Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge deixa Mas a les portes de judici per desobediència i prevaricació

Convergència anuncia que recorrerà l'auto del TSJC que també implica l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera Rigau

Mas a la reunió executiva de CDC dilluns.
Mas a la reunió executiva de CDC dilluns.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer ahir un pas definitiu perquè l’expresident de la Generalitat Artur Mas i qui va ser la seva vicepresidenta, Joana Ortega, i consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, vagin a judici per desobediència greu i prevaricació administrativa en haver organitzat la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. El jutge instructor del cas considera que els tres membres del Govern català van desoir l’acord del Tribunal Constitucional que va ordenar suspendre aquella consulta.

El jutge instructor del cas, Juan Manuel Abril, dóna per conclosa la investigació, rebutja la petició d’arxiu que van reclamar les defenses i deixa els tres ex-alts càrrecs de la Generalitat a les portes del judici en la causa del 9-N, que es tramita des de fa any i mig. Les acusacions populars i la fiscalia disposen ara de deu dies per presentar els seus escrits d’acusació i reclamar l’obertura del judici.

Convergència va anunciar ahir que Mas, Ortega i Rigau recorreran la interlocutòria judicial per frenar el judici oral i que el cas sigui sobresegut. La portaveu del partit, Marta Pascal, va assenyalar que la causa del 9-N “és una persecució política en tota regla” i la va vincular a les converses revelades pel diari Público entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en les quals busquen incriminar dirigents polítics vinculats amb l’independentisme abans del 9-N.

La interlocutòria considera que les actuacions dels tres membres del Govern “podrien constituir, segons els indicis, el tipus delictiu de desobediència”, perquè eren “necessaris i nuclears” per celebrar aquella votació, per no deixar sense efecte els contractes amb les empreses que havien de facilitar la infraestructura de la consulta. El presumpte delicte de prevaricació deriva de no haver dictat les resolucions que impedissin el 9-N, amb la finalitat d’“aconseguir la realització de la seva voluntat i anteposar la mateixa a la suspensió ordenada pel TC”.

El jutge considera que entre el 4 de novembre del 2014, quan el Constitucional va dictar la seva providència per suspendre el procés, i el dia 9, quan es va celebrar la consulta, els tres acusats van participar de forma activa en l’organització de l’esdeveniment.

La interlocutòria del TSJC explica que Mas coneixia la decisió del Tribunal Constitucional, que la va traslladar a Ortega i Rigau, i que va declarar haver estat “el màxim responsable de la iniciativa política i d’haver impulsat el procés participatiu del 9-N”. No obstant això, l’expresident de la Generalitat va defensar davant el jutge que una vegada coneguda la suspensió del Constitucional, el procés participatiu va passar a dependre de voluntaris, argument que és rebatut en la interlocutòria.

En el cas de la vicepresidenta Ortega, es vincula el seu departament (Governació) amb la contractació amb recursos públics d’empreses privades encarregades de, entre altres coses, crear el web oficial des del qual la Generalitat va promocionar la jornada, programar i instal·lar una aplicació informàtica per realitzar el recompte, l’adquisició de 7.000 ordinadors i la contractació d’una societat perquè habilités un centre de premsa. En el cas de Rigau, aleshores titular d’Ensenyament, el jutge assegura que va ser la responsable de cedir els espais educatius per instal·lar les urnes i els ordinadors i va demanar als directors de cadascun d’ells que obrissin les instal·lacions el diumenge de la votació.

Hi ha un quart polític sobiranista investigat per la consulta. És el diputat electe Francesc Homs i, com a aforat, el seu cas es troba al Tribunal Suprem. En el moment dels preparatius de la consulta ocupava el càrrec de conseller de la Presidència. El Suprem l’investiga també per haver comès els presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació.