Selecciona Edició
Connecta’t

Dues dècades de ‘sonarització’ de Barcelona

El festival ha influït profundament en la personalitat d’una ciutat que es transforma durant els dies de la seva celebració

La 'pop up store' de la signatura de música electrònica Kompakt.
La 'pop up store' de la signatura de música electrònica Kompakt.

Es difícil trobar un esdeveniment la influència del qual en la vida cultural i social de Barcelona hagi estat més transversal que Sónar. Només cal fer un cop d’ull a una escena composta per botigues de discos, festivals, clubs, disc jockey o segells discogràfics des de fa 23 anys per entendre part de la seva transcendència. El 1994, quan va celebrar la seva primera edició a la sala Apolo, la ciutat s’aixecava d’una pesada ressaca dels Jocs Olímpics que va obrir les portes a moltes idees. En aquells dies l'única cultura de club que existia era la de la música màquina i les botigues de discos de música electrònica com Blanco y Negro, al carrer Calvet, eren una illa a la qual només hi anaven els sospitosos habituals. No hi havia cap altre gran festival musical urbà semblant i pagar una entrada per anar a veure un tipus punxant un divendres els clàssics de Detroit encara no entrava en els plans de gairebé ningú. Ja fos de la Bonanova o de Ciutat Meridiana.

La transformació en els gustos musicals va ser radical. Però també en els costums. Sónar és part de l'origen de la tan manida modernitat barcelonina, en gran mesura sorgida d'aquesta idea postolímpica de la integració de l'espai públic en els rituals d'oci menys convencionals. Escoltar el so eixordador del techno sortit del solc dels discos de dj’s com Carl Craig o Laurent Garnier enmig d'una gran plaça del Raval (el pati del CCCB), en un pavelló d'esports públic (Mar Bella) mentre clareja, en un recinte firal (La Fira de l’Hospitalet) o en un lloc tan poc propens a treure’s la roba i ballar fins que fosqueja com la vetusta fira de la Plaça d'Espanya va conduir una certa reconciliació de gran part de la joventut amb la seva ciutat. I això, d'alguna manera, va atreure el públic estranger que conforma aquests dies la majoria de visitants del festival (al voltant del 60%) i de les seves activitats circumdants desenvolupades arran de l'esdeveniment.

L'interessant d'aquest festival és que funciona també com una trobada internacional de la indústria de la música electrònica, de club i experimental. Una convenció a la qual es desplacen absolutament tots els agents del sector. I ara, des de la creació de Sónar +D, també les startups i empreses de noves tecnologies i innovació. Mark i Robin, dos estudiants de tecnologia a Londres, passegen per la mostra el matí del divendres. “Aquesta és la part que fa únic aquest festival”, sostenen. Durant tota la setmana -i això significa des del mateix dilluns- comencen a celebrar-se les festes dels segells discogràfics que vénen a fer negocis a la ciutat. De fet, aquests dies hi ha a Barcelona més de 65 esdeveniments diaris -en vaixells, en piscines, al Forum, en hotels com Casa Bonay, al Poble Espanyol, en antics clubs com Bloc o Panams o a botigues de discos- sorgits al voltant del certamen. És l'anomenat Off-Sónar, una efervescència musical i social de dimensions gairebé majors al propi festival que la propicia.

Tots els negocis pels voltants d'aquesta escena multipliquen la seva facturació aquests dies. Discos Paradiso, per exemple, la botiga de vinils d'electrònica de referència a Barcelona (al carrer Ferlandina, 39), ven el doble la setmana de Sónar. Arnau, un dels seus dos socis, subratlla la influència que té l'esdeveniment -quan se celebrava al pati del CCCB fins a fa 3 anys encara era més gran, recorda- en l'afluència de clients a la botiga. Aquest divendres a la tarda la dj alemanya Ellen Allien estava punxant al mostrador de Paradiso. Només uns metres més a baix, al carrer de Joaquim Costa, el bar 33-45 celebra aquests dies una pop-up store de Kompakt, la gran firma de música electrònica europea que porta també alguns dels seus artistes perquè punxin al local.

Més enllà d'aquesta contribució, hi ha altres d’intangibles, com assenyala Ricard Robles, codirector del festival. “El treball que fem des de l’any passat és parlar d’estudis de contribució: de quina manera fa ús la ciutat d'un esdeveniment d'aquest tipus i contribueix un perfil de ciutat i a unes comunitats. Com determines aquests paràmetres? No és tant el que es deixa la gent que ve aquí, sinó el que s’endú. I descobreixes que la motivació principal és l'estímul creatiu. Crec que aporta part d'un relat d'una ciutat que explica com la cultura pot ser un dinamitzador de coneixement”, sosté Robles.

Les xifres econòmiques també parlen de la transcendència del festival a la ciutat. La despesa mitjana per visitant és de 590,70 € mentre que la del de Sónar+D arriba als 833,63 €. I aquesta és una de les novetats, perquè el certamen s'ha bolcat en els últims anys en el creixement d'aquest apartat de l'esdeveniment més relacionat amb l'activitat empresarial i amb companyies enfocades a la tecnologia i els seus usos aplicats a la cultura. Per calibrar la influència d'un esdeveniment d'aquest tipus a la ciutat convé també veure què roman la resta de l'any quan les 150.000 persones es treuen la polsera i tornen a la seva casa. Segons l'últim estudi realitzat, un 28 % dels participants de la ciutat ha arrencat projectes i col·laboracions professionals amb altres assistents al festival i un 9 % de les empreses considera que ha tingut més facilitat d'accés al finançament pel fet d'haver participat en el certamen. A més, l'impacte directe del festival són 70 milions d'euros i arriba als 124 en tota la repercussió financera induïda. Però els diners, en aquest cas, no semblen el més important.

MÉS INFORMACIÓ