Selecciona Edició
Connecta’t

Una casa amb pols lunar

L’arquitecte belga Xavier de Kestelier proposa utilitzar la impressió 3D per facilitar la colonització espacial

L'arquitecte belga Xavier de Kestelier davant un pavelló de Fira Barcelona
L'arquitecte belga Xavier de Kestelier davant un pavelló de Fira Barcelona

Un gran disseny és bo aquí o a la Lluna. Literalment. La tècnica és la mateixa: analitzar bé l’entorn i els usos, recórrer a materials locals i esforçar-se per crear un producte útil i bell... Són els passos que l’equip liderat per l’arquitecte belga Xavier de Kestelier, del prestigiós estudi Foster+Partners, ha seguit per projectar la construcció d’habitacles a la Lluna i a Mart. La seva construcció es faria mitjançant la tecnologia d’impressió additiva o 3D i fent servir regolita, nom de la pols mineral que recobreix tant el satèl·lit com el planeta.

Tots dos projectes s’han fet sota la mirada de l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA. Mentre que en els assumptes terrícoles la impressió 3D encara busca consolidar-se com a nou paradigma industrial, ambdues agències ja veuen en aquest mètode la solució a alguns dels problemes que planteja una futura colonització espacial. De Kestelier és un dels finalistes al concurs d’idees 3D Printed Habitat Challenge, llançat pel Govern dels Estats Units i America Makes —societat publicoprivada que impulsa la tecnologia d’impressió 3D— per plantejar solucions per assentar-se al planeta vermell.

“Portar material allà per construir refugis o estacions és immensament car. Uns 2.000 euros cada quilogram. Aquesta és una solució molt més econòmica”, explica l’arquitecte, que participa en el saló In(3D)ustry que organitza Fira de Barcelona. Foster+Partners assaja des del 2004 amb la impressió additiva i va decidir iniciar l’aventura espacial convidat per l’ESA.

"Dissenyar per a l'espai et permet qüestionar-te la utilitat de coses que a la Terra dónes per descomptades"

La idea sona complexament simple. Enviar a la Lluna una missió no tripulada que planti un esquelet inflable i tres robots que recullin la regolita i al mateix temps l’imprimeixin sobre el motlle, capa a capa, unint-ho amb un material adherent. En el cas de Mart, explica l’arquitecte, s’està pensant a usar microones per fondre la substància. Després de mesos de feina, una gran petxina sòlida recobriria tot l’esquelet deixant, per exemple, finestres per a la llum natural. “El primer que cal tenir en compte són les condicions extremes. T’enfrontes a meteorits que cauen a 18 quilòmetres per segon, rajos gamma i canvis bruscos de temperatura. La petxina és un escut de protecció”, explica.

Fins al moment tot són prototips i De Kestelier no s’atreveix a quantificar econòmicament el projecte. Les proves s’han fet amb cendra volcànica portada d’Itàlia, que ofereix condicions similars a les de la regolita, i en una càmera de buit.

El projecte de Mart té reptes afegits. “El problema principal és que està més lluny i la comunicació és difícil, però les condicions atmosfèriques són més propícies per a la construcció”, diu De Kestelier. Allà es planteja que els robots siguin molts més (un centenar) per garantir l’èxit en cas d’alguna fallada. Seran molt més petits i s’especialitzaran en tasques de recollida, transport i construcció. “Com un exèrcit de formigues”, explica.

L’equip interdisciplinari de disseny de les bases està compost per 25 persones: arquitectes, enginyers, experts en materials, informàtics... “Mai escollim algú centrat en una sola àrea. Per dissenyar una cosa així has de tenir una visió molt àmplia i habilitats digitals marcades”, explica l’arquitecte.

“Dissenyar per a l’espai et permet qüestionar-te la utilitat de coses que a la Terra dónes per descomptat. Cada detall és fonamental i et canvia la manera de veure el que és necessari”, diu De Kestelier, que encara veu verda l’aplicació de la impressió 3D a la indústria. “Hi ha també molta sobreestimació”, afegeix.

Els plans de la NASA impliquen que quan arribi la primera missió humana a Mart ja estigui a punt la seva casa polsegosa. Una cosa similar al que es va veure a The Martian, la pel·lícula de Ridley Scott amb Matt Damon que es va estrenar l’any passat. “Ja no veus les pel·lícules de ciència-ficció amb la mateixa il·lusió. Hi veus tots els errors”, afegeix fent broma.