Selecciona Edició
Connecta’t

Els salafistes controlen una de cada tres mesquites a Catalunya

Els oratoris vinculats a aquest moviment islamista s'han duplicat en una dècada

El xeic Saleh El-Maghamsi, durant la seva reunió a la mesquita de Cornellà, el 29 de maig de 2016, en una foto extreta del seu compte de Twitter.
El xeic Saleh El-Maghamsi, durant la seva reunió a la mesquita de Cornellà, el 29 de maig de 2016, en una foto extreta del seu compte de Twitter.

A Catalunya hi ha 79 oratoris salafistes, segons les dades que té la policia catalana. Aquest fet significa que un de cada tres llocs de culte —256 en total, segons dades de la Generalitat— segueixen aquest moviment, en un grau més o menys elevat. El corrent defensa una interpretació radical de l'islam, que demana la instauració d'un ordre islàmic universal i el retorn a les formes de vida de l'època de Mahoma. Rebutja qualsevol actualització o renovació de la seva religió.

Els Mossos d'Esquadra segueixen amb atenció el creixement d'aquest corrent, que s'ha definit com l'avantsala o la justificació ideològica de la violència. “Tenim algunes persones sota control, que no són d'interès”, va explicar el comissari en cap dels Mossos, José Luis Trapero, en una entrevista a Rac1. “Però aquestes persones tenen una voluntat concreta de voler atemptar?” “No”, va afegir. Cap dels últims 30 detinguts pels cossos de seguretat s'ha radicalitzat en un centre salafista.

En aquest context va visitar Catalunya, fa dos mesos, Saleh al-Maghamsi, un xeic d'Aràbia Saudita que és referent salafista. En el seu viatge de tres dies va omplir la mesquita de Cornellà amb unes 600 persones, on va predicar dues vegades. Després va rebre petits grups de persones a Barcelona. Al-Maghamsi va aterrar a Catalunya precedit per unes declaracions polèmiques, de fa quatre anys, a Qatar TV. Allà va explicar que, a ulls d’Al·là, Ossama bin Laden havia mort amb els honors i la santedat reservades als musulmans. La policia va seguir a Catalunya el seu discurs i considera que no va dir res que suposés un delicte i que n’hagués justificat la prohibició.

Expansió a Tarragona

La xifra d'oratoris salafistes s'ha duplicat en l'última dècada (el 2006 n’hi havia 36). La majoria es concentren a les comarques del Baix Camp i del Camp de Tarragona i al sud de Barcelona. També a Lleida i a Salt hi viuen uns quants representants influents en l’àmbit local. Entre les associacions que les aglutinen, a mode de paraigua, hi ha la Federació d’Associacions Culturals Islàmiques de les Comarques Gironines, l’Associació d’Unió i Cooperació Islàmica de Lleida i Comarques i la Comunitat Islàmica Pastoral del Tarragonès.

La seva naturalesa és diversa, i no tothom que va a un oratori regit per una junta salafista ha de seguir a ulls clucs el moviment. Tenint en compte això, es calcula que un 5% de la comunitat musulmana (un total de 490.000 persones) a Catalunya segueix el moviment salafista, segons les dades que tenen els Mossos. “Tot i que ningú reparteix carnets de salafista”, insisteix l'inspector en cap d'anàlisi de la policia autonòmica. A la resta d'Espanya hi ha 30 oratoris adscrits al moviment, segons dades del Ministeri de l’Interior.

El risc més important del salafisme és que propugna l’“aïllament social”, explica el professor i sociòleg Jordi Moreras. “És el que dóna justificació a aquest procés voluntari”, afegeix. Aquest diari ha contactat amb representants de dues de les comunitats salafistes de Catalunya: la de Salt —amb Mohammed Atauil com un dels caps visibles i membre del nou consell de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya— i la de Reus. Totes dues han optat per no pronunciar-se.

El creixement de la comunitat és constant des dels anys noranta, encara que la policia ha detectat una petita frenada en aquesta línia ascendent (del 15% al 8%, en dades estimatives). “A Catalunya, no s'ha definit mai una línia doctrinal concreta de l'islam, i els salafistes aprofiten aquest desencert per propagar un missatge de la veritat, amb el retorn a les essències de l'islam veritable”, aprofundeix Moreras.

Aquest missatge pren força amb facilitat, diu Moreras, perquè Catalunya no ha viscut un islam “més interpretatiu, més contextual, més intel·lectual”. “Hem tingut una immigració amb poca preparació cultural i encara menys doctrinal, en la qual l'islam és un llegat, una herència rebuda dels pares, en què aquesta forma tan senzilla d'entendre-ho funciona”.

“Però el perill és que es radicalitzin i posin bombes?”. “No, no ho crec”, insisteix Moreras. Malgrat això, visites com les d’Al-Maghamsi, que acostumen a pagar l’Aràbia Saudita o Kuwait, posen en alerta els agents. En dos anys (entre el 2012 i el 2015), Catalunya ha celebrat 25 congressos salafistes, segons dades recollides en el llibre La Espanya de Alá, del periodista especialista en el Magrib Ignacio Cembrero. “Són dos o tres a l'any”, explica l'inspector d'anàlisi dels Mossos. Es tracta de trobades que reuneixen centenars de persones, en què es fa proselitisme, amb convidats destacats del món salafista, als quals acudeixen persones de la resta d'Espanya, i d'altres països, com França o Bèlgica.

Fins ara, Catalunya no exporta figures amb gran pes, que difonguin la doctrina fora. I el seu paper a Europa continua sent petit si es compara, per exemple, amb els Països Baixos. “Però tard o d'hora apareixerà una figura de pes”, vaticina Moreras. Una possibilitat que també preveuen els Mossos.