Selecciona Edició
Connecta’t

El Lliure celebrarà 40 anys amb ‘Les noces de Fígaro’ i un còmic

La temporada de l’aniversari inclou ‘Ivànov’, dirigit per Rigola; un Ibsen, per Manrique, i ‘Jane Eyre’, a càrrec de Portaceli

La 'Orestíada' que es veurà al Lliure.
La 'Orestíada' que es veurà al Lliure.

Hi haurà molt de teatre, teatre d’ara i que mira al futur, i no només record i nostàlgia —que també— en la temporada del 40è aniversari del Teatre Lliure, la pròxima. Així ho ha explicat aquest migdia el director, Lluís Pasqual, en un acte plantejat amb la solemnitat d’una representació: amb Pasqual només a l’escenari de Montjuïc, els llums de sala baixos, el focus sobre el director i la platea nodrida amb un públic format per molts dels artistes que hi desfilaran durant la temporada i que han aplaudit la presentació. Amb motiu de l’aniversari es reposarà al desembre Les noces de Fígaro, el recordat muntatge de Fabià Puigserver, que va ser un gran èxit el 1989 i es va convertir en una obra emblemàtica de la manera de fer del col·lectiu. El dirigirà el qui en va ser un dels protagonistes, Lluís Homar (de retorn a la casa del pare), i tindrà un nou repartiment, en què figuren Mònica López, Manel Barceló, Joan Carreras i Oriol Genís. Una iniciativa singular és l’edició d’un còmic sobre la història del Lliure en lloc del preceptiu llibre d’aniversari. L’insòlit format, “més canalla”, permetrà, ha dit Pasqual, explicar coses del Lliure més enllà de la història oficial. L’àlbum es presentarà al pròxim Saló del Còmic de Barcelona.

La temporada de l’aniversari inclou, per voluntat declarada, nombrosos actors i directors que han treballat al Lliure al llarg d’aquests 40 anys, entre els quals n’hi ha tres que han dirigit el col·lectiu (Pasqual, Homar i Rigola). Pasqual ha demanat disculpes als qui no hi han estat inclosos i ha tingut un record emocionat per als difunts.

Al llarg de la temporada 2016-2017 s’oferiran 36 espectacles, 566 funcions, i un total de 147.560 entrades, 10.000 més que l’anterior. Pasqual ha destacat que el Lliure vol mantenir-se fidel a la divisa del 1976, “teatre d’art per a tothom”, tot i que també pretén establir “un nou contracte amb l’espectador”, una nova manera de relacionar-se amb el públic adaptant-se a les necessitats de la societat. La temporada es mourà entre aquest desig d’innovació i adaptació del pas als canvis i “el record d’on venim”. Comediants muntarà una festa d’aniversari a Montjuïc el 10 de setembre, Camí de festa, jugant amb el títol de l’espectacle que va inaugurar el Lliure el 2 de desembre de 1976, Camí de nit. I el 3 de juny de 2017 s’organitzarà una revetlla de celebració.

La temporada finalitzada, en xifres

El Teatre Lliure ha aprofitat per presentar les dades de la temporada que ha acabat (33 espectacles i 516 funcions). En total, 127.459 espectadors –d'ells 92.232 en Montjuïc i 35.227 a Gràcia- , 17.724 més que l'anterior, amb un percentatge global d'ocupació del 89 % (7 punts més). La recaptació va ascendir a 1.644.753 euros, 273.498 més que la temporada passada. Fins a 20 espectacles van aconseguit una ocupació de més del 90 % i 9, el 100 %. Els espectacles més vistos han estat El rei Lear a Montjuïc i Ser-ho o no a Gràcia.

Entre les moltes coses per destacar de la programació (http://www.teatrelliure.com/es/node/94), un espectacle interpretat per infants de 8 a 13 anys que explica el monstruós cas de l’assassí en sèrie i pederasta belga Marc Dutroux —Five easy pieces, de Milo Rau (Gràcia, abril)—; una Orestíada completa a càrrec del Teatro Stabile de Napoli, amb direcció de Luca de Fusco; un bonic homenatge a Papitu Benet i Jornet amb Revolta de bruixes, a càrrec de les actrius de la Kompanyia Lliure i amb direcció de Juan Carlos Martel; el nou espectacle dels meravellosos pallassos de Rhum; el Bernhard dirigit per Kristian Lupa, que s’ofereix en col·laboració amb Temporada Alta; Jane Eyre, una autobiografia, muntatge de Carme Portaceli a partir de la novel·la de Charlotte Brontë, amb Clara Segura i Ramon Madaula (Gràcia, febrer); L’ànec salvatge, d’Ibsen, amb direcció de Julio Manrique i Pablo Derqui, Andreu Benito, Jordi Bosch, Laura Conejero i Miranda Gas en el repartiment (Montjuïc, març); l’Ivànov que portarà a escena Àlex Rigola (Montjuïc, abril), o In memoriam, l’espectacle sobre la Lleva del Biberó que dirigeix el mateix Pasqual (també d’acord amb Temporada Alta), o l’homenatge de Joan Ollé a Jaime Gil de Biedma, amb Mario Gas (Gràcia, maig).

També destaca el solo de la ballarina escocesa discapacitada Claire Cunningham sobre El Bosco Give me a reason to live; les obres completes de Shakespeare sobre una taula (30 textos condensats en una hora), que té el coratge d’oferir la companyia britànica Forced Entertainment; Masacre, d’Alberto San Juan amb el Teatro del Barrio, que repassa la història del capitalisme espanyol; la versió de Los hermanos Karamázov, de Gerardo Vera, amb Juan Echanove; la de Relato de un náufrago, de García Márquez, dirigida per Marc Montserrat-Drukker i amb Emilio Gutiérrez Caba i Àngel Llàcer (!), o els subversius italians Ricci/Forti amb dos espectacles “brutals”.

El Lliure no es podia mantenir aliè als aires socials que corren amb les noves administracions catalanes. No només diversos espectacles de la temporada tindran a veure amb la guerra, la memòria i l’exili, sinó que alguns espectacles donaran la recaptació a diverses ONG. Viggo Mortensen oferirà una funció solidària de Ramas para un nido amb el músic Rafel Plana.

La temporada s’obrirà el 21 de setembre a Gràcia amb la pertorbadora L’inframón, de Jenifer Haley, sobre els mons virtuals —que s’haurà vist abans al Festival Grec—, i a Montjuïc el 22 amb tres espectacles simultanis d’Agrupación Señor Serrano (Brickman Brando Bubble Boom, A house in Asia i Katastrophe).

La nova temporada permetrà recuperar alguns espectacles d’èxit com el Hamlet, de Pau Carrió amb Pol López; l’imaginatiu Moby Dick, per a nens, de Frederic Amat i Martel, i La maternitat d’Elna, de Pablo Ley i Josep Galindo.

El Lliure també celebrarà el 125è aniversari de la cooperativa obrera La Lleialtat, amb una lectura dramatitzada d’El ferrer de tall, de Pitarra, amb direcció de Pasqual.

MÉS INFORMACIÓ