Tres dones ‘incòmodes’ s’enduen el Premi Llibreter

Una mirada inconformista d'un món que les fa sentir incòmodes és el nexe invisible que pot unir les tres autores de les tres obres guanyadores del XVII premi Llibreter, que han recaigut en Germà de gel, d'Alicia Kopf (narrativa catalana), Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin (altres literatures) i El viatge, de Francesca Senna (llibre infantil).

El guardó, que concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya, té dos dels millors atractius que pot concentrar avui un premi literari, un tipus de reconeixement castigat pel descrèdit dels interessos ocults de la majoria dels que es convoquen a Espanya i en un moment de paupèrrimes vendes d'un sector que ha arrossegat un descens d'un 36,9% en la facturació a preus constants entre el 2004 i el 2014: el guardó del Llibreter implica obres amb una qualitat literària contrastada i certa traducció en les vendes una vegada designats, cosa que facilita que es rellancin a les llibreries.

En aquest context, les editorials es mostren especialment eufòriques. En aquesta ocasió ho està encara més l'editora Eugènia Broggi des de L’Altra Editorial, ja que és qui ha publicat tant l'obra de Kopf com la de Berlin en català, per la qual cosa per primera vegada en la història del guardó un segell s'enduu els dos grans reconeixements de literatura per a adults. En tots dos casos, l'aposta literària està fora de qualsevol dubte: Kopf (www.aliciakopf.net.), pseudònim de la polifacètica artista Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982), fa de Germà de gel una mostra literària del seu avantguardisme, ja present en la seva faceta artística en plantejar un text en què un recorregut per algunes gestes d'exploradors polars deixa pas a un relat central de tipus autobiogràfic sobre les excursions igualment dures i àrides a les relacions familiars i a l'interior d'un mateix, per acabar amb un dietari sobre un viatge a Islàndia. Una exploració sobre dos mons que xoquen, el de dins i el de fora, que ja va obtenir el Premi Documenta 2015.

L'aposta pels relats que componen el Manual per a dones de fer feines de Berlin hauria d'haver estat, com apunta ara el Premi Llibreter, una aposta segura en un país mínimament lector: 11 anys després de la seva mort, als EUA natals de l'autora s'ha reconegut ara la qualitat inqüestionable d'uns contes de matriu autobiogràfica i que la crítica no ha dubtat a comparar, per estil i cruesa, amb els Raymond Carver i John Cheever. La matèria primera és la biografia de l'autora, tan bonica com alcoholitzada, que va traslladar angoixes, contradiccions i inconformismes a les protagonistes dels seus relats: infermeres, professores o dones de la neteja unides per la tossuderia d'una vida obstinada a prendre'ls el pèl, que elles retornen amb una angoixant indiferència i força ironia després de macerar-se en bourbon.

Doble era també la felicitat dels editors de l'elegant i delicada Impedimenta, que, assidus al Llibreter, veuen com el debut de la seva col·lecció de literatura infantil i juvenil ha estat reconegut tot just començar a través del llibre de Francesca Sanna, El viatge. En aquesta obra, la italiana establerta a Suïssa, després de veure a la televisió el testimoni de dos joves emigrants, va concebre la narració, en primera persona a través de la impactant veu d'un nen, de l'epopeia d'una família que fuig de la guerra i intenta crear una nova llar lluny de l'horror. El volum, amb bells dibuixos de traç enèrgic i que ja va ser reconegut l'any passat als EUA amb el remarcable Premi de la Societat d'Il·lustradors de Nova York, s'acaba de traduir al català.