge a 16 treballadors assassinats el 1970 quan es manifestaven i que ha recuperat la centralitat després d’allotjar la seu de la filharmònica local: la intervenció ha consistit a crear una nova plaça i un Centre per al Diàleg al subsòl.

Copenhaguen com a exemple

En aquesta edició el premi Europeu a l'Espai Públic Urbà ha reconegut a més la ciutat de Copenhaguen (Dinamarca) per les polítiques públiques que promou i que l'han convertit en referent. La capital danesa vol convertir-se en una ciutat neutra en emissions i ha creat una infraestructura ciclista òptima per a la mobilitat a pedals, que representa ja el 40% del total dels desplaçaments. El representant de l'ajuntament, Morten Kabell, ha subratllat que si la seva ciutat és referent és “com a resultat de les exigències dels seus ciutadans, que han estat promotors i motors del canvi”.

El president del jurat internacional, l’arquitecte Enric Batlle, ha subratllat la varietat de les gairebé 300 propostes rebudes aquest any (de 200 ciutats i 33 països), encara que ha apuntat que comparteixen dos elements: la connexió d’espai i la renaturalització de l’urbs. Batlle ha volgut destacar, a més que la millora de l’espai públic no és només qüestió de diners, i que per les mans del jurat han passat intervencions amb pressupostos de 200 milions d’euros (un port nou) però també exemples de tot just 500 euros (com la reivindicació d’uns metres de vorera a Letònia).

Entre els esments especials del premi d’aquest any figuren projectes tan diferents com un memorial que commemora el primer centenari de l’inici de la I Guerra Mundial a Notre-Dame-De-Lorette (França), escenari de matances esfereïdores; o la sala polivalent creada sota un porxo en un desagraït interior d’illa de l’estigmatitzat barri de Molenbeek, a l’àrea metropolitana de la capital de Bèlgica.

El director del CCCB, Vicenç Villatoro, ha recordat que l’origen del premi està en l’exposició “La reconquesta d’Europa” que va comissariar Albert García Espuche el 1999. “Amb els projectes premiats un arqueòleg tindria una idea molt aproximada del que ha estat Europa, amb els seus problemes, valors i somnis”, ha dit, “perquè els premiats mostren com les ciutats s’enfronten a la seva història, els seus límits, la diversitat, la cohesió social, la relació entre el poder i la societat o els recursos naturals”.

Entre els 25 finalistes d’aquesta edició figuren també el passeig marítim de Santa Pola (Alacant); bancs de fusta de la plaça de Bürchen (Suïssa); o el sistema de protecció del sol del centre cultural Matadero (Madrid).