Anul·lades per irregularitats les eleccions presidencials d’Àustria, molt disputades

Els austríacs tornen a estar sense president. El Tribunal Constitucional ha anunciat aquest matí que la segona ronda de les eleccions presidencials del passat 22 de maig, en la qual el candidat de la ultradreta, Norbert Hofer (49,7%), va perdre per la mínima davant de l'aspirant verd, Alexander van der Bellen (50,3%), s'hauran de repetir, probablement a la tardor.

La decisió, que augura un terratrèmol polític al país alpí, dóna al partit antiimmigració i euroescèptic FPÖ, que va impugnar el resultat, una victòria inesperada i suposa un contundent revés a la imatge del Govern austríac, responsable de controlar un procés electoral que ha deixat al descobert prou irregularitats administratives en el recompte per tombar els comicis.

L'FPÖ va impugnar a principis de juny el resultat, que el va deixar a només 30.863 vots d'ocupar la presidència en les eleccions més disputades de la història d'Àustria. La ultradreta va llançar sospites sobre el recompte del vot per correu, que va ser determinant en el resultat, en nombrosos districtes electorals. Bona part de les irregularitats denunciades es refereixen a l'obertura dels sobres amb les paperetes del vot per correu abans del termini fixat legalment, la qual cosa ha estat motiu suficient perquè els magistrats del Tribunal Constitucional hagin donat la raó a l'FPÖ, que va insinuar manipulacions en 94 de les 117 circumscripcions electorals.

Després d'una campanya en què la ultradreta va atiar els temors de molts austríacs davant la crisi dels refugiats i la incertesa econòmica amb promeses de canvi radical davant d'un candidat verd que remarcava el perfil protocol·lari de la presidència i apostava per les solucions dins de la Unió Europea, en la segona volta de les presidencials van participar 4,6 milions d'austríacs. Van repartir els seus vots gairebé a parts iguals entre Norbert Hofer, enginyer aeronàutic i diputat de 45 anys, i Alexander van der Bellen, economista i exportaveu d'Els Verds, de 72. Van der Bellen havia de prendre possessió el 8 de juliol i ara es queda, almenys de moment, a les portes del palau imperial on té la seu la prefectura de l'Estat.

L'ajustat resultat va obligar a ajornar un dia la proclamació del vencedor, ja que un 14% del cens va votar per correu i les més de 700.000 paperetes reunides resultaven determinants per decantar l'elecció.

L'FPÖ no només ha aconseguit amb la impugnació una segona oportunitat de situar un dels seus al capdavant de l'Estat per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, sinó que veu reforçada la seva estratègia de qüestionar el sistema i les seves institucions.

Per contra, la decisió judicial suposa un cop important per a la imatge del Govern de coalició (socialdemòcrates i conservadors). Quan després de l'elecció es van revelar irregularitats en el recompte, al ministre de l'Interior, Wolfgang Sobotka, no li va quedar més remei que reconèixer que “aquests nyaps no poden passar en una democràcia desenvolupada”.

Els magistrats han escoltat al llarg de cinc dies gairebé 90 testimonis dels col·legis electorals denunciats. Del seu relat no es dedueix en principi una manipulació del vot per correu, però sí que hi ha infinitat d'incompliments administratius de la normativa, amb recomptes de funcionaris en absència dels responsables de les taules, obertura de sobres abans d'hora i actes signades sense revisió. Amb la violació de les garanties del recompte, sempre que poguessin incidir en el resultat final, n'hi havia prou per anul·lar els comicis, com finalment ha decidit el Tribunal Constitucional austríac.

Uns “nyaps” que ara obligaran els austríacs a tornar a les urnes, probablement al setembre, i que deixen el país sense president fins llavors. L'actual, Heinz Fischer, deixarà el càrrec aquest mes, tal com està previst, i serà substituït provisionalment pels tres vicepresidents del Parlament. Un d'ells és el mateix Hofer.

Les noves eleccions es produiran en un escenari europeu sacsejat pel Brexit, la qual cosa donarà ales al discurs antieuropeu de l'FPÖ. Els líders de l'extrema dreta europea, entre ells la dirigent del Front Nacional, Marine Le Pen, es van reunir a Viena poc abans del referèndum britànic per animar els partidaris d'abandonar la UE.