Selecciona Edició
Connecta’t

Ja moren més persones de les que neixen

El Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB apunta que la tendència del 2015 es perllongarà en els pròxims anys

Una parella de jubilats al parc del Retiro a Madrid. Ampliar foto
Una parella de jubilats al parc del Retiro a Madrid.

La taxa de natalitat va seguir baixant a Espanya el 2015 i per primera vegada des que es tenen dades la diferència anual entre naixements i defuncions es va saldar amb una xifra negativa. Durant l'any passat van morir 2.753 persones més de les que van néixer i, segons el Centre d'Estudis Demogràfics, aquesta tendència es mantindrà en els pròxims anys. No obstant això, si ens centrem en les dades de Catalunya el creixement vegetatiu és encara positiu i l'any passat van néixer 4.817 persones més de les que van morir. Les dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revelen també que el nombre de dones en edat fèrtil disminueix.

Els naixements estan immersos en un declivi continuat d'un 19,4% en total des del 2008, quan es va aconseguir un màxim històric de tres dècades. La xifra actual, de 419.109 nadons, és la més baixa des del 2002 i un 2% inferior a la de l'any anterior.

Les defuncions van ascendir a 422.276 persones, un 6,7% més que el 2014. Amb tot, el creixement vegetatiu es troba per primera vegada en l'eix negatiu en el global de l'Estat espanyol des de 1941. Això no vol dir només que s'hagi superat un rècord de 75 anys. Probablement sigui un període fins i tot superior, ja que es desconeixen de manera exacta les xifres anteriors.

L'investigador del CED de la Universitat Autònoma de Barcelona Pau Miret apunta que probablement faria falta remuntar-se fins a la Guerra Civil per trobar un altre saldo negatiu, encara que derivat d'un “factor accidental” que fa impossible poder comparar-lo amb el punt d'inflexió actual.

Els més grans de 65 anys viuran 20 més

Los dades del Moviment Natural de la Població de l'INE del 2015 posen de manifest que, d'acord amb les condicions de mortalitat del moment, les persones que van arribar als 65 anys el 2015 tenen una esperança de vida des de llavors de viure 18,8 anys més en el cas dels homes i 22,7 en el cas de les dones.

L'esperança de vida al naixement a Espanya va disminuir en dues desenes respecte a l'any anterior i es va situar als 82,7 anys. Entre el sexe masculí aquesta xifra baixa fins als 79,9 anys i ascendeix als 85,4 en el segment de població femení.

Miret explica que en els pròxims anys els decessos aniran en augment perquè l'edat de la població puja —l'esperança de vida el 2015 es va situar als 82,7 anys— i cada vegada els grups d'edat avançada són més voluminosos. Segons ell, la cúspide de morts arribarà quan la generació nascuda durant el baby boom envelleixi.

Per compensar l'augment de defuncions els índexs de natalitat haurien de remuntar, encara que tornar a una mitjana d'entre tres i cinc fills per dona com la de principis del segle XX seria ara “insostenible”, segons Miret, si es té en compte l'eixamplament de la part superior de la piràmide de població.

No obstant això, la mitjana de fills per dona va ser d'1,33 l'any passat, una centèssima superior a la del 2014 atès que, malgrat la reducció del nombre de naixements, ha disminuït el nombre de dones en edat fèrtil. La mitjana de l'edat de la maternitat ha pujat dels 28,2 anys el 1981 als 31,9 el 2015. Del total de naixements de l'any passat, 74.849 van ser de mare estrangera, un 17,8% del total. Aquest grup de dones té de mitjana 1,65 fills, mentre que aquesta xifra entre les mares nascudes a Espanya és d'1,28.

Amb les dades publicades aquest dijous es compleixen les previsions de saldo vegetatiu negatiu fetes per l'INE a finals del 2015, que van pronosticar que la tendència de la primera part de l'any es confirmaria en el global anual. El 1999 es va produir parcialment aquest fenomen però es va corregir en els últims sis mesos de l'any.

Creix la població en set comunitats

El saldo vegetatiu va ser negatiu en deu comunitats autònomes i positiu en set. On va créixer la població sense tenir en compte els fluxos migratoris— va ser a la Comunitat de Madrid (17.912),  Andalusia (8.546),  Catalunya (5.092), Murcia (4.817), Balears (2.174), Canàries (1.067), Melilla (995), Ceuta (597) i Navarra (338). Les xifres més baixes es van registrar a Galícia (-12.269), Castella i Lleó (-11.883) i a Astúries (-7.089).

El nombre de parts va disminuir en totes les comunitats autònomes, amb els descensos més accentuats a Ceuta (-9,1%), Melilla (-6,6%), Cantàbria (-4,3%) i la Rioja (-3,5%). Els decessos també van augmentar en tots els racons d'Espanya, amb l'excepció de Ceuta, on van disminuir un 2,6%. Els increments anuals més grans de defuncions es van registrar a la Comunitat de Madrid (8,6%), Andalusia (8,5%) i Castella-la Manxa (8,2%)

.

MÉS INFORMACIÓ