_
_
_
_
_
poti-poti

Després del ‘Brexit’

La premsa internacional subratlla l'impacte del referèndum britànic en els resultats de les eleccions espanyoles

Tomàs Delclós
Un moment de la votació d'ahir.
Un moment de la votació d'ahir.Monica_Torres (EL PAÍS)

La premsa internacional acut majoritàriament al Brexit per explicar la revifada del PP a les eleccions espanyoles. Les Echos parla de l’ombra del Brexit. També L’Express argumenta amb el Brexit la frenada que ha tingut el creixement de l’esquerra radical. Le Figaro destaca que Rajoy reclama el dret a governar i que l’abstenció del PSOE podria portar a “una gran coalició per omissió”. El diari recull l’opinió del politòleg Pablo Simon: el Rei podria esperar que els partits es posin d’acord sobre un candidat majoritari abans de designar-lo, a diferència del que va fer després de les darreres eleccions. “Una manera d’accentuar la pressió perquè hi hagi acord”. Le Monde no descarta el perill d’unes terceres eleccions però creu que amb una Espanya que ha vist augmentar el preu del seu deute i que està amenaçada de sancions de Brussel·les per no respectar el dèficit, la Unió Europea no es pot permetre més incertesa política a la quarta economia de la zona euro. Liberation (“I finalment la dreta domina”, titula) pensa que és imaginable una coalició de centra-dreta.

Financial Times comenta que els socialistes han pogut defensar la seva tradicional posició de líders de l’esquerra i que els resultats han posat Rajoy en una posició forta per encapçalar el proper govern. Bloomberg explica la victòria de l’establishment perquè el Brexit ha mobilitzat el seu vot. Per a The Telegraph, Rajoy ha fet servir l’amenaça d’una crisi europea per afavorir el vot de qui no volia “experiments”. Fortune parla que els espanyols han tornat a la seguretat del que és conegut després del sisme del Brexit. BBC, The Wall Street Journal i The Guardian paralen de “punt mort”, amb cap partit sense majoria suficient. The Guardian subratlla que el darrer escàndol del PP, la connivència del ministre de l’Interior amb el fiscal Antifrau de Catalunya per perjudicar els partits nacionalistes, no ha tingut efectes electorals. The Independent ja parlava dissabte d’un possible impacte del Brexit a les eleccions espanyoles. The New York Times presenta un Rajoy (61 anys) guanyant oponents més joves i presentant-se com el custodi de la unitat d’Espanya.

L’alemany Bild creu que el Brexit va ajudar Rajoy a obtenir “una sorprenentment clara victòria”. Frankfurter Allgemeine parla d’una segona oportunitat per a Rajoy i destaca el vot diferent al País Basc i Catalunya, on els partits sobiranistes no han pogut augmentar la seva influència a les Corts espanyoles de cara a un referèndum. Corriere della Sera considera que el Brexit ha provocat una crida a l’ordre, però insuficient. “Espanya continua sense govern”. El xoc del referèndum britànic ha reforçat als partits tradicionals espanyols, però els resultats no permeten que cap d’ells faci una gran festa. Per a l’Stampa l’escenari més probable és un acord entre PP i Ciutadans amb l’ajuda dels bascos. I amb un suport extern (abstenció) dels socialistes no hi hauria problema. Però recorda que Ciutadans i PSOE impugnen la figura de Rajoy. I el diari es pregunta, després de la remuntada del diumenge, Rajoy està disposat a apartar-se?.

Editorials i articles. El diari Ara, titula el seu editorial “Espanya vota ‘no’ al canvi”. “Espanya recupera estabilitat, però ho fa barrant el pas a la regeneració democràtica i al replantejament territorial. Ho fa, doncs, al marge de Catalunya”. La seva directora, Esther Vera, comenta que “Espanya s’agrada com és” i també creu que el Brexit pot haver afavorit una reacció del vot útil conservador. Per a Toni Soler, sense un govern de Podem, els comuns hauran de posicionar-se en el plet català “amb més claredat”. Maiol Roger es fixa en la derrota de Susana Díaz a Andalusia, superada pel PP. “El dubte és si al líder del PSOE l’alegra més mantenir el segon lloc o que als socialistes andalusos els hagin baixat els fums”. Recorda que Díaz feia temps que esmolava els ganivets “i ara només li serviran per tallar el pernil”. El diari destaca que ERC pren el relleu de CDC a Lleida i Girona i Xavier Antich defensa que dir que En Comú Podem hagi guanyat les eleccions a Catalunya “és un miratge”. “La suma d’ERC i CDC continua sent el bloc més votat”.

