Selecciona Edició
Connecta’t

Daniel de Alfonso, l’indiscret guardià de secrets

El director d'Antifrau presumeix de contactes en totes les esferes i de manejar informació sensible

Daniel de Alfonso
De Alfonso, en el box de Ferrari del circuit de Montmeló, en un gran premi de Fórmula 1.

La discreció no és una de les virtuts de Daniel de Alfonso (Madrid, 1964), el magistrat que dirigeix l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i que ara està a l'ull de l'huracà per les seves converses amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Cordial fins a l'extrem (tot i que pot ser dur en les distàncies curtes), De Alfonso és un animal social, gairebé un relacions públiques, capaç de quedar bé amb personatges de tot l'espectre polític. És, a més, el guardià indiscret de mil i un secrets des que, el 2011, va assumir la direcció de l'organisme català de lluita contra el frau. El seu nomenament va ser proposat per l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, que assegura que no el coneixia.

De Alfonso ha acumulat gran quantitat d'informació sensible, que afecta gairebé tots els partits polítics. I no ha dubtat a presumir-ne. De fet, fins i tot ha amenaçat de treure-la a la llum quan s'ha vist en perill. Com el 2012, quan planejava en l'ambient la idea de tancar l'OAC. En una entrevista a El Periódico de Catalunya, De Alfonso va afirmar que se sentia atacat per les crítiques sobre els viatges a l'estranger d'alguns càrrecs d'Antifrau. I va passar a l'atac: "Jo també tinc cartes. Millors o pitjors, però rebo cartes en aquesta mà".

Un any més tard, va ratificar les seves paraules i va afegir: "És veritat que tenim la nostra intel·ligència muntada i que ens arriba informació de tot tipus. No es pot evitar que arribi un sobre amb fotos personals. Tal com arriben, les registro, es guarden en una cambra de seguretat i no se'n fa ús". Els crítics amb De Alfonso, que són molts, consideren que ha utilitzat aquesta informació per protegir la seva posició com a director i que els partits, del color que sigui, el temin i no s'atreveixin a destituir-lo. "L'únic que vol aquest home és informació per treure en el seu propi benefici", afirma una persona que ha mantingut reunions amb ell, i que demana l'anonimat.

La seva indiscreció és gairebé tan gran com la seva fama de bon vivant i la seva inclinació pels petits plaers i les aparences. "L'apassionen les coses que no es pot permetre. Que el convidin a la llotja del Bernabéu, a la Fórmula 1 o a actes d'aquest tipus". Fins i tot en esdeveniments més o menys públics (com sopars als quals han assistit diverses persones) De Alfonso feia gala que no li importava rebre regals, com ampolles de vi. "Feia insinuacions claríssimes perquè li regalessin coses", explica el directiu d'una empresa que va participar en un llarg dinar en una reconegut asador barceloní.

De Alfonso va deixar la seva plaça com a magistrat a l'Audiència de Barcelona per ser nomenat, pel Parlament, director de l'OAC en substitució del finat David Martínez Madero. En la seva etapa com a director, ha intentat "agradar a tots" els partits, diuen les mateixes fonts, tot i que "no es casa amb ningú". Presumeix de conèixer tothom i de tenir bona relació amb gairebé tothom, la qual cosa inclou alguns dels màxims representants de la Fiscalia. Ell mateix, segons no amaga en aquestes trobades, assegura que té vincles amb figures de l'àmbit polític i empresarial del màxim nivell.

Relacions amb Agbar

Un dels punts més controvertits és la seva relació amb la companyia Aigües de Barcelona (Agbar). De Alfonso ha participat en conferències i actes organitzats per Agbar; el maig del 2014, per exemple, va parlar sobre "transparència" i "rendició de comptes" al Cercle de l'Aigua, unes conferències organitzades per la companyia.

L'oficina que dirigeix ha pres decisions que afecten Agbar i que, en tots dos casos, han beneficiat la companyia. El 2015, Antifrau va arxivar una denúncia d'Acciona contra un contracte firmat per Agbar amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a la prestació del servei del cicle integral de l'aigua argumentant que no tenia recursos per continuar la investigació. Acciona i Agbar es troben immersos en una disputa en els tribunals pel control d'ATLL, l'adjudicació més important del Govern de la Generalitat durant el mandat d'Artur Mas.

El març de 2016, tanmateix, Antifrau sí que va veure indicis d'un delicte de falsedat en un assumpte que afectava els interessos d'Acciona. De Alfonso va posar en dubte la facturació d'Acciona entre els anys 2012 i 2014, amb un desfasament total de 13 milions d'euros. El maig passat, en una compareixença al Parlament, De Alfonso va instar la Generalitat a revocar l'adjudicació a Acciona d'ATLL perquè, segons va dir, en cas que el Tribunal Suprem confirmi l'anul·lació del concurs el cost per a l'Administració podria superar els "mil milions d'euros".

MÉS INFORMACIÓ