Selecciona Edició
Connecta’t

Rodrigo Rato i Miguel Blesa pugen a l’escenari

L’activista i directora Simona Levi presenta un muntatge sobre el ‘cas Bankia’

Escena d''Hazte banquero'. Ampliar foto
Escena d''Hazte banquero'.

Hi havia un temps en què banquers i polítics es repartien rellotges de 12.000 euros, gaudien de caceres amb factures de 30.000 dòlars, reserves en hotels de luxe, suculents àpats de caviar beluga, vins de 740 euros... una vida de somni en la qual gairebé tot estava pagat. Els consellers de Caja Madrid, avui Bankia, van viure a tot drap mentre les llars espanyoles s'esquerdaven. Aquests excessos estan judicialitzats, però encara queda molt de camí per fer, creuen els col·lectius Xnet i 15MpaRato, que va presentar la querella originària del cas Bankia. Els col·lectius volen que la societat conegui la història des de dins. Per això, porten el cas al teatre. El muntatge, Hazte banquero. Tarjetas black: Todo lo que quisieron ocultarte, con sus propias palabras, està dirigit per l'activista i directora de teatre Simona Levi.

L'obra s'estrenarà al teatre Poliorama el 5 de juliol en el marc del Festival Grec i s'ha fet a partir dels gairebé 8.000 correus filtrats de Miguel Blesa, president del consell d'administració de Caja Madrid entre el 1996 i el 2009. “Hem posat l'ofici del teatre a la disposició d'una intenció: explicar la lluita contra la corrupció per part de la ciutadania. El material utilitzat, els correus, eren molt teatrals, i són les desgràcies que ens han passat en els últims deu anys com a societat”, va explicar ahir Levi, que va recordar que la querella del cas Bankia es va finançar amb una campanya de micromecenatge.

En l'obra, protagonitzada per Josep Julien, Albert Pérez, Elies Barberà i Agnès Mateus, els actors van canviant-se en escena de corbata i d'americanes conforme desfilen homes de negocis, personatges que els espectadors reconeixen fàcilment. El canvi de vestuari és un símil molt metafòric que amaga, al seu torn, portes giratòries entre polítics i grans empreses, crèdits i dietes donades amb total impunitat i, per sobre de tot, presumpta corrupció, molta presumpta corrupció.

Així, transiten noms com Blesa; l'expresident del Fons Monetari Internacional i expresident de Bankia, Rodrigo Rato; l'antic director de la Fundació Caja Madrid, Rafael Spottorno; l'exdirector de Caja Madrid, Idelfonso Sánchez Barcoj.... I de tots ells els actors que els encarnen interpreten fragments dels correus electrònics interceptats. “Per què ha d'anar a la comissió de control el meu BMW blindat?”, “Necessito un crèdit per avui de dos milions d'euros” o “Vivíem feliços aliens a un perill que ens assetjava”, són algunes frases del muntatge.

Taules d'executiu i ordinadors formen el decorat. D'esquena als actors, uns gràfics van afegint anotacions de la seva biografia i quants diners es van gastar de les targetes black, el preuat plàstic amb el qual més de 80 consellers de Caja Madrid i Bankia es van gastar 15,5 milions d'euros entre el 2003 i el 2012.

Levi explica que la peça s'emmarca dins del “teatre de dades”, el teatre documental, el drama realista i la comèdia negra. Els espectadors trobaran a l'entrada del Poliorama un gràfic per no perdre's entre la ingent suma de noms de polítics, partits i sindicats nomenats. A més, mentre es forja l'acció, una pantalla aproparà al públic retalls de diari, seqüències d'informatius de televisió, esquemes i fotografies que ja formen part de l'imaginari popular com la de Rato fent sonar una campana per “celebrar” la sortida a borsa de Bankia. Minoria Absoluta coprodueix el projecte, que podria fer el salt al suport audiovisual.

“Vam fer un buidatge i vam escollir 460 correus electrònics. Caja Madrid va actuar amb la complicitat de les administracions públiques i van fer i van desfer tant com van voler carregant-s'ho tot”, va afirmar Levi, que va afegir que les seves advocades estan atentes per si es produeix alguna denúncia arran de l'obra. En un inici tenien tant material que el muntatge durava més de 5 hores. “Has d'entendre el que va passar per no recitar tot això com un lloro”, opina Julien.

El muntatge, en cartell fins al 7 de juliol, repassa els negocis fallits de l'entitat bancària, la venda de preferents, les primeres notícies de la trama Gürtel, els consells d'administració, la barra amb què actuaven els dirigents de Caja Madrid. “Aquí no es feia política, aquí tots eren iguals, s'asseguraven la seva part del pastís”, desgrana la peça. “Som les elits que conformen l'entramat que governa l'Estat”, es vanten els personatges, que creien que tenien les espatlles cobertes.

“Jo no hauria de ser aquí!”, crida Blesa quan el porten a un escenari que podria ser un jutjat. Precisament, l'organització, si a la sala hi ha afectats per les preferents, els donarà l'oportunitat a l'inici de la funció que el portin ells. “Sense pegar-li, és clar”, va postil·lar Levi. “Volem que el públic surti de la sala empoderat”, va concloure la directora.