Selecciona Edició
Connecta’t

El PSOE resisteix el ‘sorpasso’ de Podem i afronta el seu paper més difícil en democràcia

Les urnes el col·loquen davant la disjuntiva de permetre que governi el PP o sumar els seus escons als d'Units Podem

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, aquest diumenge. Ampliar foto
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, aquest diumenge.

Els resultats electorals aboquen el PSOE a prendre la decisió més difícil i transcendent des de la restauració de la democràcia a Espanya. Les urnes han col·locat aquest partit davant la disjuntiva de permetre que governi el Partit Popular i que Mariano Rajoy torni a estar al capdavant de l'Executiu, o sumar els seus escons als d'Units Podem perquè Pablo Iglesias presideixi el Govern d'Espanya. El PSOE ha perdut el lideratge de l'esquerra.

A les vuit del vespre el candidat del PSOE a la presidència del Govern, Pedro Sánchez, compartia anàlisi amb el seu equip sobre els sondejos que diversos mitjans acabaven de publicar. Cap era bo per als socialistes; alguns, directament terribles. A la sala de reunions contigua al seu despatx, el secretari general del PSOE interpel·lava amb la mirada les persones de la seva confiança. Encara sense confirmació de l'escrutini total, el PSOE havia fracassat en el seu intent que bona part del vot que va anar a Podem el passat 20 de desembre tornés al PSOE. Tot apuntava a un fracàs rotund, sense pal·liatius.

L'esperança es concentrava en la possible mobilització a favor seu de l'electorat que va votar el PSOE el 2011. Aquell resultat, que es va considerar “dolentíssim”, ha estat l'objecte de desig des de fa mesos. La candidatura que va encapçalar el llavors líder socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, va obtenir 110 escons i set milions de vots. A partir d'aquelles eleccions el PSOE no ha parat de perdre vots. Fa sis mesos, els socialistes, encapçalats per Pedro Sánchez, van perdre milió i mig de vots que van anar íntegrament al nou partit, Podem. Lluny d'esmorteir el cop, sis mesos després, la coalició Units Podem es fa amb el lideratge de l'esquerra a Espanya i trenca l'esquema que es mantenia des del 1977. Els socialistes van mantenir el dic de contenció per la seva esquerra durant més de 38 anys. Primer, al PCE i, després, a Esquerra Unida. Fins que Podem el passat 20 de desembre va aconseguir el suport de part de l'electorat socialista i d'Esquerra Unida. La fusió en Units Podem ha colpejat el PSOE, que no ha aconseguit atreure part de l'electorat de Podem. Tampoc el d'Esquerra Unida. Al final, la unió de les dues forces polítiques ha funcionat i ha obtingut el vistiplau de l'electorat de l'esquerra.

“Entre Mariano i Pablo, cal triar Pedro”. Aquesta era la màxima del seu antecessor, Alfredo Pérez Rubalcaba, davant de la tenaç i insistent petició de Pablo Iglesias, líder de Podem, perquè Sánchez digués durant la campanya qui votaria. Cap socialista ha entrat en l'estratègia d'aquest partit de considerar-los tercers en disputa i, per tant, actors secundaris. No els ha valgut reivindicar per a si les credencials socialdemòcrates, ni rememorar els èxits dels Gobiernos socialistes. Tampoc han obtingut recompensa per haver intentat formar un Govern, amb Ciutadans i Podem, i evitar noves eleccions.

El PSOE no ha estat mai “crossa ni límit de ningú; el PSOE és un partit guanyador, és un partit per governar”. Aquestes van ser les paraules que l'expresident del Govern Felipe González va dir divendres a Madrid, en el tancament de campanya. Els resultats l'han col·locat en un paper secundari, encara que imprescindible. Els dirigents socialistes reconeixen que les seves decisions sobre pactes els poden portar a una crisi interna, com a partit, i de més desafecció per part del seu electorat. És la decisió més difícil per al PSOE, probablement des de la restauració de la democràcia.