Selecciona Edició
Connecta’t

Una fundació de la UB fulmina un màster després de detectar-hi anomalies

Una alumna va denunciar que no hi havia classes ni pla d’estudis

L'Institut de Formació Contínua IL3-UB.
L'Institut de Formació Contínua IL3-UB.

Ni horaris, ni pla d’estudis, ni classes. Amb aquest panorama es va trobar l’estudiant veneçolana Elizabeth Vaamonde quan va arribar a Barcelona per iniciar un màster de negocis (MBA) a la Graduate School of Management in Barcelona (GSM), una escola privada vinculada a la Fundació IL3 de la Universitat de Barcelona (UB). Arran de la queixa que va exposar la jove, la UB ha confirmat a EL PAÍS que “l’any que ve no oferirà aquest màster perquè no compleix amb els requisits d’excel·lència” exigits per la institució.

Elizabeth va triar aquest MBA, que costa uns 6.800 euros, en veure que tenia el suport i la certificació de la UB. De fet, a la pàgina web de GSM i de la mateixa UB s’especifica que el centre responsable i impulsor del màster és l’IL3-UB, un institut de formació contínua de la universitat barcelonina. Segons un portaveu de la UB, el màster era extern —ni la gestió ni els docents eren de la UB— i l’IL3 només n’expedia la certificació.

Abans de traslladar-se a Barcelona, l’alumna va realitzar un dipòsit de 3.000 euros per reservar la plaça. Una setmana abans de la data indicada per començar les classes, va intentar posar-se en contacte amb la GSM per confirmar el dia, lloc i horari d’inici de curs, però no va rebre resposta. El 10 de setembre, quan havien de començar les classes, es va presentar a les oficines de la GSM i les va trobar tancades.

L’única explicació que li van donar diversos dies després de la data estipulada per començar el curs és que “es retardava l’inici de les classes perquè alguns estudiants havien tingut problemes amb els visats”. A més, segons relata la jove, la directora de GSM, Tatiana Kompanients, li va exigir pagar l’allotjament que oferien des de la GSM. “Des del primer moment, vaig dir que jo no estava interessada en l’allotjament que m’oferien perquè jo venia a Barcelona amb el meu xicot i volíem llogar un pis pel nostre compte”, explica la jove. La directora del centre, amb la qual aquest diari ha intentat contactar sense èxit, també és administradora de dues empreses immobiliàries i d’un operador turístic per a universitaris.

Uns 20 dies després, van començar les classes. Però de cinc dies que era l’horari lectiu, “només se’n feien dos”. “Ni tan sols era una escola. Era una habitació amb cadires en un pis. I em va semblar estrany que tots els alumnes fossin del Kazakhstan. Em sentia estafada”, explica Elizabeth.

La jove va denunciar la seva situació a l’IL3 i a la UB, els quals li van recomanar canviar de màster. Després d’un llarg periple, va aconseguir a més que li retornessin part del dipòsit (2.200 euros). El GSM li va retenir 722 per gestions com a càrrecs bancaris, preparació de documentació o enviaments de correus electrònics. Elizabeth va elevar la queixa al Síndic de la UB.

“Estic segura que el que jo vaig viure amb aquest màster és conseqüència d’una situació irregular. S’ofereix un programa que no compleix amb els estàndards de la UB i ha passat desapercebut per les característiques específiques de la majoria dels alumnes”, denuncia la jove. Fonts consultades per EL PAÍS asseguren que la GSM no estava sotmesa a cap tipus de control periòdic en l’àmbit acadèmic o de qualitat per part de l’IL3.

Amb tot, encara que la UB no ha explicat quin tipus d’anomalies s’han detectat per decidir suspendre el màster, un portaveu ha indicat que “arran de la queixa, l’única que ha rebut la UB per aquest màster, es pren la decisió d’anul·lar-lo”.