Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona es perfila com a capital dels videojocs

Catalunya concentra gran part del teixit estatal de desenvolupament de la nova indústria cultural

Un jugador amb un casc de realitat virtual al Gamelab Barcelona.
Un jugador amb un casc de realitat virtual al Gamelab Barcelona.

Els videojocs per a mòbils estan creixent a ritme exponencial. La consultora Newzoo preveu que el percentatge de software recreatiu per a aquest tipus d’aparells augmenti un 15,4% anual fins al 2018. No és gratuït que l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) hagi decidit traslladar aquest any la seva fira de Madrid a Barcelona. El director de l’AEVI, José María Moreno, explica que han vist la capitalitat del Mobile World Congress com una oportunitat per internacionalitzar l’esdeveniment, que se celebrarà a l’octubre. La Barcelona Games World és el nou ingredient que s’afegeix al caldo de cultiu conformat pel congrés Gamelab, que ha aplegat aquesta setmana a la capital catalana els líders mundials del sector, i a un ecosistema empresarial en auge.

Catalunya reuneix el 36,9% de la facturació estatal en videojocs

Catalunya reuneix el 36,9% de la facturació estatal en desenvolupament de videojocs, 152 milions d’euros d’un total de 412,4, segons les últimes dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), publicades aquesta setmana amb motiu del Gamelab, i el llibre blanc de l’Associació Espanyola d’Empreses Productores de Videojocs (DEV). Segons aquest últim document, un 24,5% de les aproximadament 400 empreses dedicades a crear productes de la que és la primera opció d’oci audiovisual a Espanya són catalanes. Si es té en compte el nombre de companyies amb prou entitat per dialogar amb les administracions públiques —unes 200 segons el cofundador de Gamelab, Gonzo Suárez— aquest percentatge supera el 46%.

ELS CATALANS JUGUEN POC

Malgrat que Catalunya s’està convertint en un punt estratègic de la indústria del videojoc, els catalans no juguen amb la mateixa intensitat. Segons l’AEVI, a Espanya hi ha 15 milions de persones que s’entretenen en alguna de les plataformes disponibles, un 42% de la població. En l’àmbit europeu, només superen aquesta xifra França (62%), Alemanya (52%) i el Regne Unit (40%). A Catalunya, en canvi, aquest percentatge decau fins al 21,8%, amb 1,6 milions de jugadors.

La directora de l’Àrea Cultural Digital de l’ICEC, Marisol López, veu com un gran estímul per al sector que els gegants dels videojocs Ubisoft i King —creadora del popular Candy Crush— tinguin oficina a Barcelona. “Estan contractant gent constantment, que agafa experiència i que després pot emprendre el seus propis projectes”, comenta. Suárez comparteix aquest argument que, segons ell, unit a la consolidació del Gamelab a la ciutat durant els últims cinc anys —que ha creat una “porositat de networking molt notable”— fa que “Barcelona mereixi tenir la capitalitat del desenvolupament de videojocs”.

Segons l’informe del 2015 de DEV, les empreses del sector tenen una mitjana de vuit treballadors i moltes d’elles estan formades per grups de petits d’autònoms. La majoria d’estudis aposten per un producte independent (indie) i no ho tenen fàcil per guanyar-se la vida en un entorn que és agressiu perquè, per sobreviure-hi, cal competir en una lliga mundial. El director de la branca mòbil d’Ubisoft a Barcelona, Jordi Martín, reconeix que “els emprenedors es troben amb un mercat saturat on és difícil aconseguir visibilitat”.

Martín va començar l’any 2002 treballant en una petita empresa que desenvolupava jocs en Java per als primers mòbils que començaven a tenir més prestacions a banda de trucar i enviar missatges. Després d’una absorció l’any 2008 per l’americana Digital Chocolate, el 2013 els va comprar la francesa Ubisoft. Segons ell, sense una gran marca darrere és complicat obrir-se pas en aquesta indústria, tot i que sempre hi ha excepcions. Les companyies catalanes Social Point i Digital Legends han aconseguit en els últims anys reconeixement al mercat global.

Gamelab destaca la sensibilitat que la Generalitat té amb les ajudes de finançament i subvencions d’internacionalització a empreses emergents del sector. L’ICEC participa a Gamebcn, una incubadora de projectes de videojocs. En la seva segona edició, aquest 2016, hi han concursat vuit grups. Després de sis mesos de formació, tres d’ells han passat a una fase d’acceleració per constituir-se com a empresa. Mango Protocol és d’una d’elles. Formada per una graduada en Belles Arts, un en Telecomunicacions i un en Informàtica, ha creat una aventura gràfica que ara disposa d’un marge de tres anys, amb un pressupost de 109.000 euros, per fer-se un lloc al mercat. Un dels guanyadors de l’any passat, Lince Works, ha aconseguit un acord amb PlayStation.

El Parlament també es va comprometre fa un mes a impulsar més mesures per promoure el sector del videojoc, una disciplina transversal que traspassa la programació i requereix la feina de guionistes, músics, actors de doblatge, dissenyadors gràfics i experts en màrqueting. En alguna ocasió s’ha parlat del vuitè art tot i que Suárez, de Gamelab, prefereix definir aquesta indústria cultural com un conglomerat de diversos tipus d’expressions artístiques. En aquest sentit, els diversos experts consultats coincideixen en què Catalunya destaca a nivell europeu en termes de creativitat.

La programació de videojocs requereix unes habilitats molt específiques, que no s’adquireixen de manera completa en les titulacions artístiques i tècniques tradicionals. Conscients d’aquesta mancança i de la irrupció del sector, les principals universitats catalanes s’han anat adaptant a la nova realitat. La Universitat de Girona (UdG) ha estrenat aquest curs un Grau en Desenvolupament i Disseny de Videojocs, l’única formació específica d’aquest àmbit a Catalunya amb preu públic.

L’any que ve sortirà la primera promoció de la UB de graduats en videojocs

A l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), adscrita a la Universitat de Barcelona, el juny del 2017 es graduarà la primera promoció d’un grau en desenvolupament de videojocs, no només centrats en la part recreativa, sinó també en àrees com l’educació i la salut. El director acadèmic dels estudis, Òscar García, reconeix que tot i la demanda creixent de mà d’obra per aquesta nova professió, l’excel·lència és clau per aconseguir fer carrera, ja que moltes start-ups, assegura, moren al cap de dos o tres anys.

MÉS INFORMACIÓ