Iceta diu que la ‘via canadenca’ és una proposta federalista
El líder del PSC insisteix que el tema es debatrà al congrés del partit i només s'ha aparcat
Després que el consell nacional del PSC decidís aparcar dissabte la ponència del partit que recollia la via canadenca per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha insistit aquest matí a defensar aquest plantejament. "És una posició federalista, no és sobiranista, no és el dret a decidir, ni l'autodeterminació ni la unilateralitat", ha dit Iceta en una entrevista a TV3.
El líder del socialisme català ha explicat que la proposta de la via canadenca, que implica la redacció d'una llei de claredat per definir les condicions en les quals s'hauria de fer un referèndum pactat, no ha quedat descartada, sinó que es tornarà a plantejar al congrés del PSC de novembre i en aquest marc s'adoptarà la decisió definitiva. "El que es va evidenciar dissabte és que no hi ha acord, però el tema no està tancat. Podríem haver eliminat les frases de la ponència i amagar el debat, però el que hem fet és portar-lo al congrés", ha insistit.
Iceta ha tret ferro a la rebel·lió interna que es va produir al consell nacional, màxim òrgan del PSC entre congressos, i ha vaticinat que no es repetirà la fractura de fa un any, quan van lliurar el carnet els quadres del sector més catalanista. "Potser ens hem precipitat a escriure aquesta proposta, però el redactat no és innocent i el que volíem era obrir el debat", ha insistit.
En un altre moment, Iceta ha concretat que la solució per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya ha de venir de la reforma constitucional, però també ha afegit que "aquest tema el vivim amb més angoixa que a Sòria, per exemple", per la qual cosa considera que "la nostra exigència ha de ser més alta".
Iceta ha admès que al PSC hi ha quatre plantejaments sobre el tema. Els que opinen que proposar el pla b de la via canadenca descafeïna el pla a de la reforma constitucional; els que rebutgen sense objeccions el referèndum perquè no és una posició miraculosa; els que consideren que proposar un pla b implica que no et creguis gaire el pla a i els que, finalment, advoquen perquè si fracassés la reforma constitucional no passaria res.
