Selecciona Edició
Connecta’t

La Casa Àsia de Barcelona, sota amenaça de desnonament

Els impagaments de la Generalitat porten un jutge a ordenar el desallotjament de l'únic centre del Ministeri d'Exteriors a Catalunya

Façana de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, que acull la Casa Àsia.
Façana de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, que acull la Casa Àsia.

La Generalitat catalana vol ampliar més del doble la seva presència a l'estranger, passant de 7 a 17 ambaixades. Però la Casa Àsia, principal fòrum de projecció cap a la regió del món més dinàmica econòmicament i únic centre adscrit al Ministeri d'Exteriors a Barcelona, està amenaçada de tancament. Un jutjat ha ordenat el desnonament de la seu actual, a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. L'impagament de la Generalitat és l'origen d'aquest desallotjament imminent.

La Casa Àsia va néixer el 2001 amb l'objectiu d'impulsar les relacions institucionals, econòmiques, socials i culturals d'Espanya amb la regió d'Àsia-Pacífic. Forma part de la xarxa de cases del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, integrada també per Casa Amèrica, Casa Àrab i Sefarad-Israel, a més de Casa Mediterrani (Alacant) i Casa Àfrica (Las Palmas de Gran Canària). A diferència de les seves germanes, Casa Àsia s'ha bolcat a promoure les relacions comercials amb gegants com la Xina, l'Índia o el Japó —on la penetració de les companyies espanyoles és molt escassa en comparació d'altres socis europeus— a través de seminaris, jornades empresarials i missions comercials. L'elecció de Barcelona, capital d'una comunitat amb forta vocació exportadora, com a emplaçament de la seva seu central (en té una altra a Madrid) no va ser casual, segons fonts diplomàtiques.

Aquesta tasca pot quedar bruscament interrompuda per una sentència del jutjat de primera instància núm. 56 de Barcelona, que ha ordenat el desnonament de la seu de la Casa Àsia, al pavelló de Sant Manuel de l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la capital catalana.

El juliol del 2013, la Casa Àsia es va traslladar des de la seva primera seu, el Palau Baró i Quadras de l'avinguda Diagonal de Barcelona, cap a la seva nova ubicació, buscant rebaixar el cost del lloguer, que rondava els 600.000 euros anuals.

El millor 'think thank' de política exterior, també en crisi

La Casa Àsia no és l'única institució dedicada a la política exterior amb seu a Barcelona que està en crisi. El CIDOB (Centre Internacional de Documentació de Barcelona), un dels think thank (centre d'anàlisi o laboratori d'idees) de més prestigi en política internacional, està escapçat des de la dimissió a l'abril del seu president, Carles Gasòliba. La dimissió, atribuïda a la seva negativa a convertir el CIBOB en mascaró de proa del projecte independentista, malgrat que Gasòliba és un veterà dirigent convergent, ret compte de les tensions provocades pel procés. Exteriors reclama que el nou president sigui escollit per consens. La seva aportació al CIDOB és molt reduïda (30.000 euros anuals), però el seu pes és decisiu perquè obtingui gairebé 950.000 euros anuals en subvencions de la UE.

Amb aquest objectiu es va signar un conveni amb la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, titular del recinte modernista. Però el conveni es va extingir el març del 2015, sense que s'hagi prorrogat, per la qual cosa la jutgessa ha ordenat a la Casa Àsia que desallotgi el local, de gairebé 1.000 metres quadrats, amb l'amenaça de procedir al llançament. Encara que es pot presentar un recurs contra la sentència, l'execució és immediata, per la qual cosa el desallotjament es podria dur a terme en qualsevol moment.

En el rerefons de les desavinences entre arrendador i inquilí hi ha l'impagament del lloguer de 124.000 euros anuals per part de Casa Àsia, que acumula un deute que supera els 370.000 euros.

La paradoxa rau en el fet que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona formen part de la fundació que gestiona l'Hospital de Sant Pau (juntament amb l'Arquebisbat de Barcelona) i del consorci de la Casa Àsia. És a dir, són alhora desnonadors i desnonats.

Els estatuts de la Casa Àsia estableixen que el Ministeri d'Exteriors paga el 60% de les despeses ordinàries i de funcionament, mentre que l'Ajuntament i la Generalitat paguen un 20% cadascun. No obstant això, els mateixos estatuts estableixen que aquestes dues últimes institucions han d'aportar el pavelló de Sant Manuel, així com les oficines i els espais escènics i expositius necessaris per a les activitats del centre.

El problema és que, mentre el ministeri i l'Ajuntament han desemborsat les quantitats compromeses (1.021.000 euros anuals el primer i 592.000 el segon), la Generalitat no ho ha fet. A finals de l'any passat, el Govern presidit per Artur Mas va prometre aportar 340.000 euros, però només en va desemborsar 90.000.

Quan el consorci va reclamar la quantitat pendent, el nou Executiu de Carles Puigdemont va al·legar que als Pressupostos del 2016, prorrogats de l'any anterior, no hi figurava cap partida per a la Casa Àsia. Fonts de la Generalitat al·leguen que és “un problema que ve de lluny”, del qual la Conselleria de Relacions Institucionals i Exteriors, que dirigeix Raül Romeva, és “plenament conscient”, per la qual cosa ha reclamat una reunió del consorci, “per veure si hi ha alguna via per resoldre la situació”.

Els problemes de Casa Àsia no s'acaben aquí. El propietari de la seva primera seu reclama, a més, el pagament del lloguer pels 10 anys que es va comprometre a ocupar-la, gairebé tres milions d'euros en total. El judici es farà al setembre. 

MÉS INFORMACIÓ