Selecciona Edició
Connecta’t

Com un partit de futbol italià

El debat electoral de TV3 se celebra en un ambient en què domina l'ensopiment

Gabriel Colomé, politòleg i cap de la campanya del PSC, explica al periodista Jordi Pons, des del plató de TV3, que “un debat electoral a televisió és com un partit de futbol italià”. Se suposa que el símil és perquè la victòria acostuma a ser per la mínima. Almenys la seva candidata, Meritxell Batet, ha guanyat aquest diumenge, i no per la mínima sinó per golejada, el concurs d'elegància. Dels sis candidats, la socialista era l'única ben vestida.

Xavier Domènech ha repetit el 'look' de videoclip d'A-ha, o de comiat de solter. Gabriel Rufián ha comparegut amb mànigues de camisa, texans i unes sabatilles Nike per anar al gimnàs. Francesc Homs vestia de corredor d'assegurances. Joan Carles Girauta s'ha presentat com si fos un professor universitari i Jorge Fernández Díaz, un jubilat fent el vermut al Sandor. Els colors roig i negre que combinava Batet eren deu punts d'entrada a favor seu per incompareixença dels rivals. La qüestió no és irrellevant; de fet, Colomé ha aprofitat la mitja part del debat per queixar-se de les arrugues que feien els aparells d'àudio en la brusa de Batet

Els equips dels candidats s'han distribuït, com és costum, en camerinos de la planta on es guarda la roba d'escenografia de la televisió catalana. Davant de la sala de premsa hi ha els armaris de “sastreria fantasia” i “fades, personatges fantasia”. Probablement és una de les seccions més utilitzades en aquests anys de procés. Jorge Fernández Díaz és l'únic dels caps de fila que surt del búnquer/camerino, per fer un riu al lavabo que hi ha al costat de l'armari d'utillatge de “núvies, folklòriques i toreros”. Una guardaespatlles l'acompanya fins a la porta i el deixa fer tranquil les seves necessitats. Apareixen intermitentment polítics de cada sector. La candidata de CDC Míriam Nogueras vol fer costat a Francesc Homs. Nogueras m'explica que ve de “de fer un cara a cara al 3/24 amb una del PP”. La “una del PP” és la regidora de Barcelona Ángeles Esteller. L'últim que compareix a TV3 és el regidor del PSC Jaume Collboni, que arriba sol i passa directe al camerino/búnquer per seguir el partit.

Santi Traït és el responsable del decorat del debat; és sobri, més original i acollidor que els escenaris que abusen de massa tecnologia. Traït ha envoltat el plató amb rectangles emmarcats amb llums blanques i una tela de fabricació francesa semitransparent que s'utilitza al teatre. La tela produeix uns efectes càlids i íntims amb el reflex dels focus. El regidor al plató es desplaça entre els rectangles com un general que ordena l'avançament o el retrocés de les línies, amb la diferència –en consonància amb els temps actuals– que porta un adhesiu reivindicatiu, mida XXL, per protestar contra el judici a l'empleat de TV3 acusat de filtrar informació confidencial de la direcció de la cadena.

El debat triga a ser tendència a Twitter i no aconsegueix superar en atenció el xou de Cuatro 'Second Dates'. Twitter és el submón on es troben les persones més motivades amb qualsevol cosa que generi merder, en especial la política. Si les noves eleccions són una qüestió feixuga per a l'univers paral·lel de Twitter, per als ciutadans del món real l'assumpte pot generar un avorriment majúscul; com un partit de futbol italià.