Selecciona Edició
Connecta’t

Joan Manuel Serrat: “He aconseguit arribar a vell sense ser adult”

L'autor de 'Mediterráneo' torna amb amics als escenaris

Joan Manuel Serrat.
Joan Manuel Serrat.

El vaig veure plorar en l'adéu a Vázquez Montalbán, el seu amic, fa 10 anys. Què suposa per a vostè l'amistat? L’amistat és imprescindible per aixecar-me. No crec que la meva vida tingués gaire sentit sense els amics. L'única cosa que em fot és que a poc a poc els vaig perdent. Els trobo a faltar, i concretament a Manolo. Representa el que m'agrada de les persones: honestedat, honradesa, criteri, valentia. La seva escriptura em remetia a la meva infantesa, a la meva joventut i em mantenia tots els somnis.

Se sol dir que ja no hi ha gent així. Es tendeix a confondre el “ja no hi ha gent així” amb “no conec gent així”. Per trobar gent així cal moure’s, sortir, coincidir amb ells. Hauríem de mirar-nos al mirall i, assenyalant-nos, dir: “Ja no hi ha gent així”.

S'envolta de gent, també per cantar. D’on li ve aquest esperit col·lectiu? Els amics no es produeixen per generació espontània. Comences a conèixer-los abans de reconèixer el que t'atreu d’ells. M'agrada trobar-me amb persones per fer experiments arriscats. Compartir, com ara, amb Miguel [Ríos], Ana [Belén] i Víctor [Manuel] representa compartir riscos, humors, vanitats. Si això no ho tens contrastat pot ser una olla de grills. Com deia Joan Fuster, “entre tots ho sofrirem tot”.

Entre tots sofrim tots. En realitat els nostres coneixements vénen de la ignorància, de coses que ignoràvem i que un dia arribem a conèixer. No puc signar un xec en blanc quan vaig de gira, sense saber si el que va amb mi ronca o li fan pudor els peus o practica cultes que no em convenen! No tot depèn de la veu, també de l'amistat. Però aquests tres són grans artistes! Jo m’estimo molt el meu germà, però mai me n'aniria amb ell de gira! Busco aquests tres perquè canten molt bé, i quan canto les seves cançons no m'haig de posar un vestit diferent.

Se’l veu alegre dalt de l’escenari. Sap una cosa? Mai he tingut ganes d’anar al lavabo mentre estic actuant. Deu ser que el meu cos ho ordena! No pujo a sofrir. Faria el que fos per gaudir d'aquesta vida meravellosa, única i irrepetible. Cada dia és massa important per malgastar-lo.

Vostè és molt ordenat. Sóc ordenat perquè en el desordre pateixo molt. Quan componc la caldera necessita cremar energia, molt carbó, abans de donar prou vapor. El resultat no depèn de l’“ara em ve de gust”.

En quin moment creu que estem? Tenim tendència a mirar-nos el passat amb una brillantor que no va tenir. La meva infància és un territori meravellós per mi, però va ser fosc: el nen superava la foscor del temps, obria els ulls i corria pels erms bombardejats, recollia beines d'armes i seguia jugant. El nen veia la seva mare plorar, però no necessitava pensar què estava passant, i seguia jugant. El nen gairebé no tenia por, les seves no eren les pors de l'adult. I he aconseguit arribar a vell sense ser adult, com cantava Jacques Brel.

I el món com està? Molt lluny del que vaig somiar. Devem haver fet alguna cosa malament perquè s'hagin perdut tant els valors que Europa sempre va projectar i que desapareixen víctimes de l'egoisme i de la por del que és diferent, del pobre. La por ens manipula. En lloc de ponts hi ha barreres; fronteres, en comptes de camins. La majoria dels cooperants són joves espanyols. Almenys això és un orgull.

Com el fa sentir el nostre moment polític? És depriment, però no estaré tot el dia capficant-m’hi. El que no deixaré és el sistema democràtic. La gent no ha de deixar de participar encara que s'enfadi. Busqui vostè qui vulgui que el representi. Faci el possible per no deixar la clau en mans d'uns altres, perquè aquests altres sí que la faran servir…

Sabina va ser un gran entrenament de l'amistat. Todos aquells concerts van ser un exercici d'humor i d'amor. I a més les nostres dones són molt amigues, cosa que va permetre que tot anés sobre rodes!