Selecciona Edició
Connecta’t

Nou Barris no ha perdut l’orgull i no vol perdre la memòria

El fotògraf Kim Manresa exposa a la Via Júlia imatges de les lluites veïnals dels setanta que van fer que el districte sigui el que és

Kim Manresa (dreta) i l'activista veïnal Andrés Naya.
Kim Manresa (dreta) i l'activista veïnal Andrés Naya.

Són imatges del segle XX a Barcelona. De fa només quaranta anys. Però en alguns casos ningú ho diria. Carros amb cavalls al passeig de Valldaura. Les últimes cases de la Guineueta. Carrers sense asfaltar a Vallbona o Roquetes. Les cases del Governador, ja desaparegudes, al costat del que avui és la ronda de Dalt. L'espectacular esvoranc del "segon cinturó", avui la ronda, ple de brossa i rates que durant dècades va separar barris. Dones rentant roba als safarejos del Verdum. Nens jugant entre la brossa al que avui és el centre cívic Les Basses. El desaparegut bar Las Tres Puertas. L'hospital mental que avui ocupa la seu del districte. Horts emmig de torres d'alta tensió a Ciutat Meridiana. Una irreconeixible Via Favència. I protestes veïnals. Moltes. Les que van aconseguir que Nou Barris sigui avui el que és.

Unes lluites que van tenir un testimoni excepcional. El fotògraf Kim Manresa, que vivia a la Prospe, i que ho va plasmar quan era un nano. Tenia només 13 anys quan va començar a fer les fotos "amb una càmera d'aquelles de cartró". Després va tenir una Verlisa. "Però no de les bones, la meva era la dolenta", explicava ahir a la Via Júlia, on aquesta tarda s'inaugura una exposició amb 40 fotos seves dels anys setanta i començaments dels vuitanta. Quaranta imatges per celebrar quaranta anys d'ofici.

El districte més humil de Barcelona no ha perdut l'orgull i no vol perdre la memòria. Per això la Coordinadora d'Associacions de Veïns ha organitzat l'exposició. Se n'ha encarregat l'activista veïnal Andrés Naya, una de les personalitats del barri. Inexplicablement, surt a poques fotos, però quan es posa a parlar amb el fotògraf les recorda totes. Cada imatge, una batalleta.

"L'exposició pretén reconèixer la feina d'un activista que va participar a totes les lluites i que en va deixar constància, i alhora donar les gràcies al veïnat", diu Naya. Recorden el dia que Manresa es va enfilar a un fanal de la plaça de Sant Jaume: li va caure la càmera a terra, es va trencar i els veïns van fer una col·lecta per comprar-n'hi una altra. O les mobilitzacions per enderrocar un bloc infame a la Via Favència, on van detenir Manresa, que va llançar la càmera a un veí que la va entregar a un periodista.

"El barri ha canviat molt gràcies a les lluites, però la gent és igual i ara ens trobem que hem de tornar a lluitar perquè ens volen treure el que vam aconseguir", lamenta el fotògraf. Explica que amb 13 anys no tenia consciència del valor de les imatges que capturava. Va haver de conèixer Manuel Vázquez Montalbán o Josep Maria Huertas Claveria perquè l'advertissin: "Em deien que sobretot conservés els negatius, que algun dia tindrien molt de valor". Premiadíssim fotògraf, Kim Manresa segueix avui en dia treballant a La Vanguardia i també per a institucions com Nacions Unides en viatges que l'han permès fer grans reportatges.