El Periódico titula el seu editorial “Rajoy guanya, Sánchez resisteix”. Els dos partits del bipartidisme surten reforçats però, a pesar de la millora de resultats, el PP continua necessitant pactar per arribar a la presidència. “Un acord de governabilitat és urgent”. Per a Joan Tapia, la prepotència d’Iglesias l’ha derrotat i es demostra que fer repetir les eleccions “va ser un greu error de l’esquerra perquè ara el PP és més fort”. Tapia recorda que en una democràcia parlamentària ja no governa qui arriba primer sinó qui és capaç d’articular una majoria. “I això implica pactar, un verb que a Rajoy no li ha agradat fins ara”. El director del diari, Enric Hernàndez, subratlla l’error de Podem de rebutjar l’entesa amb PSOE i Ciutadans després del 20-D, un acord que ara, amb el triomf incontestable de Rajoy, és impossible de transitar. Najat El Hachmi pensa que més d’un ha votat Rajoy per la por del que podrien dir les urnes del referèndum promès per Podem a Catalunya. Xavier Bru de Sala considera que “el procés agafa aire”. Puigdemont, Junqueras i Mas, escriu, tenen camp “per córrer perquè la victòria del PP i el previsible immobilisme en la disputa territorial allunya la possibilitat d’un pacte entre la majoria del Parlament i l’Estat”.

La Vanguardia afirma que “és urgent un acord” i convida els partits “que s’oblidin d’aquestes línies vermelles i treballin perquè aquestes segones eleccions deixin pas a un govern amb capacitat operativa”. Els resultats, segons el diari, sense significar un retorn al bipartidisme “acrediten la resistència d’aquelles velles formacions”. Francesc Marc-Álvaro pensa que l’absència d’una llista de Junts pel Sí ha posat molt fàcil als comuns quedar per davant de l’independentisme. L’articulista sosté que Xavier Domènech, “per amagar l’objectiu frustrat de vèncer Rajoy, va repetir que la missió del seu partit és derrotar CDC”. “Una escopinada als convergents per dissimular que l’anunciat assalt al cel ha fet llufa”. Antoni Puigverd hi veu en els resultats el triomf del catenaccio “que serveix per guanyar eleccions, no per resoldre problemes”. I Fernando Onega creu que hi ha hagut “més fracàs d’Iglesias que èxit de Sánchez”. Per a ElPuntavui, els resultats demostren que no calien les eleccions . “Pel que fa als resultats a Catalunya, queda clar que la força de l'independentisme queda intacta i, de nou, mai hi haurà hagut a Madrid tants diputats que defensin que Catalunya ha de tenir un estat independent”. Xavi Xirgu, que subratlla el fracàs de les enquestes, defensa que “nosaltres a la nostra. A complir el full de ruta i a superar obstacles, que nosaltres sí que en sabem. I si a Espanya no en saben i no se'n surten, que tornin a convocar unes altres eleccions. Ja no els vindrà d'aquí”.

Abc sosté que les urnes ratifiquen la força del PP i que no hi ha alternativa, cal revalidar el seu mandat a La Moncloa. Ni Rivera ni Sánchez poden objectar el nou veredicte. El diari mostra la seva satisfacció perquè “la nostra posició editorial davant del vot ha sintonitzat amb la societat”. Per a Isabel San Sebastián la millor notícia és que s’allunya el fantasma del Front Popular. Salvador Sostres creu que els catalans hauríem de reflexionar perquè “estem donant una nota tan populista i tan baixa i tan allunyada de qualsevol anàlisi intel·ligent de la realitat”. Veu Homs i Mas intentant situar CDC al centre de la societat catalana sense renunciar a la independència com aspiració teòrica “però cronificant-la a la seva política pràctica”.

La Razón titula que “Rajoy ha de governar” i subratlla el fracàs de l’estratègia del sorpasso d’Iglesias. Antonio Martín Beaumont considera que els espanyols han decidit que ja havien castigat prou el líder del PP. En una anàlisi dels resultats, el diari defensa que la llei de Hont ressuscita el bipartidisme. El PP ha obtingut el 66,2% dels escons a províncies que aporten d’un a vuit diputats. El PSOE presenta unes xifres semblants. En canvi, Ciutadans solament treu el 37,5% dels seus escons a províncies amb un o vuit parlamentaris. La majoria d’escons els aconsegueix a les províncies amb més població... i diputats. Podem està a mig camí d’aquests dos casos. A. Rojo escriu que els resultats reactivaran les crítiques dels errejonistes contraris a la confluència amb IU.

El Mundo defensa que ni PSOE ni Ciutadans han d’impedir un Govern presidit per Rajoy. Sobre Podem, teoritza que molts votants d’IU van decidir no votar a fer-ho al PSOE. Àlex Salmon contempla els resultats de Catalunya, tan diferents de la resta d’Espanya, i veu una Ada Colau preparant la seva revàlida. Jorge Bustos considera que s’ha subestimat la jugada de mus de Rajoy després del 20-D.Un polític que “va camí de ser l’Andreotti celta”. Enric González presenta uns independentistes catalans que no poden esperar gestos amistosos de Madrid i que els portarà a un pedaleig frenètic cap el buit. I calcula que, encara que a Catalunya hi ha molts votants d’Iglesias, qui manega el negoci és Ada Colau amb recursos per forjar un partit amb més gran espectre que Podem, un nou PSUC amb l’avantatge d’un PSC debilitat, “una joguina a les seves mans”. Lucía Méndez escriu que no hi ha bipartidisme, el que hi ha és un partit gran i tres de mitjanets. L’article es titula “Pallissa de Rajoy als tres xicots”. Òbviament als digitals i a les tertúlies audiovisuals tots aquests arguments també s’han sentit. Hi haurà temps per tornar-hi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_