Selecciona Edició
Connecta’t

La travessia del desert d’Unió

Els problemes econòmics obliguen el partit a refundar-se per sortir de la crisi

La seu d'Unió a Barcelona.
La seu d'Unió a Barcelona.

Unió Democràtica està fent la seva travessia en el desert. El partit democristià intenta sortir el millor que pot del xoc que suposa passar en qüestió de mesos d'estar en el Govern a ser una força extraparlamentària. Deu 19 milions d'euros, està en preconcurs de creditors i s'ha quedat sense cares visibles en les institucions.

Per tot això, Unió ha decidit no presentar-se als comicis del 26-J i per primera vegada no participarà en debats ni tindrà espais electorals, ja que no té representació. La formació prefereix aprofitar el temps per reinventar-se i ha introduït un sistema de primàries per triar un candidat que consolidarà en el congrés previst per al juliol. En els dos últims mesos, han abandonat el partit l'eurodiputat Francesc Gambús, el fins ara subsecretari general Antoni Font i el coordinador de la consulta del 9-N, Joan Cañada.

Congrés en dues fases pensant en les eleccions

Enmig d’aquest moment delicat, Unió prefereix esforçar-se en la preparació del 26è congrés, que tindrà dues parts. La primera tindrà lloc el 2 de juliol i es dedicarà a l'organització, amb la redacció d'uns nous estatuts i un codi ètic. La segona, després de l'agost, servirà per triar una nova direcció i dissenyar l'estratègia política. Tot això de cara a tenir llest el partit per a unes possibles eleccions catalanes que poden celebrar-se el 2017 i fins i tot abans si no prospera la qüestió de confiança que ha plantejat el president Carles Puigdemont per al setembre.

En qualsevol cas, el partit vol llançar un missatge de refundació amb el lema del congrés, que no amaga la voluntat de tancar la mala etapa: “On tot torna a començar”.

“Ens hem de reequilibrar. Hem sortit de dues convocatòries difícils i farem servir aquest temps per enfortir-nos”, asseguren fonts del partit. De tots els fronts oberts, el més greu és l'econòmic. Unió està negociant una quitació amb els creditors —principalment bancs— en el termini que dura el preconcurs: tres mesos més un de pròrroga. Al juliol s’acaba el termini i si no està resolt llavors serà l'administració judicial la que es farà càrrec d'un concurs de creditors en tota regla.

Per afrontar el deute de 19 milions d'euros, Unió preveu com a via d'ingressos la venda de la seva seu al carrer Nàpols de Barcelona, que segons reconeix la formació, està valorada en vuit milions per la immobiliària. El problema és que, encara que aconsegueixi vendre-la, li faltaran 11 milions més. Tornar a les urnes li hauria suposat demanar un altre crèdit —la majoria els té amb La Caixa— i arriscar-se que no l'hi donessin per avançat per la previsió de no aconseguir grup parlamentari. Ja no funcionen les donacions d'empreses que rebia en l'època de vaques grasses —uns 2,2 milions—, quan grans corporacions confiaven que Josep Antoni Duran i Lleida actués de lobby en el Congrés.

Els deutes d’Unió són un misteri inexplicable, tenint en compte que va arribar a tenir uns grans ingressos. Segons un informe del Tribunal de Comptes, de les subvencions que rebia a les Corts espanyoles, Unió sempre aconseguia un milió d'euros més del que li tocava per representació real dins del grup de CiU per la seva mala situació econòmica. De fet, Convergència els reclama ara 1,8 milions que el partit no només no reconeix, sinó que atribueix a decisions dels convergents. Alguns dirigents d'aquest partit sempre han criticat que en el repartiment de càrrecs i diners sempre se li assignés un 25% de la coalició quan en realitat en militància Unió representava molt menys.

La segona part del problema econòmic, les despeses, també és complicada. Els treballadors del partit fa dos mesos que no cobren, segons van explicar la setmana passada, i no saben quan es posaran al dia amb les nòmines. Només els han informat que podran pagar-los quan es vengui la seu. A més del salari, els treballadors també reclamen les indemnitzacions de l'expedient de regulació d'ocupació del partit.

De moment, Ramón Espadaler, secretari general, i Montserrat Surroca, portaveu, assumeixen el lideratge del partit. Les últimes baixes han estat doloroses. Gambús va marxar del partit —encara que no va renunciar a l'escó— al·legant que “hi ha gent vol seguir condicionant la vida del partit i desmuntant els processos de regeneració”.

A la formació només li queda un grapat de regidors als ajuntaments, on no s'ha formalitzat la ruptura amb CDC. Unió no vol revelar quants per no encetar una lluita amb Demòcrates, l'escissió independentista.

MÉS INFORMACIÓ