Selecciona Edició
Connecta’t

Condemnat per avortaments il·legals un metge absolt fa tres anys

El Suprem va obligar a repetir el judici i els magistrats conclouen ara que Carlos Morín va incomplir els requisits de la llei del 1985 per practicar interrupcions il·legals de l'embaràs

Carlos Morín en una imatge d'arxiu.
Carlos Morín en una imatge d'arxiu.

De l'absolució a la condemna. De la llibertat a la perspectiva de l'ingrés a la presó. L'Audiència de Barcelona ha notificat aquest migdia al doctor Carlos Morín que ha estat condemnat a un any i mig de presó. El ginecòleg, d'origen peruà, va ser absolt per aquests mateixos fets ara fa tres anys, però el Tribunal Suprem va obligar a repetir el judici. En aquesta nova sentència, els magistrats han condemnat Morín a una pena lleu (inferior als dos anys) per 11 delictes d'avortaments il·legals.

L'Audiència de Barcelona considera ara que Morín "és autor mediat" d'aquests delictes perquè "sabia que amb l'activitat dissenyada i organitzada per ell (exclusivament) a les clíniques" es produirien interrupcions de l'embaràs "sense complir amb els requisits" d'un dels tres supòsits pels quals la llei del 1985 (aplicable al cas Morín) despenalitzava l'avortament. Es tracta del "greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l'embarassada". Malgrat que les dones que van avortar van afirmar que van ser ateses per professionals, la sentència considera que els tests "estàndards" que emplenaven no eren suficients per determinar aquest grau de risc.

La sentència també condemna un altre dels acusats, Pascual Javier Ramón, a la mateixa pena, mentre que manté l'absolució per a la resta dels acusats, inclosos ginecòlegs i anestesistes, perquè van actuar sota "error de prohibició". Ramón, l'altre condemnat, és el psiquiatre que va signar "en els impresos que pretenen tenir els efectes d'un dictamen" i que, segons la sentència, "són falsos o simulats". "El psiquiatre signatari sap que la signatura del dictamen i la seva posterior inclusió en la història clínica portaran a la pràctica una interrupció d'embaràs fora dels casos permesos per la llei". La sentència tampoc és ferma i es pot tornar a presentar un recurs davant del Tribunal Suprem.

La nova sentència posa fi (ara com ara) a un periple de més d'una dècada. El cas va néixer el 2006 fruit d'un reportatge de la televisió pública danesa. L'entitat ultracatòlica E-Cristians va portar aquest treball al jutjat i, un any més tard, la Guàrdia Civil va detenir Morín i va escorcollar les seves clíniques a Barcelona: Ginemedex, TCB i Barnamedic. Les dones que van avortar allà van arribar a ser citades com a imputades davant del jutjat d'instrucció, tot i que finalment van declarar com a testimonis en el judici oral.

El 2013, la secció sisena de l'Audiència de Barcelona va absoldre Morín i la resta d'acusats perquè va considerar que no hi va haver delicte en les interrupcions voluntàries de l'embaràs que es van practicar a les seves clíniques. Els avortaments es van fer “amb el consentiment i a petició expressa de les dones embarassades”, en “centres homologats” i amb “personal titulat”, recollia aquesta sentència, que retreia, això sí, "cert descontrol administratiu" a les empreses del doctor peruà. Morín va celebrar el triomf i va denunciar que havia estat un "cap de turc".

La Fiscalia i la resta d'acusacions presents en el cas Morín (E-Cristians, Alternativa Española, Fundació Tomás Moro i el Col·legi de Metges de Barcelona) van recórrer contra l'absolució. I el Tribunal Suprem, tot just nou mesos després, va anul·lar la sentència i va obligar a repetir el judici. Per dues raons. La primera és una prova que l'Audiència de Barcelona va declarar nul·la i que el Suprem creu que hauria d'haver-se practicat: el testimoni de les dues periodistes daneses que van elaborar el reportatge. La segona raó és un simple formalisme: Morín es va acollir al seu dret a no declarar i els magistrats no van permetre que la Fiscalia llegís les preguntes que havia preparat. El Suprem creu, en canvi, que aquestes qüestions s'haurien d'haver formulat e en veu alta per evidenciar, com pretenia la Fiscalia, contradiccions amb el que es va declarar en fase d'instrucció.

En pitjor estat de salut, Morín va tornar a ocupar el banc dels acusats en una nova vista (amb un nou tribunal) celebrada el passat mes de gener i que es va allargar dos mesos. El ginecòleg tornava a enfrontar-se a la possibilitat d'anar a la presó per haver practicat avortaments il·legals. Malgrat que els advocats de la defensa van demanar que s'eximís les dones de tornar a declarar, però l'Audiència de Barcelona s'hi va oposar.

MÉS INFORMACIÓ