Selecciona Edició
Connecta’t

“El Rei garanteix l’èxit de Tarragona 2017, és el garant que hi haurà festa”

Javier Villamayor, coordinador del projecte dels Jocs del Mediterrani a Tarragona, es mostra optimista davant la seva celebració malgrat els problemes que han sorgit

Javier Villamayor, coordinador de Tarragona 2017.
Javier Villamayor, coordinador de Tarragona 2017.

Falta un any perquè la flama olímpica s'encengui a Tarragona i comencin els XVII Jocs del Mediterrani i falten escenaris per acabar, algunes obres emblemàtiques ni tan sols han començat i, sobretot, falten fons, no arriben diners i si arriben, és a comptagotes. Armat amb el discurs de la pau i del diàleg, enmig d'una gran crisi econòmica, social i institucional, el projecte tenint el suport inequívoc i evident del rei Felip VI, fet que permet pensar que serà aval suficient perquè el Govern central l'acabi d'executar.

Pregunta. Fa quinze dies l'Estat va concedir tres milions d'euros. Què suposa aquesta inversió? Li fa por que no n'arribin més?

Resposta. Que els diners arriben, a terminis, però arriben. És un nivell de patiment fort, però implica que el projecte de país, regió i ciutat no és una estratègia equivocada. Aquesta injecció és oxigen i aire fresc. El compromís de l'Estat es va fent efectiu a terminis, i així ho assumim. Com a coordinador general, mai he pensat que no ho tiraríem endavant, però aquesta pregunta potser l'hauries de fer al Govern d'Espanya. Serien ells en ultima instància els qui haurien de decidir si és bo per a la marca Espanya renunciar a un projecte com aquest, si és bo per a la reputació del país, que indubtablement transcendeix la de Tarragona si es renuncia a hores d'ara.

P. I si li fem la pregunta a Cardenal?

Hem demanat a l’Estat que faci el mateix esforç que els altres

R. Faci-l'hi. Jo crec que ha fet el que està al seu abast. És cert que a l'inici la comunicació no va ser fluïda, però aquest últim any s'ha millorat el diàleg amb el Consell Superior d'Esports [CSE] i la coordinació.

P. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha cregut més en el projecte que el CSE?

R. El COE és el prescriptor del projecte davant del moviment olímpic, és el referent esportiu, i el primer aval. Però has d'estar avalat per l'Estat, això és essencial. No sé si Cardenal hi ha cregut o no, però el projecte va rebre l'aval de l'Executiu de Zapatero en el seu moment, perquè sense l'impuls institucional això mai s'hauria consolidat, és evident. Crec que Cardenal n'ha vist la importància i s'ha adonat de la magnitud del que significa renunciar-hi, més enllà del cost econòmic.

P. Qui faria més el ridícul si quan falta un any això se'n va en orris? Espanya, Catalunya o Tarragona?

R. Totes. Però és com si en el seu moment s'hagués suspès el Mundial de ciclisme de Ponferrada o el de vela a Santander, al final és Espanya qui deixa d'organitzar una cosa.

P. Com encaixa el projecte en la situació del Mediterrani, des del punt de vista polític, social i econòmic?

R. És un esdeveniment que atén les circumstàncies del Mediterrani i que, en conseqüència, parla de pau i diàleg vinculats a través de l'esport. En una circumstància humana i social difícil no hi ha res de semblant al nostre projecte en els últims 70 anys. El 1948, l'egipci Mohammed Taher Pasha els va impulsar en una situació tan convulsa i bel·licista com l'actual.

No sé si Cardenal ha cregut en el projecte, però Zapatero el va avalar

P. Des del punt de vista de la seguretat, què generen els jocs?

R. Suposa una de les principals preocupacions, pel flux i l'origen de la població, és clar, per la conjuntura, per la representació d'estats fallits o en guerra civil oberta, com Síria.

P. 26 països a la conca del Mediterrani?

R. Sí, normalment, eren 24 els convidats però hi hem sumat Kosovo i Portugal

P. Es van pressupostar 30 milions en injecció privada i en sumem 11… Com s'aguanta?

R. Hem demanat a l'Estat que faci el mateix esforç que la resta d'administracions públiques. De la promesa de 14,5, ens n'han donat 6,4. I seguim negociant. Necessitem 8 milions més. No puc parlar en nom de l'Estat, però conec els esforços que estan fent la resta de les institucions. Totes han complert. La conjuntura és la que és, però de miracles a Tarragona no en farem. Aquesta festa la farem, això segur.

P. I quin és el paper del Rei?

R. El Rei garanteix l'èxit de Tarragona 2017, és el garant que hi haurà festa, des del seu compromís amb l'esport i la pau. És president del comitè d'honor i s'hi ha compromès quan era príncep i ara. Va ser aquí fa poc i estem encantats que ens visiti, que hagi cregut en els Jocs de Tarragona,

P. Per què a Catalunya, a Tarragona, tot li costa més, o només ho sembla?

R. Doncs sí, t'haig de donar la raó, és així. Hi ha una qüestió d'idiosincràsia, ens queixem molt, som acomplexats. Però hem de créixer a partir d'aquest projecte, d'una lògica metropolitana en la qual no s'ha cregut mai.

“No em sorprèn que la CUP critiqui el projecte”

P. Hi ha veus, com la CUP, molt crítiques amb el projecte.

R. Sí. No em sorprèn. És difícil trobar una causa contra la qual no estigui la CUP.

P. I si estan justificades per les inversions?

R. Si fos per això, llavors desconeixen el pla director. Excepte dues infraestructures, la resta són inversions per a la millora i arranjaments d'instal·lacions construïdes el 1972 i el 1985. Són inversions justificades, en instal·lacions utilitzades per uns 11.000 ciutadans. I les dues noves: un pavelló cobert de 5.000 persones que permetria competir a l'ACB i una piscina de 50 metres que no existeix a Tarragona. Hi ha inversions al Vendrell, Valls, Calafell, Cambrils, Altafulla, la Selva del Camp… sempre sobre instal·lacions que ja existien.

P. D'acord, però han renunciat a construir el Palau dues vegades i les obres de la piscina encara s'han de començar.

R. En la licitació del projecte s'inclou la possibilitat de les renúncies del licitadors. Van presentar una oferta molt per sota del pressupost per pujar després i no vam entrar en aquest mercantilisme. Ha estat un contratemps. Anem justos, però arribem.