Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

L’estat de les clavegueres

Per substituir De Alfonso, s’ha proposat la seva mà dreta, la directora adjunta Maite Masià, militant convergent que apareix en la trama de les ITV

La llum és el que separa l’Oficina Antifrau del Parlament de Catalunya, concretament l’edifici històric de la Central Catalana d’Electricitat, una mola de ferro i maó enmig del camí que comunica ambdues institucions. En el ple d’aquest dimecres tots els grups han votat a favor de la destitució del director d’aquesta oficina, menys el Partit Popular, que s’hi ha oposat. Per què ha fet això? Santi Rodríguez, el portaveu dels populars, ha pujat al faristol, ha inclinat el cap per mostrar els seus cabells blancs tallats a raspall i ha sostingut que el que és veritablement escandalós és que es gravi il·legalment una conversa al despatx del ministre de l’Interior. Tot aquest matí se sentien víctimes de les clavegueres de l’Estat, les quals, segons el que s’ha sentit i vist, sembla que es troben en molt bon estat.

Va ser el president convergent Artur Mas que fa cinc anys, a instàncies dels seus socis d'Unió, va proposar el magistrat conservador Daniel de Alfonso per al càrrec de director de l'OAC, després que el seu predecessor morís d'un infart. La proposta va tirar endavant amb el suport del PSC i del PP. Ara ja no hi ha ni Mas, ni Unió i ha caigut De Alfonso. En la seva intervenció d'aquest matí, el portaveu socialista Ferran Pedret, assumint una responsabilitat tant in eligendo com invigilant, ho ha dit en llatí perquè amb Astèrix les penes són ménix, ha suggerit a més que aquest debat hagués de tenir “un punt d'acte de contrició”, que és l'oració, si malament no recorda aquest cronista dels seus tendres anys de catecisme i harmonium, que acaba amb el propòsit de “complir la penitència que em fos imposada”. No obstant això, d'això, d'exigir responsabilitats als que van posar a De Alfonso en el seu càrrec, res se n'ha dit en tota la sessió. Potser la CUP, a través del seu diputat Benet Salellas ha estat qui més s'ha apropat quan ha pronunciat el vell lema dels Watchmen: “qui vigila els vigilants?”, és a dir, el quis custodiet ipsos custodes? del satíric Juvenal. Però les clavegueres, com el Dr. Manhattan, es confonen amb un univers quàntic on el temps i l'espai són inescrutables. Durant el seu parlament, Salellas ha titllat de naïf la proposta de portar el cas a la Fiscalia i ha demanat directament la intervenció policial dels Mossos, com un senyor d'ordre.

Igual que Jano, el déu de les portes romanes, Junts pel Sí és un mite bifronte, és a dir que té dues cares, custodiant cadascuna un costat de la porta. Aquesta vegada li ha tocat a Marta Rovira, el rostre republicà, condemnar el joc brut de De Alfonso, quedant així la cara convergent a l'altra part de la llinda. La parlamentària ha afirmat que cal retornar l'Oficina Antifrau als ciutadans, i que per a això l'únic camí és “fer un país just i net”. En el torn previ de preguntes al president, Puigdemont li havia respost una cosa semblat al seu company de partit Jordi Turull: “ens convé, com més aviat millor, canviar d'Estat, però sobretot ens convé canviar d'època”. Aquesta última cosa físicament molt complexa tret que es converteixi un en el Dr. Manhattan. I mentre el fins ara director d'Antifrau era destituït, l'altre protagonista de l'escandalós i brut assumpte, el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, acaba de guanyar les eleccions generals amb el seu popular partit creixent damunt més de mig milió de vots. Per substituir De Alfonso, s'ha proposat a la seva mà dreta, la directora adjunta Maite Masià, militant convergent que apareix en la trama de les ITV on també està implicat Oriol Pujol. Ja ho diu el refrany: tots els camins porten a Roma si es passa la ITV.