Selecciona Edició
Connecta’t

L’atac és un cop dur a un turisme que ja es desplomava

L’atemptat a l’aeroport és un cop demolidor per al sisè mercat turístic del món. A l’abril va experimentar la caiguda més accentuada d’arribada d’estrangers en gairebé dues dècades

Turistes accedeixen a l'Aeroport Internacional Atatürk, poc després de la seva reobertura. Ampliar foto
Turistes accedeixen a l'Aeroport Internacional Atatürk, poc després de la seva reobertura. AFP

Si sou dels que no us espanteu i voleu visitar monuments com Santa Sofia o la Mesquita Blava sense el batibull de les cues o l’avorriment de les esperes sota el sol, potser aquest és el millor any per fer-ho. Llocs emblemàtics com la plaça Sultanahmet d’Istanbul o fins i tot l’habitualment bulliciós Gran Basar són ara espais sense encant a les portes d’un estiu que s’augura desastrós per al sector turístic. I no només a Istanbul: els estrangers es troben a faltar entre les capritxoses estructures rocoses de la Capadòcia, a les cales de la costa Turquesa i fins i tot als mastodòntics hotels del tot-inclòs, malgrat que han tirat els preus per terra per intentar salvar la temporada.

L’atemptat de dimarts a la nit a l’aeroport Ataturk d’Istanbul, on tres suïcides van matar 36 persones, en un dels grans nusos de comunicacions de la regió, és la gota que fa vessar el got d’una indústria molt colpejada ja per diversos atemptats en els últims mesos.

“És desesperançador”, lamentava abans de l’atac a l’aeròdrom el propietari d’un hostal a Istanbul, que no vol ser identificat pel nom: “L’any passat, l’abril i el maig vam tenir una ocupació de prop del 80% i aquest any s’ha quedat per sota del 20%. I de cara a l’estiu el nombre de reserves és gairebé zero. Ja no vénen motxillers ni grups d’universitaris com els que arribaven abans”.

A l’abril van visitar Turquia 1,7 milions d’estrangers, un 28% menys que el mateix mes del 2015, segons dades de l’Associació d’Agències de Viatge de Turquia (TURSAB). La caiguda més accentuada en 17 anys. La guerra total desencadenada pel Govern d’Ankara a la regió kurda després de la fi del procés de pau l’any passat i la infiltració d’Estat Islàmic (ISIS) per cometre atemptats, així com les vel·leïtats autoritàries del president turc, Recep Tayyip Erdogan, han reduït dràsticament l’atractiu d’un país amb grans riqueses culturals, sol i platja i abans conegut per la seva hospitalitat.

Els atemptats de l’ISIS, que durant el 2015 es van centrar en els nacionalistes kurds i els seus simpatitzants, aquest any han atacat directament el turisme: el gener un suïcida es va fer esclatar a la cèntrica plaça de Sultanahmet i va matar una desena de turistes alemanys i, dos mesos després, un altre s’explotava a l’avinguda Istiklal, també a Istanbul, atemptat que va posar fi a la vida de quatre turistes d’Israel i l’Iran.

Les organitzacions armades kurdes, després d’assassinar més de 60 persones en dos atemptats el febrer i el març al cor de la capital, Ankara, van atemptar el 7 de juny passat en ple centre turístic d’Istanbul: van assassinar quatre civils i set policies. El grup armat TAK, que va reivindicar la bomba, advertia: “Els estrangers no són el nostre objectiu, però Turquia no és un país segur per a ells. Hem iniciat una nova guerra”. A més, fonts de seguretat consultades per aquest diari reconeixen que els gihadistes també tenen al cap atacar centres turístics, cosa que ha portat a extremar les mesures de vigilància en llocs com la Capadòcia, Antalya, Esmirna (Izmir en turc) i Istanbul.

La inestabilitat política ja va impedir durant l’any passat que Turquia batés el rècord de turistes registrat el 2014 (36,8 milions): el 2015, el nombre de visitants va caure un 1,61% i els ingressos, un 8,2%, i es va tancar l’exercici amb una recaptació de 27.500 milions d’euros. Turquia, que amb encara no una dècada ha aconseguit duplicar els números del sector fins a convertir-se en la sisena destinació preferida del món, no és un país excessivament dependent del turisme, però aquest sí que suposa un gens menyspreable pessic de l’economia, ja que directament produeix el 4,7% del PIB. Si s’hi inclouen les indústries paral·leles que genera i en les quals influeix, el sector aporta el 12% del PIB, segons càlculs del Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC), i ocupa, directament o indirectament, uns dos milions de persones, prop del 7% de la força laboral del país.

“Ni als hotels ni als restaurants ni a les botigues no es veu aquest any la clientela habitual. Hi ha molt poca gent i molts establiments estan pensant de tancar”, explicava fa poc Kazim Pepe, propietari de la botiga de bosses Caprichos, a Istanbul. Ell mateix ha vist com el negoci se li ha reduït més d’un 90%: “Si abans veníem per import d’uns 3.000 euros al dia, ara fem 100 euros un dia, 150 un altre, i d’altres cap”.

“Molts hotels han decidit no obrir aquesta temporada. L’ocupació és molt baixa, no només a Antalya sinó a tota la costa, prop del 20% o 30%, malgrat que hem rebaixat els preus a la meitat”, va assegurar el president de la Federació d’Hotelers Turcs, Osman Ayik, en el diari Hürriyet. Per això s’han llançat campanyes per atreure els viatgers d’altres països com Ucraïna, Israel, l’Iran o les monarquies del golf Pèrsic (les visites d’aquests van augmentar un 30% l’últim any), tot i que es tracti de visitants que, per la situació que tenen a casa seva, hi deixin menys diners. “Amb què supliràs tres o quatre milions de turistes russos?”, es pregunta un hoteler d’Antalya que, com d’altres, troba a faltar aquests visitants arribats del nord que gasten a grapats en menjar, beguda i joies. D’aquí l’enorme interès de les autoritats per reconciliar-se amb Rússia.

MÉS INFORMACIÓ