Selecciona Edició
Connecta’t

Lleida Esportiu, a per l’ascens entre turbulències

L'equip d'Imanol Idiákez ha de remuntar un gol contra el Sevilla Atlètic aquest diumenge per pujar a Segona A, després d’una temporada marcada pels conflictes extraesportius

El Lleida Esportiu ha estat aquesta temporada una olla de grills. A mitja temporada, a mig camí cap a Segona A, les estructures del projecte de l’equip van estar a punt de cedir. La plantilla va denunciar impagaments del club i el president va carregar contra l’actitud de l’entrenador, que clamava per la inestabilitat de l’entitat. Però entre declaracions creuades i relacions trencades, l’equip va aferrar-se al playoff d’ascens, el tercer en els últims quatre anys. El Lleida Esportiu, fundat el 2011 a partir de l’estructura del desaparegut i històric UE Lleida, de 72 anys d’existència, tornarà a Segona A deu anys després si remunta un gol (0-1) contra el Sevilla Atlètic el proper diumenge (11.00, Esport 3).

La possibilitat d’ascendir ha deixat enrere un període de convulsió al club lleidatà. Plantilla i junta directiva van enfrontar-se públicament arran de constants impagaments. El club va haver d’afrontar un acte de conciliació per una denúncia de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) per un antic deute de la UE Lleida i l’economia va desequilibrar-se. “Vam haver de pagar 150.000 euros”, explica Albert Esteve, el president de la institució, “i vam demanar als jugadors dos o tres mesos de comprensió perquè podien venir-nos derivades. Però els vam garantir que a partir de l’abril estarien al dia”.

Els futbolistes van trobar-se sense nòmines i van esclatar contra la junta: “El gruix de la plantilla no ha cobrat cinc mensualitats”, van assegurar en un comunicat a l’abril. Un dels jugadors més estimats pels aficionats, Molo, va arribar a assegurar que els jugadors s’ajudaven econòmicament per tirar endavant. També l’entrenador Idiákez va posar-se al costat dels seus jugadors: “el diàleg amb la junta és inexistent i la situació és insostenible”. Però mentre la tensió creixia als despatxos, al camp els resultats eren positius. “Aquella situació ens va unir encara més”, assegura Pau Bosch, un dels capitans del vestidor.

L’equip va deixar enrere un inici dubitatiu, amb quatre derrotes en deu partits. Una contundent derrota contra el Reus (0-3) va descobrir mocadors al Camp d’Esports i el vestidor es va omplir de llàgrimes després de caure contra el Barça B al Mini (1-0). Des d’aleshores, el Lleida Esportiu va caure únicament en tres ocasions i als playoff va superar el Barakaldo i el Castilla amb solvència.

Però l’experiència d’aquesta temporada, acabi en ascens o no, canviarà la manera de decidir i planificar del club. “S’ha tancat una etapa”, reconeix Jordi Esteve, director tècnic del club i germà del president. I afegeix: “Quan tens relacions personals, tens unes expectatives i hi ha gent que no m’ha donat el que esperava. Però estem a la final d’ascens per la professionalitat dels jugadors, i els ho agraïm”. Esteve també avisa dels seus plantejaments a curt termini: “Els jugadors que tinguin bon rendiment tindran el futur garantit, però prendrem decisions impopulars. Ens hem convertit en un club molt més professional. Els aspectes personals ja no comptaran perquè els jugadors, quan hi ha hagut dificultats puntuals, han anteposat la relació professional i no les persones”.

A Sevilla amb il·lusió

L’equip està concentrat a Sevilla des del passat dijous i ha programat els entrenaments a la mateixa hora del partit per adaptar-se. “Estem al davant del gran repte, i estem convençuts que el superarem”, assegura Idiákez, que ja s’ha compromès per l’AEK Larnaca grec de cara a la pròxima temporada. “L’equip es deixarà fins l’últim alè, perquè volem ser de Segona A”, afegeix.

La qualitat tècnica del Sevilla Atlètic no sorprèn. “Són jugadors construïts per competir a Primera. És impossible competir econòmicament contra els filials”, analitza el director tècnic. Però des del club es valora la fortalesa defensiva. “Són molt sòlids malgrat la seva joventut”, afegeix Esteve. Idiákez ho corrobora: “És un equip que concedeix poc”.

L’ascens comportaria un progrés destacat del club, que actualment compta amb un pressupost del voltant d’un milió d’euros i més de 3.000 socis. “Creixeríem deu anys de cop. Els ingressos es multipliquen, i en una capital de província, les possibilitats són altes”, preveu el president.

L’ascens passa per la remuntada. Deu temporades després, el Lleida Esportiu pot tornar a Segona A i aconseguir un somni entre turbulències.