Selecciona Edició
Connecta’t

La fi de l’hospital per a immigrants

L’Espai de l’Immigrant, un edifici ocupat el 2013 per atendre sense papers, s’enfronta al desallotjament

El consultori mèdic al fons d'un passadís del primer pis de l'immoble.
El consultori mèdic al fons d'un passadís del primer pis de l'immoble.

L’anomenat Espai de l’Immigrant té els dies comptats. La institució situada en un antic aparthotel en ple cor del barri barceloní del Raval es va crear a la fi del 2012, amb prou feines uns mesos després que el Reial decret-llei 16/2012 del Govern de Rajoy exclogués els sense papers de l’accés a la sanitat pública i universal. En aquells dies, un grup de metges van comprovar com els veïns d’un dels barris de Barcelona amb l’índex d’immigració més elevat ja no anaven a l’ambulatori per por de ser identificats o per por que els cobressin les visites. “El reial decret racista va funcionar tal com havien dissenyat els polítics; els meus veïns es van convertir en ciutadans de tercera”, recorda una de les doctores fundadores de l’Espai. La reacció a les polítiques del PP va ser ocupar el número 2 del passatge Bernardí Martorell. Allà hi viuen 15 famílies i en el primer pis es va instal·lar un consultori mèdic on doctors “desobedients” atenen gratuïtament els exclosos del sistema sanitari. Van començar per assistència en salut, però al cap de poc temps van crear una assessoria jurídica i psicològica i a impartir classes de castellà. Tot això en la primera planta d’un atrotinat edifici l’ocupació del qual té els dies comptats. La setmana passada, l’Espai de l’Immigrant va rebre una ordre de desallotjament. El dia assenyalat és el 13 de juliol del 2016. A una hora incerta, els Mossos obligaran tot aquell que estigui al seu interior a abandonar la finca i retornaran l’edifici al seu amo.

L’Ulisses recorda perfectament quina va ser la llavor de la qual va néixer l’Espai de l’Immigrant. L’activista arriba amb bicicleta i demana perdó perquè potser el primer pis del número 2 del passatge Bernardí Martorell no està suficientment ordenat. “Estem treballant molt amb els manters i els seus problemes amb la Guàrdia Urbana”, explica mentre ordena la sala principal de l’immoble. “Queden pocs dies per al desallotjament i farem el que els veïns i els immigrants vulguin que fem”, afegeix. L’activista admet que el 13 de juliol hi haurà “resistència però no violència” quan els Mossos decideixin iniciar el desnonament. “L’Espai de l’Immigrant és imparable, ens poden tirar aquestes parets, però el projecte és ferm i continuarem amb ell encara que sigui al mig de la rambla del Raval”, adverteix.

La tasca de la institució assembleària es divideix en dues parts. “La principal és la faceta assistencial però, a més, vam crear un grup de politització i apoderament de l’immigrant”, assenyala. L’Ulisses s’enorgulleix en assegurar que mai han rebut suports econòmics ni han estat vinculats a cap formació política.

L’última porta d’un llarg passadís dóna al despatx on “atenen les metgesses”. Una llitera, una taula, un bidó d’aquests grocs on dipositen injectables converteixen el lloc d’una consulta mèdica. Malgrat la semblança amb un despatx sanitari, una de les tres doctores de l’Espai remarca: “No vam crear un sistema alternatiu sinó una relació de confiança amb els exclosos del sistema sanitari”. Després d’una primera visita, si ho requereixen són acompanyats a urgències. “Hem fet una prova amb resultats lamentables, un jove de Gàmbia ha anat sol a urgències i no l’han atès; i acompanyat de nosaltres, sí”. També es valen de metges “rebels que obren fitxes manualment en els ambulatoris independentment de les directrius”, afegeix. La doctora, davant l’amenaça de desnonament és clara: “Ocuparem un altre immoble on continuar amb l’Espai de l’Immigrant”.

La llitera de l’Espai de l’Immigrant ha atès centenars de sense papers. Després de la necessitat d’atenció sanitària va arribar el servei d’assessoria jurídica. “Dos advocats resolem consultes sobre la llei d’estrangeria però fugim del paternalisme”, sosté un dels lletrats. “Els immigrants no només tenim drets humans, sinó també civils que completen la nostra ciutadania”, sentència. Dins de l’immoble es barregen musulmans practicants amb ideòlegs anticapitalistes. “Compartim que som els nous pobres, una població que han volgut fer invisible”.

Dos psicòlegs atenen, diuen, “angoixa i desconcert”. Consultes amb el suport de dos educadors socials i cinc professors de castellà. Avui tots els professionals de l’immoble estan “en lluita”, comptant els minuts per al desallotjament imminent.