_
_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Cap a l’epicentre de la societat del coneixement

La Unió Iberoamericana d'Universitats suma prop de 900.000 estudiants i més de 100.000 docents i investigadors

Quan esmentem els sistemes universitaris més potents del món, indefectiblement pensem en els entorns d’educació superior d’Amèrica del Nord i d’Europa. Les universitats d’aquestes regions solen copar els primers llocs dels principals rànquings internacionals acadèmics, científics i d’innovació. Davant l’estabilitat sostinguda en el temps d’aquests sistemes universitaris, emergeixen noves dinàmiques en l’educació superior que estan fent avançar a una velocitat de creuer països que prioritzen la universitat com a pilar del seu progrés. Corea del Sud n’és un cas paradigmàtic.

Iberoamèrica és una macroregió formada per països amb diferències entre ells, però amb trets comuns que, si es conjuguen, han de comportar beneficis mutus. La regió ja disposa de tribunes polítiques que li permeten fer sentir la seva veu a escala mundial, però en l’àmbit universitari, més enllà de trobades com les d’Universia, no existeix una plataforma paral·lela capaç de liderar les nostres universitats i donar visibilitat a les nostres potencialitats, els nostres docents, el nostre capital investigador i els nostres estudiants.

El 2008, abans de la crisi, Iberoamèrica (inclosa la península Ibèrica) invertia un 4% de la despesa mundial en investigació i desenvolupament, i tenia un poder econòmic que s’acostava al 10% del PIB mundial. Un percentatge similar d’entre les cinc-centes millors universitats del món eren iberoamericanes, i mantenien un pes anàleg en la producció científica mundial. Estem davant xifres que projecten un sistema universitari sòlid i capaç d’impulsar el progrés de la societat iberoamericana si es disposa de prou recursos.

Per això, cinc de les universitats més rellevants als seus països respectius, amb el patrocini de Santander Universitats, hem decidit crear la Unió Iberoamericana d’Universitats (UIU): la Universitat de Barcelona, la Universitat de Buenos Aires (UBA), la Universitat Complutense de Madrid (UCM), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i la Universitat de Sao Paulo (USP). L’objectiu central és exercir influència en les polítiques públiques i científiques de l’àmbit universitari.

Las cinc universitats compartim importants senyals identitaris, com el caràcter públic

La UIU vol postular-se com un actor de referència a Iberoamèrica, que projecti internacionalment una veu conjunta i coordinada tant en el debat com en la posició sobre els grans temes que comparteixen les universitats membres i que les afecten. Influència, per tant, és el concepte que definirà aquesta aliança, la qual unirà forces a banda i banda de l’Atlàntic per abordar de manera més eficient les problemàtiques, necessitats i desafiaments de l’educació superior.

La Unió Iberoamericana d’Universitats suma prop de 900.000 estudiants de grau i postgrau, un volum que supera els 100.000 docents i investigadors, i més de 600 estudis de grau, més de 2.000 titulacions de màsters i postgraus, i gairebé 500 programes actius de doctorat. Som referents en el sistema universitari dels nostres països respectius i ocupem posicions de prestigi internacional. Ara es tracta de traslladar la rellevància internacional d’aquesta aliança a escala mundial.

Les cinc universitats compartim importants senyals identitaris, com el caràcter públic i comprensiu, la tradició històrica i el pes social i científic a la zona geogràfica a la qual pertanyem. Tenim un àmbit acadèmic inclusiu, som intensives en investigació, i prioritzem els valors d’una alta qualitat en la docència, la investigació i la innovació científica, així com la contribució a l’avenç del coneixement i la dimensió internacional de l’educació superior. D’aquesta manera, estem compromesos amb el progrés i benestar de la societat, i en particular, amb el desenvolupament de les societats iberoamericanes. Líders d’opinió, governants i gestors públics, polítics i grups d’interès veuran en la Unió Iberoamericana d’Universitats una veu experta, reconeguda i rigorosa sobre l’impacte, necessitats i projectes de l’educació superior al segle XXI. Així, aquesta Unió lluitarà per la defensa de l’educació pública de qualitat, la formació superior com una eina per seguir ampliant les fronteres de la comprensió humana, la generació de nous coneixements per mitjà de la investigació científica, i la innovació i la transferència universitària per a una major relació amb el sector productiu i la societat.

Estem convençuts que aquesta aliança que hem segellat representarà un gran avenç en el camí d’Iberoamèrica cap a l’epicentre de la societat del coneixement.

Dídac Ramírez Sarrió, rector de la Universitat de Barcelona (UB), Alberto Barbieri, rector de la Universitat de Buenos Aires (UBA), Carlos Andradas Heranz, rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Enrique Luis Graue Wiechers, rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i Marco Antonio Zago, rector de la Universitat de Sao Paulo (USP).

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_