Selecciona Edició
Connecta’t

Els comptes de la Seguretat Social apunten a un dèficit rècord el 2016

Les previsions indiquen que a final d'any el dèficit pot rondar els 18.000 milions

La Seguretat Social va cap al dèficit més gran de la seva història el 2016. Només es coneixen els comptes dels cinc primers mesos de l'any, però el que s'ha vist ja apunta que els números vermells d'aquest any superaran els del 2015. Al juliol ha fet falta treure 8.700 milions de la guardiola de les pensions per pagar l'extra. Dies abans el Ministeri de Treball va informar que el saldo del sistema fins al maig empitjorava respecte del 2015. El grup d'investigació en pensions de la Universitat de València calcula que en 12 mesos les despeses superen els ingressos en més 17.350 milions, 750 milions més que al tancament de l'any passat.

La ministra de Treball i Seguretat Social en funcions, Fátima Báñez, en la campanya electoral.
La ministra de Treball i Seguretat Social en funcions, Fátima Báñez, en la campanya electoral. EFE

Els 8.700 milions que ha retirat el Govern de la guardiola de les pensions, la major retirada fins ara d'una sola vegada, supera de llarg els 6.530 milions que van fer falta fa un any. Aquest és un clar símptoma que els comptes de la Seguretat Social estan empitjorant respecte del 2015, un exercici que ja va ser dolentíssim. L'execució pressupostària en els cinc primers mesos de l'any avalen el símptoma. En aquest temps els ingressos superaven les despeses per 2.855 milions, 700 milions menys que fa 12 mesos (el saldo positiu a aquesta alçada de l'any es deu al fet que encara no recull la paga extra de l'estiu).

Si continua així, el dèficit de la Seguretat Social (el referent al sistema de pensions, no el que en comptabilitat nacional inclou en aquest punt el Fogasa i la protecció contra la desocupació) aquest any superarà el del 2015, quan es va marcar un rècord negatiu. Llavors el desfasament entre ingressos i despeses va arribar a 16.707 milions, el maig passat ja anava per 17.357 milions, segons un càlcul anual (sobre els últims 12 mesos) del grup d'actuaris de l'Institut d'Investigació de Polítiques de Benestar Social de la Universitat de València. Si la progressió es manté fins al desembre, el desfasament superarà els 18.000 milions.

Aquesta xifra ja s'ha superat en el càlcul, també anual, dels mateixos investigadors que exclou dels ingressos les transferències d'Hisenda i de les despeses no contributives com els complements a mínims: 18.048 milions, un 1,65% del PIB.

Que el forat de la Seguretat Social creixi i afegeixi així dificultats a l'objectiu de reduir el dèficit de l'Estat, contrasta amb la recuperació de l'afiliació, que al maig creixia a un ritme anual del 2,6%. Els ingressos per quotes en aquest mes fins i tot creixien més, al 2,8%, i més que ho haguessin fet de no ser perquè les quotes dels aturats s'enfonsaven, al 8%. Però tot això resulta insuficient. Només la despesa en pensions puja un 3,3%.

Això es deu a l'opció del Govern d'estimular la contractació amb reduccions directes de cotitzacions, la qual cosa aquest any restarà 2.500 milions a les arques de l'institut previsor. També hi ha el fet que els salaris de les noves ocupacions tenen menor base cotització, mentre que els nous pensionistes que entren al sistema tenen prestacions més altes. El 2015 el salari mitjà dels nous contractes era d'1.250 euros mensuals; la pensió dels nous jubilats, 1.342 euros.

Aquesta situació va portar a UGT i CC OO divendres, quan el Govern va fer pública la disposició del Fons de Reserva, reclamar al nou Govern i als partits polítics que incrementin el finançament de la Seguretat Social per enfortir el sistema de pensions.