Selecciona Edició
Connecta’t

Contra el vot invisible

Diversos usuaris de Twitter cedeixen el seu compte a persones sense sostre perquè interactuin amb els candidats a les eleccions

David Fernàndez, un dels voluntaris.
David Fernàndez, un dels voluntaris.

“Hola @AmbBatet. Fa 3 anys que sóc al carrer. Què fareu per la gent que està com jo?”. @AmbBatet és, de fet, el compte de Twitter de Meritxell Batet, la candidata socialista per Barcelona a les eleccions de diumenge. Qui escriu la pregunta és Ramón Baños, a través del compte de la mateixa xarxa social de Jaume Albaigès. Aquest el va cedir ahir durant tres hores a Baños perquè es dirigís als candidats que procuraran representar-lo al Congrés dels Diputats. Baños va poder fer la mateixa pregunta a tots els aspirants i, com ell, diverses persones que viuen o han viscut sense llar van tenir l'oportunitat de dirigir-se de tu a tu als polítics amb la intenció que els aclarissin quines mesures prendran per solucionar el seu problema: viure sense sostre.

La idea, de la Fundació Arrels, arriba després del recompte el maig passat de gent en condicions similars i en el qual es va evidenciar que ja són gairebé mil només a la ciutat de Barcelona. En plena campanya electoral, i perquè no s'oblidi un vot que sembla invisible, l'organització va promoure la trobada a la seva seu on van concórrer els voluntaris —entre els quals hi havia activistes, periodistes i algun polític, com l'exlíder de la CUP David Fernàndez— amb els protagonistes.

“Amb tanta corrupció a casa que paguem sempre els més pobres, com ens demaneu el vot?”, li va preguntar un usuari al president en funcions, Mariano Rajoy. “Jo tenia feina, família, amics, després tot et va malament. No és tan difícil arribar aquí. Sense ajuda no canvia res”, li va dir un altre a Xavier Domènech, d'En Comú Podem.

No només hi va haver preguntes, sinó també propostes. De fet, la fundació va fer les seves pròpies. “Establir un sistema periòdic de recomptes per conèixer el nombre exacte de persones que dormen al carrer, garantir el dret a l'habitatge al mateix nivell que l'educació i la sanitat, assegurar l'accés al sistema públic de salut més enllà de les urgències i fomentar l'ocupació entre persones que han viscut al carrer”, explica l'entitat.

Alguna resposta, encara que poc concreta, va arribar. “El dret a l'habitatge digne és inexcusable amb la nova República”, li va respondre Gabriel Rufián, d'ERC. L'afectat va respondre que el seduïa la idea d'“un nou país”, però va reclamar immediatesa. Mentre que la política respon, o no, a aquesta demanda, l'esperança de vida d'aquestes persones es redueix, de mitjana, 20 anys.