El Lleida topa amb els penals i es queda sense ascens

El somni de l’ascens s’ha trencat de la manera més cruel possible. Contra el travesser de la porteria de Caro en la decisiva tanda de penals. El xut d’Óscar Rubio, el sisè de la sèrie ha topat amb la fusta i el propi Caro ha anotat el xut decisiu. Pau Bosch havia fallat el seu penal i també Carlos Martínez havia enviat fora el seu llançament. El Lleida Esportiu seguirà una temporada més a Segona B i el Sevilla Atlètic torna a la categoria de plata set anys després.

La dolorosa derrota reflecteix una temporada complicada, tensa als despatxos pels reiterats impagaments, però sense impacte en el rendiment dels blaus sobre gespa. El Lleida ha competit amb solvència contra un rival sòlid i ha aconseguit remuntar l’eliminatòria en una acció desafortunada de Caro, però sense continuïtat en el marcador, els penals han dictat sentència.

Amb la llosa del desavantatge del Camp d’Esports, el Lleida ha sortit decidit, valent, aïllat de l’ambient festiu d’un camp ple a vessar i la pilota s’ha apropat a l’àrea de Crespo, tot i que sense perill. Els catalans han alternat el joc vertical amb l’associatiu, però les ràpides combinacions no eren precises en l’última passada.

El Sevilla Atlètic no passava dificultats i es trobava còmode en defensa, ben alineat i agrupat, superior en el joc aeri i ràpid en les contres. El filial demostrava amb la seva contundència per què havia rebut tan sols dos gols en els cinc partits anteriors de playoff. A l’altra àrea, Ivi, desequilibrant en l’u contra u, ha estat punyent per l’esquerra i les seves internades han portat de corcoll Molo i Rubio, sense ajudes dels homes del mig camp. La connexió de l’andalús amb el lateral Matos, generós en el desplegament, ha estat un dels millors arguments de l’equip de Diego Martínez.

El creixement del Sevilla ha diluït el Lleida. Tan sols les imprecisions andaluses permetien les oportunitats de Vega i Colinas. Cap ha estat tan clara com la que ha tingut el futbolista basc. El davanter ha interceptat una mala passada del porter Caro al lateral, però amb la pilota als peus i el porter allunyat de la porteria no ha sabut veure l’arribada dels seus companys.

Tornada elèctrica

El partit ha canviat de cara quan un xut aparentment senzill de Carlos Martínez s’ha colat per sota el cos de Caro als 40 segons de la represa. El gol ha descol·locat el Sevilla durant uns minuts, desconcertat i nerviós com no s’havia vist en tota l’eliminatòria, però l’equip català no ha sabut aprofitar els dubtes sevillistes. Un període agressiu del filial, voluntariós però poc clarivident, ha donat lloc al millor moment del Lleida. L’equip d’Idiákez ha guanyat seguretat a través de la pilota, amb possessions llargues, sense presses en l’atac però sense dubtes en defensa. El lateral esquerre Arnau, substitut del sancionat Fuster, s’ha reivindicat amb profunditat, i la seva associació amb Urko Arroyo ha estat capital per l’atac català abans de lesionar-se.

Amb l’eliminatòria igualada, el partit ha entrat en una dinàmica conservadora, amb més atencions en defensa que valentia en atac. Una internada de Carrillo en els últims minuts ha silenciat els prop de 500 aficionats blaus que han acompanyat l’equip, però Crespo, segur tot el partit, ha sortit amb rapidesa abans d’encarar la pròrroga.

La calor i la tensió ha convertit el temps afegit en un suplici físic i ambdós equips han jugat a no perdre. El ritme s’ha alentit, costava controlar la pilota i els desmarcatges no arribaven enlloc. Entre errors reiterats, Crespo ha aturat un perillós xut de Carrillo i Colinas s’ha topat amb el braç més que no pas amb la mà de Caro quan el gol ja semblava una realitat. Cruz, en l’últim sospir, l’ha tingut a tocar abans de la loteria dels penals. El desenllaç ha estat tan amarg com les llàgrimes de la plantilla. Idiákez, en el seu últim partit amb l’equip, mirava de consolar l’equip. El somni de Segona A haurà d’esperar.