Podem eludeix el finançament per a Catalunya que proposen els seus aliats

El programa de En Comú Podem defensa Hisenda pròpia i el principi d'ordinalitat

Elecciones generales
Pablo Iglesias (i) saluda Xavier Domènech amb un petó en un míting a Barcelona.

Els programes de Podem i els seus aliats catalans difereixen en la concreció de com ha de finançar-se Catalunya. La confluència afavorida des de Barcelona amplia les demandes fins a una Hisenda pròpia de la qual Podem no parla, i introdueix el principi d’ordinalitat: és a dir, que la comunitat no perdi llocs a l’hora de rebre recursos de l’Estat tenint en compte el rànquing d’aportacions a la caixa comuna. Ambdues candidatures es consideren autònomes entre si i, per tant, presenten programes diferents, però ja en la passada legislatura fallida van haver de compartir grup parlamentari pel reglament de la Cambra. PP, PSOE i Ciutadans segueixen oposant-se al fet que les aliances territorials de Podem tinguin grup propi, per la qual cosa sembla difícil que en aquesta legislatura puguin desenvolupar els seus programes per separat.

Tant els textos presentats per Podem i En Comú Podem com l’annex de la coalició amb Esquerra Unida parlen de tres punts bàsics que han de regir un nou model de finançament autonòmic: “equitat, justícia territorial i solidaritat interterritorial”. La diferència ve a l’hora d’aprofundir. El partit d’Iglesias i la seva conjunció amb IU no desenvolupen els punts, mentre que els catalans, sí. En l’apartat de “justícia territorial” d’En Comú Podem és on es parla del principi d’ordinalitat “perquè Catalunya no vegi alterada la seva posició en l’ordenació de les comunitats autònomes en recursos per càpita homogenis”, explica el document.

Aquest principi d’ordinalitat per repartir inversions entre els territoris ha estat cavall de batalla de moltes formacions i comunitats autònomes. Alguns líders el defensen a Catalunya, però els seus partits formalment l’ignoren als programes. És el cas per exemple del ministre de l’Interior en funcions i número u del PP per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, o Miquel Iceta, líder del PSC. En el PSOE, per exemple, hi ha líders clarament en contra, com la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz.

Una altra diferència entre Podem i els seus aliats catalans és la Hisenda. En Comú Podem defensa nítidament que Catalunya en pugui tenir una de pròpia, amb el ple desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya. Sempre amb el “respecte a l’autonomia i la suficiència financera de les administracions locals, dels acords que s’estableixin amb l’Estat i l’espai fiscal comú que estableixi la UE”. La proposta de la confluència que té el suport d’Ada Colau explica que de la recaptació de la hisenda catalana se’n deduiran les aportacions a l’Estat per al finançament de competències compartides i les aportacions als mecanismes de cooperació i solidaritat estatals. Sobre tot això Podem no en diu res, en la majoria dels casos, al·ludeix a la reforma del finançament en el marc d’una “Hisenda federal” i en l’annex d’acord amb Esquerra Unida, no s’especifica.

Toros sí o no?

Quant a la tauromàquia, la confluència catalana és de nou molt més ambiciosa i porta al seu programa l'abolició —encara que a Catalunya estan prohibides les corregudes des de 2010—, mentre que Unidos Podemos es limita a oposar-se “a l'ús de recursos públics i subvencions a activitats lúdiques, espectacles, festejos o proves esportives incompatibles amb el benestar animal”.

Segons el text de l'acord programàtic la coalició defensarà eliminar de la declaració de Interés Turístico els espectacles que maltractin animals. Finalment, En Comú Podem desenvolupa tot un apartat sobre com ha de ser la presència de Catalunya en l'exterior, defensant les competències que ja existeixen en moltes comunitats, però amb “un règim específic al marge de la resta de comunitats que permeti a Catalunya participar directament en el Consell Europeo, el Consell de la UE, el Parlamento comunitari la OSCE y la ONU”. Units Podemos, no obstant això, es limita a canviar l'Institut Cervantes perquè reflecteixi la diversitat lingüística i la Marca Espanya “perquè, des d'una perspectiva integradora, representi la diversitat i la plurinacionalitat”.

La llengua

Sobre l’ús del català, tots dos plantegen la idea que es pugui estudiar en altres territoris de l’Estat —Podem incorpora un programa d’intercanvi entre comunitats—, però En Comú Podem, va més enllà. Proposa l’oficialitat oral i escrita al Congrés, al Senat i la resta d’institucions, òrgans i empreses estatals així com a l’Administració de Justícia. També planteja donar “cobertura estatal a les emissores que depenen dels governs autonòmics i que emeten en llengües diferents de la castellana”.

Un punt que Podem i la seva confluència valenciana ometen per no generar tensions és el reconeixement de “la unitat de la llengua catalana” que sí que defensa En Comú Podem. Això suposa bàsicament reconèixer que el valencià, el català i les llengües parlades a les Baleares són el mateix idioma, cosa que rebutgen alguns sectors d’aquests territoris.

MÉS INFORMACIÓ